Correspondència inèdita 
de Lluís Companys, Pau
Casals i altres personalitats catalanes  
(Fons Jaume Creus i Ventura)

Francesc Macià va saber que Lluís Companys havia proclamat la República quan es trobava a casa del seu íntim amic Jaume Creus i Ventura, al carrer Aldana número 3, de Barcelona.

En aquest web s'ofereix per primera vegada el testimoni que el mateix Jaume Creus va escriure sobre aquell fet, en resposta a les preguntes que el conegut polític i pintor Manuel Viusà (1917-1998) li plantejà per a la biografia que estava preparant sobre Macià (Manuel Viusà, Francesc Macià, president de Catalunya. Quaderns Som. París, 1968). Viusà publicà al seu llibre una bona part de l’explicació que Jaume Creus li envià per correu. Ara podem llegir-ne l’explicació íntegra, com també les quatre cartes que ambdós s’intercanviaren per aclarir un fet tan transcendental de la història de Catalunya com fou la proclamació de la República, el 14 d’abril de 1931.

La proclamació de la República, explicada per Jaume Creus

De les dues cartes que Jaume Creus escriu a Manuel Viusà, és especialment interessant –i extensa- la primera. La segona, com li diu el mateix Creus, és telegràfica. Jaume Creus explica els fets així:

«[...] Abans de mig matí, em telefonaren al despatx, que anés urgentment a casa del Dr. Antoni Peyrí, casat amb la Josefina, la filla gran de Macià, on vivia en aquells moments. Com que sabia que la cosa estava madura vaig anar-hi de seguida. Allí vaig trobar tots els directius, no em va agradar. Al cap d’un moment, dic, ¿no us sembla senyor Macià que fem un bunyol, estar tots aquí? No seria millor que marxéssim a un altre lloc? Voleu venir a casa? Va acceptar i aixins es va fer. En companyia de Casals[1], Aguadé[2] i Barrera[3], em sembla que eren aquests tres, vàrem anar a casa, Aldana nº 3 (no 2 com diu el llibre)[4]. Amb el meu auto...

»[...] Al cap d’una hora aproximadament, va venir el Dr. Peyrí, dient que anéssim de seguida cap a l’Ajuntament, que en Companys ja havia declarat la República. Vaig dir a n’en Macià: “Serà millor que jo vagi a donar un cop d’ull a la Plaça de St. Jaume, abans que anem cap allí”. Un que estava en nosaltres i no em recordo el nom, digué: “Si us sembla bé, mentres aneu a veure com està la Pl. St. Jaume, jo amb el meu auto m’emportaré el senyor Macià al meu despatx que està a la Via Laietana, al costat de la Caixa d’Estalvis, a  dos passos de Pl. St. Jaume”. I aixins es feu... Al sortir de casa meva, vaig agafar el passaport; mai se sap com acabaran les coses.

»Amb en Barrera vàrem anar a la Plaça, hi havia molt poca gent, tres o quatre grupets petits. A l’Ajuntament hi havia una gran bandera catalana a dalt de tot i una de petita republicana al balcó. Vàrem anar tot seguit a buscar Macià a la Via Laietana, tornàrem a la Plaça St. Jaume, no crec que passés gaire dels 10 minuts, en aquell temps es podia córrer en auto, i més amb el meu. Trobàrem la plaça pleníssima, mal de caps per avançar cap a l’Ajuntament, que no vaig poguer arribar, La gent al veure a en Macià el tragueren de l’auto, i jo no vaig poguer avançar més; allí va quedar. En les fotografies fetes des de la Diputació, veureu l’auto al davant del carrer de la Ciutat. Quan vaig poguer arribar a l’Ajuntament i al anar a pujar les escales, Macià i altres ja baixaven. Per poguer travessar la plaça i perquè Macià no fos víctima de l’eufòria de la gent, férem un grup nou. Els tres [al] davant, agafats pels braços, anàvem Carrasco Formiguera, jo i un altre que no recordo. Al darrera nostre anava Macià, amb un [a] cada costat; al darrera tres més, així i penosament poguérem travessar la plaça i arribar a l’edifici de la Diputació.

»Macià es va situar al despatx del President, que en aquell moment era el senyor Maluquer; no va trigar molt [a] presentar-se dit senyor. Dirigint-se a Macià li va dir: “Què feu aquí?”. En Macià en la seva mitja rialla li va dir. “El poble m’hi [ha] posat”. “Jo sóc el President -digué Maluquer- i no sortiré d’aquí, sinó a la força”. En Macià, tot somrient i amablement, posant-li la mà a l’espatlla, com empenyent una mica, li va contestar: “En teniu prou [?]”. Al retirar-se en Maluquer, que en aquell moment deixava d’ésser President de la Diputació, i al seu costat [hi] havia el majordom o mestre de cerimònies (doneu-li el nom que vulgueu) senyor Rubí, que va continuar amb el mateix càrrec durant tota la República, li vaig dir (sobrepassant a Macià): “Senyor Rubí, vós sou responsable que el senyor Maluquer no li passi res, que surti per la porta de St. Sever, que l’escoltin discretament”. Així es va fer i no va passar res.

»Tot va anar bé, vaig estar dues nits i tres dies sense moure’m d’allí, sense dormir, petits detalls sense importància. Qui me va ajudar molt i sempre al meu costat, va ésser l’amic Regasol[5], sempre me recordaré d’ell.

»Es feien manifestacions amb la nostra ensenya estelada, els militars es quadraven........ i saludaven; fins que arriba la cèlebre reunió que tot va anar a passeig, una reunió on la majoria eren catalans. Macià es va trobar sol! El cap d’aquesta comissió era Nicolau d’Olwer, hi havia Gassol i tants d’altres........ allí va morir la Rep. Catalana de 4 ó 5 dies. Quina vergonya i quina desgràcia. Al tornar a casa seva Macià, la seva muller, N’Eugènia, li va dir al veure el puny de la camisa tacat amb tinta i sense sapiguer res: “Si que t’ha anat malament la reunió...”. “I tant!” ».

Manuel Viusà volia aclarir més detalls i li va enviar una segona carta en què li deia:

«[...] hi ha un detall molt important que voldria saber amb tota seguretat: és si l’Avi, aquell matí del dia 14, portava, sí o no, la intenció de proclamar la R[epública] i si us ho va dir clarament»..

També li demana, entre altres coses, quina va ser la reacció de Macià en saber que Companys havia proclamat la República.

Jaume Creus respon les dues qüestions amb un text telegràfic i amb una sintaxi un xic imprecisa:

«Sí, el President Macià que anàvem a proclamar la Rep., però al ésser a casa, va venir el Dr. Peyrí, dient que Companys s’havia avançat. Macià va callar, però la impressió meva personal és que no li va agradar».

Reproducció de l'epistolari Manuel Viusà-Jaume Creus sobre la proclamació de la República

Les frases més significatives del relat de Jaume Creus sobre la proclamació de la República

D’on han sorgit aquests documents?

[1] Josep Casals i Freixes, membre d’Estat Català

[2] Jaume Aiguader i Miró, d’Estat Català, futur alcalde de Barcelona

[3] Martí Barrera i Maresma, polític d’ERC, futur conseller de Treball i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

[4] Catalunya poble dissortat. Josep Casals i Ramon Arrufat. Barcelona, 1933. A les pàgines 210 i 211 s’hi pot llegir: “Acte seguit prenguérem un taxi i junt amb l’auto del senyor Creus, guiat per ell mateix, anàrem fins al carrer d’Aldana, 2, casa del Sr. Creus”.

[5]Eduard Regasol i Sarr, d’Acció Catalana