Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Va ser una de les escasses noies que ingressà a l’institut Lluís de Peguera de Manresa tot just quan aquest es va inaugurar l’octubre de 1927. Filla d’un manyà, visqué al carrer de les Piques i al carrer de Fontanet, al costat mateix de l’Ateneu Obrer Manresà, on s’apuntà a l’Escola de Declamació i va participar en diverses representacions de teatre amateur.

Quan ja havia començat la guerra civil i ja estava casada. El curs 1937-38 va  treballar al Grup Escolar Renaixença com a mestra substituta perquè, en aquell moment, molts mestres havien anat al front i calien persones que ocupessin les seves places. El primer trimestre del curs 1938-1939 encara treballava de mestra, però amb l’entrada de les tropes franquistes ella, el seu marit i la seva filla de 8 mesos van haver de fugir de Manresa cap a França segurament perquè el seu marit, Ramon Bacardit Camins, era capità d’infanteria de l’exèrcit republicà.

Va ser internada el 10/12/1939 al camp de refugiats d’Agde (Hérault) i en va sortir l’1 d’octubre de 1940, juntament amb el seu marit i la seva filla, com a integrant del Grup de Treballadors Estrangers 78 d’Aspres de Veinet (Aspres-sur-Buëch en francès), un petit poble del departament dels Alts Alps on van viure fins al 1945. 

L’any 1948 tota la família, formada en aquell moment pel matrimoni i tres fills, es va instal·lar a Marsella, on van tenir una altra filla i on van viure la resta de la seva vida.