Correspondència inèdita
de Lluís Companys, Pau
Casals i altres personalitats catalanes
(Fons Jaume Creus i Ventura)
Notes escrites per Joan Alavedra facilitades per Jaume Creus
(Text proporcionat pel manresà Joan Esculies, que va trobar el document a l’Arxiu Nacional de Catalunya).
NOTES SOBRE LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA (14/4/1931)
“Creus diu que el 14 al matí, ell estava al magatzem i el cridaren per telefon des de casa el Dr. Peyrí. Creus s’endugué a Macià a casa seva al carrer d’Aldana. Vingué Peyrí quan es preparaven per dinar i digué que Companys havia proclamat la República. Macià feu un gest de contrarietat. Hi havia un tal Puigdengles / Puigdenyoles que tenia un despatx a Via Laietana. Creus el conduí allà, a Macià, i digué que ell anava a veure què havia passat. Hi havia la bandera al balcó i molt poca gent. Creus anà a cercar a Macià i quan tornà la gentada arrancà a Macià del cotxe –no podia sofrir que el toquessin! Aquest puja a l’Ajuntament. Sortí enquadrat per Casanoves i altres cap a la Generalitat".
NOTES SOBRE LA MORT I ENTERRAMENT DEL PRESIDENT MACIÀ (25/12/1933)
“Segons Creus, el bisbe Irurita es nega a autoritzar els capellans per a que anessin a cantar les absoltes no havent d’anar després a l’enterrament. Aleshores mossèn Berenguer, prior de la capella de Sant Jordi dirigí una lletra a l’Arquebisbe de Tarragona, Vidal i Barraquer, que li fou portada en cotxe.
L’arquebisbe telefonà, a la una de la matinada al bisbe de Barcelona, feu llevar el Bisbe i li ordenà que enviés capellans, com demanava la família.
El Bisbe llavors, volia que aquests, des de la Plaça de Sant Just, hi anessin pel carrer de la Princesa i Plaça de Sant Jaume, per a fer ostensible, als ulls de la gent, que Macià moria religiosament.
Els de la Generalitat cregueren més convenient que atravessant el carrer de la Princesa hi anessin per la placeta de la Pietat i entressin per la porta que hi dona per la part de darrera de la Casa dels Canonges. Creus demanà a Pérez-Farràs que fes patrullar uns quants mossos d’esquadra pels voltants i així es feu. Els reberen Pérez-Farràs i Creus, cantaren les absoltes en una saleta prop del dormitori on hi havia el cadàver. Els capellans se’n tornaren per on havien vingut.
Acabat això, els metges, per a embalçamar-lo demanaren una caldera gran. Creus la demanà a Casa de Caritat, de la qual era vocal i la portaren en un camió. Els metges hi posaren Macià –set o vuit hores- perquè el vapor li fes perdre la grassa.
Testimonis hi havia tres firmes. Jaime Aiguader com alcalde de Barcelona, el Dr. Jaume Peiry (ja mort) i Jaume Creus.
El procediment d’embalçamament fou com el dels antics egipcis, segons Creus. Segons Munné, tal com s’havia fet amb Lenin a Moscou.
En un moment donat, el fill del Dr. Corachan, pujà (això passava al soterrani) i vingué Creus: “que n’hem de fer del cor?”. Creus entrà al consell de la Generalitat, que estava reunit i ho preguntà: Ningú no hi havia pensat. Que el metal·litzin –digué algú. I, segons Creus, es va fer així”.
*
En una altra nota diu: “Josefina demanà a Creus una creu per a posar a l’habitació on hi havia el cadàver. Creus la demanà –la més bonica que hi hagi a Barcelona- a la Casa de Caritat i la tingué”.
