Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

16/7/31 “Una disposició encertada”, Hermenegild Lladó: un pas fonamental per millorar la qualitat de l’ensenyament era millorar la formació i selecció del professorat que havia d’ocupar plaça a les escoles públiques. El ministre d’Instrucció Pública, el mestre català Marcel·lí Domingo, va fer elaborar el nou pla de Magisteri, el Pla Professional, que ampliava a quatre anys la formació per exercir el magisteri i substituí el vell sistema d’oposicions per uns cursets de selecció de personal. El mestre manresà Hermenegild Lladó celebra aquest canvi i el considera un millor sistema per proveir les places de mestre.

12/9/1931 “El curanderisme en l’ensenyament”, J.B. Claret: la manca de professorat amb la suficient preparació per exercir el magisteri va ser un dels problemes educatius que hagué d’encarar el govern de la República. A Manresa la manca de mestres era notable a primària, mentre que, a secundària, es podia considerar que l’educació estava ben dotada amb les aules de l’institut. Aquesta és la situació que denuncia Joan Baptista Claret (1903-1984), secretari de l’alcalde de Manresa Lluís Prunés i un dels fundadors de la delegació manresana de la Unió Socialista de Catalunya (USC).

14/3/1932 “La igualtat davant la cultura”, editorial: el Ministeri d’Instrucció Pública havia disposat, d’acord amb la constitució republicana, que l’escola havia de ser única, laica i gratuïta. Els dos primers adjectius topaven frontalment amb els interessos de l’Església, la qual escolaritzava quasi la meitat dels nens i nenes de Manresa; el concepte de la gratuïtat, però, incidia sobre el costum que estava establert a molts centres públics on el mestre cobrava una gratificació dels alumnes a canvi de classes de repàs i, d’aquesta manera, completava la migradesa del sou. L’editorial el diari El Dia denuncia el fet i insisteix perquè tot l’ensenyament públic sigui gratuït.

1/10/1932 “Anècdotes d’exàmens”, F.P.; 7/10/1932 “Per la dignitat de l’ensenyament”, Francesc Padró: el nivell del professorat que treballava a les escoles i als instituts de vegades no era el desitjable degut a la manca de formació pedagògica i aquest va ser un problema que es va haver d’enfrontrar durant el període republicà, així com la dignificació dels salaris del professorat. Francesc Padró realitza una crítica sobre el nivell dels exàmens, la manera de qualificar, el coneixement del català, les classes particulars fetes pel mateix professor que examina, tota una colla de vicis acumulats durant decennis pel deficient estat de l’ensenyament a l’estat espanyol que des del govern de l’estat i de la Generalitat es millorà des del primer moment.

9/12/1933 “Converses pedagògiques”, Vida local: a  més de les escoles públiques i de les sis escoles religioses a Manresa hi havia més d’una desena d’escoles particulars amb prop de 800 alumnes. Excepte l’Acadèmia Massegú, que escolaritzava 200 alumnes, es tractava de centres petits, la majoria  dels quals estaven encabits en pisos. Molts dels mestres d’aquestes escoles estaven agrupats en una Associació Nacional de Professors Particulars la qual, a Manresa, també vetllava per la formació del seu professorat, tot i les condicions precàries en què treballaven.

7/7/1936 “L’Assemblea de la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya”; 18/7/1936 “L’Assemblea de la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya”: la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya era una entitat creada a l’any 1908 per un grup de mestres nacionals d’orientació catalanista i progressista. Va ser una entitat que, des de dins l’ensenyament públic, va treballar per la millora de la situació professional dels mestres, per la catalanització i per la introducció dels mètodes de l’Escola Nova a l’ensenyament. Va fer també una important tasca de col·laboració en l’organització de les Escoles d’Estiu i, a través del setmanari “El Magisteri Català”, va difondre les seves idees. 
A l’any 1936 agrupava ja 4.000 afiliats i els dies 17, 18 i 19 de juliol va celebrar la seva assemblea anual al Grup Escolar Renaixença. De la importància d’aquesta assemblea en donen compte la intervenció del mestre Llorenç Jou i Olió (1877-1954), un dels mestres nacionals que més havia treballat per l’ensenyament en català a l’escola pública des de principis del segle XX, i de Josep Barceló Matas (1875-1964), mestre i poeta. L’obertura de l’assemblea es féu en un acte oficial celebrat a l’ajuntament de Manresa i amb l’assistència de l’alcalde Francesc Marcet i Artigas, el conseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol i el rector de la Universitat de Barcelona Pere Bosch Gimpera.
 

22/10/1937 “F.E.T.E.”: la F.E.T.E. (Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament) era el sindicat, adherit a la UGT, que predominava totalment entre el mestres durant la guerra civil. A Manresa, pocs mestres estaven afiliats al Sindicat de Professions Liberals que depenia de la CNT. Per resoldre el problema de la manca de mestres, la Generalitat va fer una convocatòria d’exàmens als quals els dos sindicats podien presentar un nombre igual d’aspirants; s’acceptaven com a aspirants, a més de les persones que ja tenien el títol oficial de mestre, les persones que tinguessin algun títol superior, o bé mestres amb només 3 anys de carrera i persones amb el títol de batxillerat.