Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Una de les grans prioritats de l’Ajuntament republicà de Manresa fou, sens dubte, millorar la qualitat de l’ensenyament públic i, sobretot, aconseguir l’escolarització de tots els infants que hi havia a Manresa en edat escolar, d’acord amb la política que seguien, a Catalunya i Espanya, els respectius governs d’esquerres. En aquest sentit, es considerava que la lluita contra l’analfabetisme, l’ensenyament en català per tal d’aconseguir la normalització cultural i lingüística del país, la innovació pedagògica i la coeducació eren també alguns dels principals objectius a assolir de cara a avançar cap a la cohesió social i el progrés nacional.

La finalitat de millorar la situació de l’ensenyament a Manresa al 1931, recaigué sobre la Comissió de Cultura de l’Ajuntament, la qual estava presidida per Isidre Costa i Perramon i integrada per Antoni Esteve i Subirana, Tomàs Ramon i Amat, Ramon Sanz i Ibars, Josep Vives i Coll i Aniceto León Garre. Un cop analitzada la qüestió, aquesta comissió arribà a les següents conclusions:

• Calia crear escoles en aquells barris de Manresa que no gaudien de cap mena de servei d’ensenyament.
• Davant les greus mancances d’alguns edificis destinats a l’ensenyament primari, era necessari millorar amb urgència la infrastructura de les escoles existents i habilitar nous locals on traslladar els alumnes mentre duressin les obres de reforma. Aquest fou el cas de les escoles situades dins el vell edifici del Col·legi de Sant Ignasi, que havia estat qualificat per part de la inspecció estatal d’ensenyament com a “local de mucha capacidad pero muy deteriorado y de escasas condiciones pedagógicas”.
• Era imprescindible actualitzar el vell i insuficient material escolar, i fer-lo arribar a totes les escoles. Per finançar-ho, l’Ajuntament hi destinà anualment 25.000 pessetes, en comptes de les escassíssimes 2.000 pessetes pressupostades per aquest concepte abans de la proclamació de la República.
• Per tal de satisfer la demanda educativa de la ciutat s’havia de construir una nova gran escola, d’acord amb les necessitats de la pedagogia moderna: seria el futur Grup Escolar Renaixença.

L’Ajuntament, decidit a tirar endavant aquests projectes, va destinar un pressupost de 900.000 pessetes a l’àmbit de l’ensenyament d’un emprèstit municipal que aprovà el setembre de 1931. Aquesta quantitat representava una tercera part de l’import total que aquest emprèstit assignava a obres de nova execució a Manresa, cosa que demostra la gran importància que les autoritats municipals donaven als temes educatius. A més, es duplicà el pressupost municipal destinat a conceptes relacionats amb l’ensenyament, com ara subvencions o despeses de manteniment. Tanmateix, també es reconeixia que encara caldria fer més inversions per tal de resoldre totalment els problemes escolars de la ciutat.

L’Ajuntament republicà de Manresa realitzà una gran inversió en la millora de les escoles i de l’equipament escolar.

També es renovà el Consell Local de Primera Ensenyança, el qual es va constituir al 1931 amb les següents persones: Josep Arola, representant dels pares com a president; Josep Albagés, representant dels mestres nacionals com a secretari; Emília Soler, representant dels mestres nacionals; Joan Puig i Ball, metge inspector municipal de Sanitat, i Salvador Reguant, representant de l’Ajuntament.

Aquest Consell tractava temes de substitucions dintre de l’escola pública, controlava denúncies sobre la utilització de llibres de text que anessin en contra del nou règim republicà; establia la distribució dels horaris i el calendari escolar de les escoles públiques de la ciutat, recollia les demandes de les escoles i organitzà l’ensenyament d’adults a partir del desembre de 1932 per estendre l’alfabetització a tota la societat. Les classes d’adults es feien al col·legi de Sant Ignasi i a l’Institut i estaven a càrrec dels mestres Pau Guiu, Ramon Santacana, Aparici Jané, Josep Albagés i Josep Vallalta. A les escoles de la Ctra de Santpedor, de Viladordis i de les Farreres també es feien classes per a adults a càrrec dels mestres Emília Soler, Ramon Batlle i Juli Duran; a aquestes classes s’hi van apuntar 210 nois i 128 noies en la primera tongada.

El Consell numerà les escoles de la ciutat de la següent manera el 12 de juliol de 1934:

El 3 d’abril de 1935 hi hagué una renovació en els càrrecs, degut a la mort de Josep Arola al desembre de 1933, i el trasllat a Barcelona del mestre Josep Albagés, al març de 1934. El president passà a ser-ne el metge Joan Puig i Ball, el vicepresident Josep Besora, representant dels pares, el secretari el mestre Aparici Jané, la vicesecretària la mestra Rosa Delhom i els vocals Luis Menéndez Maseras, alcalde-gestor de la ciutat nomenat arran dels Fets del Sis d’Octubre, i Maria Gramunt, representant dels pares. Un cop començada la guerra civil hi hagué un altre canvi en el consell, pel qual la representació s’hi féu tenint en compte la presència paritària de les centrals sindicals. En el consell que es formà el 6 de desembre de 1936 el president va ser Carles Costa i Cadevall, regidor de Cultura, el secretari Lluís Mas Pons, i a més hi havia el metge Joan Puig i Ball, els mestres representants de la CNT Emili Boix i Joan Roviró, i les mestres representants de la UGT Rosa Delhom i Teresa Martí. El Consell, però, deixà de funcionar a mitjan 1937 possiblement perquè les seves funcions quedaren absorbides per la delegació comarcal del CENU.