El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)
Les festes d'entronització de la Verge de Montserrat (1947)
Text introductori
L'any 1944, finançada per aportacions populars, es va impulsar arreu de Catalunya la iniciativa de construir un tron per a la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Les despeses pressupostades van ser cobertes totalment gràcies a aquestes col·laboracions voluntàries. Amb motiu d'aquest èxit, un col·lectiu de seglars, l’anomenada Comissió Abat Oliba, organitzà unes festes per celebrar l'entronització, que tingueren lloc a Montserrat el 27 d'abril de 1947, diada de l'onomàstica. Cal recordar que l'abat del monestir era Aureli M. Escarré qui, anys més tard, s'hagué d'exiliar per haver criticat el dictador Franco en una entrevista publicada al diari francès Le Monde.
Organitzades, doncs, des de la societat civil, les Festes de l'Entronització es poden considerar també, més enllà del seu significat estrictament religiós, la primera manifestació pública d'un catalanisme fortament perseguit per la dictadura: la Comissió Abat Oliba repartí fulletons escrits en català, es llegiren missatges d'exiliats polítics com ara Pau Casals i, fora del guió, dos alpinistes del clandestí Front Nacional de Catalunya van penjar una bandera catalana a l'agulla del Barret Frigi, de manera que fos ben visible i difícil de retirar per part de la policia. Tot plegat comportà el cessament del governador civil, Bartolomé Barba.
La documentació adjunta ens permet observar l'organització d'aquest acte des de Manresa: la invitació de l'abat Escarré a l'alcalde de la ciutat per assistir-hi, o bé les tasques que realitzaven els manresans membres de la Comissió Abat Oliba, com ara aconseguir l'establiment de serveis especials de transport per tal de facilitar el desplaçament d'un gran nombre de persones a Montserrat.
