Correspondència inèdita
de Lluís Companys, Pau
Casals i altres personalitats catalanes
(Fons Jaume Creus i Ventura)
Correspondència amb Enric Pérez Farràs
Correspondència de Jaume Creus amb Enric Pérez Farràs, que havia estat nomenat per Macià cap dels Mossos d’Esquadra i que va participar en la defensa del Palau de la Generalitat durant els Fets d’Octubre de 1934. En la seva missiva de novembre de 1939, el militar –que durant la guerra fou assessor de la columna Durruti- confessa la seva desesperació davant la necessitat d’haver-se de fer càrrec dels nou membres de la seva família, sense gairebé recursos econòmics ni documentació, i obligats a dormir a la intempèrie. Pérez Farràs –nascut a Lleida el 1884- es queixa del migrat subsidi que rep del SERE (Servicio de Emigración de los Refugiados Españoles) i exposa amargament el desemparament de què se sent víctima per part de les autoritats republicanes a exili. En la seva resposta –anterior a la mort de Companys- Jaume Creus no estalvia crítiques al president de la Generalitat i, en general, als “responsables de la nostra desfeta” que “s’estan donant la gran vida”, alhora que mostra la seva simpatia per Joan Casanovas, expresident del Parlament de Catalunya.
Enric Pérez Farràs s’exiliaria posteriorment a Mèxic, on moriria el 1949.
Veure les frases més destacades
1a carta de Jaume Creus a Enric Pérez Farràs (28/7/1939)
 |
Carta d'Enric Pérez Farràs a Jaume Creus (4/11/1939)
 |
 |
2a carta de Jaume Creus a Enric Pérez Farràs (6/12/1939)
 |
 |
Procedència de la documentació:
Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. Fons Esteve Albert i Corp. Jaume Creus, 1967. ACPS-1-T2-1188.
