Correspondència inèdita
de Lluís Companys, Pau
Casals i altres personalitats catalanes
(Fons Jaume Creus i Ventura)
Dos documents inèdits que aporten més llum sobre la mort de Francesc Macià
La crònica radiada per Joan Alavedra de la mort del president i una carta de Jaume Creus on afirma que Vidal i Barraquer hagué d'obligar al bisbe Irurita a atendre les peticions de la família de Macià
En aquest apartat us oferim 2 documents inèdits d’un gran interès històric que parlen de la mort del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, el dia de Nadal del 1933.
La mort de Macià
D’una banda, la crònica titulada “La mort del President Macià” que Joan Alavedra, secretari personal de Macià, va radiar en la seva secció “El fet del dia” [1], de Ràdio Barcelona, el Nadal del 1935, quan feia dos anys justos de la mort del president.
Aquest és un altre dels documents provinents del fons de Jaume Creus, que ens ha proporcionat el seu amic i dentista Lluís Willaert. Joan Alavedra va enviar aquest text a Jaume Creus el Nadal de 1943.
Alavedra en el seu escrit parla de l’acceptació de la mort per part de Macià: “En la seva cambra, resistia a la mort. Hi lluitava. No volia morir. Mancava tanta feina...! No volia morir. Ni ho creia. Va ser més tard, això. Però així que ho va comprendre, va acceptar-la, la mort. Amb naturalitat, amb coratge, com tots els actes de la seva vida”. També explica com es va viure aquella angoixosa matinada de Nadal i quan finalment Ventura Gassol va telefonar-lo i li digué: “Veniu...! Correu...! S’acaba...!”
En aquesta crònica radiofònica Joan Alavedra defineix Macià com “un home de gran volada. Un català de molta ambició per la seva pàtria. Un home de gran raça. Un caràcter que marca una generació. Un home d’aquells que agafa un país, el desperta d’un crit, i el posa en marxa...”
La intervenció del cardenal Vidal i Barraquer
El segon document és una carta que Jaume Creus envià a mossèn Ramon Muntanyola, autor del llibre “Vidal i Barraquer. Cardenal de la pau”, per l’explicació que en aquest llibre havia fet dels funerals del president Francesc Macià, un relat que Creus considerava “amb falles” potser per no haver consultat “les veritables fonts”. Jaume Creus, amic íntim de Macià, va viure molt directament la mort i funeral del president i tingué cura del seu embalsament.
Creus carrega fort contra el bisbe Irurita i explica com el cardenal Vidal i Barraquer l’obligà a atendre les peticions de la família de Macià, a les quals es negava:
“A Barcelona, en aquell moment, teníem un mal bisbe, un gran enemic de Catalunya, que es deia Irurita. Estalviem la paraula senyor perquè no n’era. Es NEGAVA a enviar capellans, els quals demanava la família del president, per anar-li a cantar o resar l’absolta, abans de lliurar el seu cos al Govern de Catalunya pel seu embalsamament. El bisbe posava per condició que també tenien d’anar capellans a l’enterrament. La família contestava que no era ella qui feia l’enterrament, sinó el Govern de Catalunya, segons les lleis establertes, -Doncs no hi ha capellans-, deia el bisbe”.
Jaume Creus explica com s’hagué d’enviar una carta amb auto al cardenal Vidal i Barraquer per informar-lo dels fets. El cardenal immediatament telefonà al bisbat: “Al demanar pel bisbe li digueren que ja s’havia enllitat. Amb energia va comminar que es llevés i li va donar l’ordre taxativa que tot seguit s’enviés a casa del president el que demanava la família i es donés el degut compliment als seus desitjos. Així es va fer”.
A la carta Jaume Creus també recorda que Macià, el 14 d’abril del 1931, havia estat a casa seva moments abans d’anar a proclamar la República. D’altra banda, corregeix també a mossèn Ramon Muntanyola quan aquest afirmava que Manuel Carrasco i Formiguera s’havia “evadit” de Catalunya i parla de les circumstàncies del seu afusellament i de les penalitats que hagué de patir després la seva família.
"La Mort del President Macià", de Joan Alavedra.
La carta de Jaume Creus a Mossèn Ramon Muntanyola i la seva transcripció.
Les frases més significatives dels dos documents sobre la mort de Francesc Macià
D’on han sorgit aquests documents?
