Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

El procés de depuració, en el cas de Manresa, va presentar algunes particularitats. Per un decret de l’alcaldia es van depurar 5 professors de l’Escola d’Arts i Oficis, a l’agost de 1936, coneguts per les seves idees antirepublicanes però, en canvi, cap mestre no va ser depurat per les seves idees politiques, religioses o socials. En aquest sentit hi va jugar un paper important la direcció del sindicat Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament, de la UGT, al qual es va adscriure la gran majoria del professorat en declarar-se la sindicació obligatòria de tots els treballadors de l’ensenyament. La FETE va ser presidida, en aquest període, pel mestre Pere Menéndez-Arango Tarrida i formaven part de la direcció el mestre de Monistrol de Montserrat Bernardí Corral Figuerola, Matías Modesto Vicente Jiménez com a tresorer, Rosa Delhom Brugués i Mercè Boté Puiggròs com a vocals.

De tots ells i, especialment, del seu president, els mestres en destaquen el seu respecte per totes les persones. Un mestre destacat per les seves idees dretanes, Aparici Jané, mestre del grup Bonavista, diu a la seva declaració jurada que  “pero en sus relaciones sindicales estuvieron correctos con el suscrito y con otros maestros de derechas”; una altra mestra, Rosa Macau del Grup Escolar Renaixença, que no compartia la seva ideologia esquerrana, diu que “reconozco que han sido buenos compañeros porque reconociendo mis ideales religiosos y de derechas y el de otras compañeras, no nos han molestado en lo más mínimo ni en palabras ni en obras a pesar de hacer siempre los del Comité o sindicato propaganda socialista.”; la mestra M. Dolors Mas de la Fuente, del Grup Escolar Bonavista assegura, en la seva declaració jurada, que gràcies a Pere Menéndez-Arango no es va portar mai a terme dins el magisteri de Manresa cap depuració de mestres. Segons alguna declaració sembla que els dirigents del sindicat de la CNT també estaven d’acord amb els de la FETE per no fer fora cap mestre de Manresa.

El règim franquista va fomentar, a través dels seus òrgans legals, la delació com a mitjà de fer justícia contra aquells que havien actuat en contra de les idees totalitàries dei feixisme i també com a instrument de venjança personal. En la declaració jurada que havien d’omplir els mestres en el seu expedient de depuració hi havia la pregunta 17 en la qual es demanava que donessin noms de persones que coneguessin amb idees esquerranes, així mateix, en la declaració jurada que van haver d’omplir tots els funcionaris per ser readmesos a la feina també es demanava el mateix a la pregunta 16, la qual demanava que expliquessin: “Quienes eran los más distinguidos izquierdistas de su departamento y cuanto sepa de la actuación de los mismos”.

En la resposta a aquestes preguntes feta pels mestres manresans hi trobem de tot, des de la persona que anomena totes les persones de la seva professió que coneixia amb idees republicanes, exagerant-ne la “perversitat”, fins a mestres que al·leguen, com a excusa, que vivien molt dedicats a la feina i a la família i que no coneixien cap company amb aquestes idees, passant pels mestres que anomenen persones d’ideologia esquerrana però assegurant que mai no les van molestar a causa de la diferència ideològica, cas bastant freqüent dins el magisteri manresà. Les petites venjances personals també es trasllueixen: el mestre que en denuncia un altre amb qui no es podien veure o el jove mestre que és denunciat per una antiga nòvia que treballava a la mateixa escola.

En qualsevol cas, cal considerar la situació de gran pressió social i emocional sota les quals els mestres van haver d’omplir aquestes declaracions jurades, en les quals es jugaven la continuïtat en la professió i, per tant, la seva manutenció, i la possibilitat de ser sotmesos a sancions administratives que podien estroncar la seva carrera professional.

El 70% dels mestres del Grup Escolar
Renaixença van ser denunciats per altres
mestres com a partidaris de les idees esquerranes.

Cal afegir, en reconeixement del magisteri manresà, que cap de les denúncies va ser mai per delictes de sang o fets delictius sinó que, en tots els casos, les denúncies van ser per qüestions ideològiques i mètodes pedagògics.

Mestres que van tenir denúncies per part dels seus companys de professió

Fonts: Expedients de l’Archivo General de la Administración d’Alcalá de Henares i Juzgado Especial de Depuración de Funcionarios Civiles, Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona.

No és gens estrany que els cinc primers mestres amb més acusacions fossin mestres que formaven part de la junta directiva del sindicat Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament (FETE-UGT), i que el sisè mestre fos el cap visible del Sindicat de Professions Liberals, de la CNT. Com a dirigents sindicals, eren les persones més àmpliament conegudes per les seves idees esquerranes. Del quadre anterior cal destacar que dels 27 mestres i professors que van ser denunciats com a esquerranosos o catalanistes per part de companys de professió, 12 d’ells treballaven al Grup Escolar Renaixença.

Tipus d’acusacions rebudes d’altres mestres en la seva declaració jurada:

* En algun cas hi ha contradiccions en les acusacions per falta d’informació dels acusadors o inexactituds.