El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)

La substitució dels noms dels carrers

Text introductori

El govern franquista va imposar una espanyolització a tots els àmbits de la vida oficial i quotidiana. Inexorablement, això havia d'arribar també als noms dels carrers. Calia deixar ben clar qui havia guanyat la guerra i qui manava, alhora que s'esborrava sistemàticament qualsevol rastre que recordés la democràcia, les llibertats perdudes i la catalanitat. Aquesta espanyolització forçada afectava també tots els establiments comercials i industrials, institucions i entitats de tota mena. Simplement com a mostra, l’Ajuntament de Manresa va passar a ser l’Ayuntamiento Nacional de Manresa, Ràdio Manresa, Radio España de Manresa i el Grup Escolar Renaixença s'hagué de dir Grupo Escolar Generalísimo Franco.

En aquest context, una de les primeres decisions del nou Ajuntament franquista va ser  castellanitzar tots els noms dels carrers i places i  canviar-ne alguns immediatament. Per exemple:

la Muralla passà a dir-se Avenida del Caudillo
la Plaça de l’Om, Plaza del General Mola
la Plaça Major, Plaza de los Mártires de la tradicion
i el segon i tercer trams del Passeig de Pere III, Paseo de José Antonio i Paseo de García Valiño, respectivament.

En tots aquests canvis de noms, igual que els que vingueren posteriorment, s'observa constantment el sectarisme de la dictadura franquista, que mai no volgué una reconciliació a Espanya ni una veritable pau. Tan sols recordava i homenatjava noms, fets i persones del propi bàndol, el guanyador. La resta havia de caure, en el millor dels casos, en l'oblit i la postergació. La consigna era ben clara: calia fer aquests canvis per "imperativo patriótico".

Els canvis continuaren posteriorment amb noms com Avenida Tudela (lloc de naixement de Julio Pérez  Salas, el militar que comandava les tropes franquistes que van ocupar la ciutat, el 24 de gener de 1939), Alféreces Provisionales, General Sanjurjo (que substituïa el carrer de la Llibertat), Capitán Cortés, Héroes manresanos de Espinosa de los Monteros o 1ª Centuria catalana de F.E. y de las J.O.N.S. En aquesta mateixa línia, l'alcalde Prat Pons justificava que calia canviar els tradicionals noms del carrer Nou i la plaça Pedregar amb l'excusa que no tenien un "motivo religioso, patriótico ni nacional".