Correspondència inèdita
de Lluís Companys, Pau
Casals i altres personalitats catalanes
(Fons Jaume Creus i Ventura)
Portada
Aquest web us ofereix diversos documents procedents del fons del polític i industrial català Jaume Creus i Ventura (Vilassar de Mar, 1885 - Barcelona, 1975), home d’Estat Català i d’Esquerra Republicana de Catalunya, molt amic dels presidents Macià i Companys.
El 14 d’abril de 1931, Francesc Macià s’assabentà de la proclamació de la República per part de Lluís Companys quan es trobava al domicili de Jaume Creus i es preparaven per dinar. D'altra banda, Macià i Companys també s’havien hagut de refugiar en una altra casa de Jaume Creus en temps difícils (Macià quan era perseguit per la dictadura de Primo de Rivera i Lluís Companys durant els bombardeigs franquistes).
Els documents els presentem agrupats en tres blocs. El primer aplega els d’abans del 1939. Aquests procedeixen de l’abundant correspondència que va conservar Jaume Creus i de la qual se n’han pogut salvar 29 carpetes entre les lletres “C” i “F”. De les altres carpetes no se’n sap res i probablement es van perdre. És molt possible que a la carpeta de la lletra “M” hi hagués cartes del president Macià, de la mateixa manera que a la de la lletra “C” –que sí que s’ha conservat- s’han trobat cartes de Lluís Companys.
Aquest primer bloc inclou cinc cartes inèdites del president Lluís Companys i sis missives, també inèdites, d’Enric Pérez Farràs. Les cartes van ser escrites quan tots dos estaven empresonats pels Fets del Sis d’Octubre de 1934. També inclou dues epístoles de Josep Dencàs, dues de Pere Foix, una de Frederic Escofet, una de Manuel Carrasco i Formiguera i una de Josep Canudas, si bé aquestes tenen un interès notablement inferior a les primeres. També podreu veure còpies de cartes que Jaume Creus va enviar a Lluís Companys (10), Enric Pérez Farràs (3), Joan Casanovas (5), Josep M. Espanya (2) i Ventura Gassol (1), que evidencien l’amistat que Jaume Creus tenia amb personalitats molt destacades de la vida política de l’etapa republicana.
Aquestes 29 carpetes ens les va donar l’amic Ignasi Mas i Santacreu, que les havia obtingudes dels fills d’Elies Delgado Bargalló, que, al seu torn, les havia rebudes d’un drapaire de Gràcia, Gabriel Domínguez López. Aquest fa anys les va trobar en un pis de Barcelona. El nostre reconeixement a tots ells i el nostre agraïment en particular a Ignasi Mas per aquest regal extraordinari, sobretot pel grau de confiança que l'ha fet possible.
El segon bloc aplega la documentació que ens ha facilitat el Sr. Lluís Willaert i Garcia, dentista i amic personal de Jaume Creus i Ventura, que es va posar en contacte amb nosaltres en assabentar-se de la publicació d’aquest web. Aquesta documentació és posterior a la Guerra Civil i consta de cartes, telegrames i poesies inèdites de Ventura Gassol i missives inèdites de Pau Casals (7), Joan Casanovas (3), Josep Irla (1), Pompeu Fabra (1), Joan Alavedra (7), Josep Maria Batista i Roca (3), Josep Trueta (2), Joaquim de Camps i Arboix (2), Emili Mira (1), Antoni Rovira i Virgili (1), Heribert Barrera (1), Vicenç Guarner (1), Emili Granier (1), Carme Ballester (1), Manuel Companys (1), el canonge Carles Cardó (1), Miquel Guinard (1), Artemi Aiguader (1) i un membre de Galeuzca. Cal ressenyar-hi també el testimoni escrit de Jaume Creus sobre la proclamació de la República, una crònica de Joan Alavedra sobre la mort de Francesc Macià, un document on s’explica la negativa del bisbe Irurita a enviar capellans al velatori del President i una carta de Joan Alavedra a Rafael Moragas on explica la primera vegada que Pau Casals va tocar “El cant dels ocells”. La documentació lliurada per Lluís Willaert també comprèn 9 fotografies de l’enterrament de Joan Casanovas (any 1942) i 3 imatges de l’homenatge a Pompeu Fabra, a Prada (any 1948).
L’apartat “Altres documents i imatges” conté una foto del president Macià; una informació sobre la mort de Lluís Companys i Micó; una poesia de Daniel López Bribian dedicada al president Irla; tres exemplars del poemari Diàleg de les dues verges negres de Polònia i Catalunya, de Carles Pi i Sunyer, editat per Joan Solé i Pla; un banderí amb una dedicatòria d’Antoni Turró i diverses fotografies. També la imatge d’una banderola del “parte de guerra” de l’ocupació franquista a Barcelona que Jaume Creus va rebre a casa seva acompanyada d’una nota anònima que deia “para que recuerde el 18 de Julio”.
El conjunt de la documentació actualment es pot consultar a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El nostre profund agraïment a Lluís Willaert.
El tercer bloc de documents procedeix del fons Esteve Albert i Corp de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. Esteve Albert i Corp (Dosrius, 1914-Andorra la Vella, 1995) fou poeta, autor teatral, historiador, promotor cultural i un actiu membre de la resistència catalanista. El 1956 s’hagué d’exiliar a Andorra. Era amic de Jaume Creus, amb qui va coincidir un temps al Pas de la Casa. Va ser l’artista i escriptor Víctor Castells i Benosa (Barcelona, 1928-2018) qui ens informà d’aquesta amistat i del fet que Esteve Albert havia guardat diversa documentació de Jaume Creus que es conservava a l’Arxiu de Sort. Allà ens vam adreçar per consultar i fotografiar-ne el contingut. El nostre agraïment a Víctor Castells per facilitar-nos aquesta informació tan valuosa.
Aquest fons, que donem a conèixer ara, aplega intercanvis epistolars, escrits els anys d'exili, entre Jaume Creus i el president Irla (amb 8 cartes), Enric Pérez Farràs (1) i Josep Guarner (2), i una tarja postal de Pau Casals. D'aquest mateix fons, l'octubre del 2020 ja vam publicar en un altre web de Memoria.cat un epistolari entre Manuel Companys i Jaume Creus.
Josep Alert i Joaquim Aloy
