Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions
La construcció de nous edificis i la inauguració de noves escoles
Des d’un primer moment dues de les preocupacions de les autoritats de l’ajuntament republicà van ser l’escolarització de tota la població en edat escolar i la salubritat i la higiene de l’alumnat dels centres públics ja que les condicions de la majoria dels centres escolars eren precàries, amb aules insuficients, mal ventilades o mal il·luminades. Un edifici especialment en males condicions era el Col·legi de Sant Ignasi.
Una de les accions que emprengué l’ajuntament republicà fou traslladar els alumnes de diverses escoles de primària que estaven en instal·lacions precàries cap a edificis més segurs i millor preparats per les tasques educatives: aquest fou el cas, per exemple, de l’escola del mestre Josep Albagés, que passà a ocupar dues aules de l’ala esquerra del “Grup Escolar” (actual Institut “Lluís de Peguera”), on s’impartia l’ensenyament secundari.
A continuació, es llogaren els locals per emplaçar quatre noves escoles unitàries: dues al barri del Poblenou, inaugurades el març de 1932, al número 57 (actual 26) del carrer Major i al número 90 del carrer de Barcelona, una a les Farreres i l’altra, dita “dels Dipòsits”, a la carretera de Santpedor, 102, tocant a la plaça Mallorca. Les dues darreres foren inaugurades el dia 14 d’abril de 1932, primer aniversari de la proclamació de la República. Totes quatre eren escoles mixtes petites (d’uns 50 alumnes cadascuna), que disposaven d’un material pedagògic modern, i que socialment cobrien les necessitats d’unes barriades fins aleshores mancades de serveis d’ensenyament.
Entre 1932 i 1934 s’inauguraren 4
escoles unitàries i dos grups escolars.
Un any més tard, s’inauguraven les Escoles de la Bonavista (a partir del 1939 rebrien el nom de Pare Algué), situades al xamfrà dels Docks (actual carrer de Jacint Verdaguer) amb la carretera del Pont de Vilomara. S’ubicaren en un local, amb terrenys annexos, llogat per l’Ajuntament a Antoni Clotet, propietari d’una antiga fàbrica tèxtil que ja no funcionava. Comprenien set aules i un parvulari amb una capacitat total per a 400 alumnes, bona part dels quals procedien de les escoles del vell edifici de Sant Ignasi.
La política escolar municipal d’aquesta època va veure el seu lluïment amb la construcció del Grup Escolar Renaixença, la creació de l'Escola Municipal de Música i l'empenta feta a l'Escola d'Arts i Oficis, a banda d'impulsar les colònies escolars.
L’estiu del 1933, el president de la Comissió de Cultura, Isidre Costa, feia balanç de la feina feta i la que quedava per fer a l’escola pública: crear una Oficina Municipal de Cultura per gestionar el cens escolar i la creació d’una fitxa sanitària de tots els alumnes de la ciutat.
El dia 15 de setembre de 1934 el president de la Generalitat, Lluís Companys, va inaugurar l’edifici del Grup Escolar Renaixença, l’exponent màxim de la política escolar de l’Ajuntament de Manresa i del govern de la Generalitat.
