El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)

La moralitat

Text introductori

El franquisme va ser una època de moltes repressions en tots els sentits i també va imposar, amb el suport actiu de l'Església, una moralitat oficial que afectava i condicionava la vida quotidiana de les persones.
 

Un tipus de moralitat que també restringia les iniciatives i llibertats individuals en una sèrie d'aspectes que avui dia considerem ben normals. Per exemple, ja el febrer de 1939 l'alcalde Prunés recordava a la població la prohibició, amb motiu del Carnestoltes, de disfressar-se o fer qualsevol mena de paròdia a costa de les autoritats civils, militars o eclesiàstiques.
 

Igualment, no era permès que nois i noies es poguessin banyar junts a la piscina municipal, després que el bisbe de Vic prohibís, amb una evident intransigència i confusió interessada de conceptes, "la asistencia y participación a todos los baños públicos bisexuales".
 

Cal recordar que publicacions i pel·lícules havien de passar una doble censura: l'oficial i l'eclesiàstica, per tal que la moralitat quedés ben resguardada. En aquest sentit, no es pot oblidar que les dones eren sovint les principals víctimes d'aquests bon costums socials establerts, que les arraconaven a la llar domèstica i a un paper simplement complementari al de l'home. Per exemple, a la postguerra, era mal vist que les noies anessin al cinema i, fins i tot, se'ls inculcava que la simple contemplació de les cartelleres cinematogràfiques, o pintar-se les ungles o portar determinat tipus de sabates, ja era pecat.
 

Una altra mostra d'aquesta moralitat, sovint hipòcrita, fou el cas de l'escultura La Ben Plantada, de Josep Clarà, actualment situada al capdamunt del Passeig. L’estàtua va ser comprada l’any 1958. Tanmateix, no es va poder ubicar al carrer fins al cap de 19 anys, quan Franco ja havia mort. La moral catòlica del franquisme no va permetre l’exhibició d’aquella noia nua.
 

En efecte, enmig de la controvèrsia, el dibuixant manresà Joan Vilanova, amb un fi sentit de l'humor, havia ironitzat sobre el tema en una auca publicada amb motiu de les festes de la Llum de l'any 1959. Això motivà una carta de protesta per part del bisbe de Vic, Ramon Masnou, qui qualificà l'estàtua de "inmodesta" i es queixava del poc contingut religiós de l'auca. Aquesta pressió del bisbe acabà sent determinant en la decisió final d'arraconar la magnífica escultura durant tants anys.