Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Les colònies d’estiu, com a mitjà per millorar la salut de la canalla, van iniciar-se a l’any 1876, a Suïssa, responent al corrent higienista de l’època que s’havia adonat de les males condicions de salubritat i higiene en què creixien els fills de la classe obrera als barris industrials.  Aquest corrent higienista va ser incorporat plenament per l’Escola Nova pel fet que promovia el contacte amb la natura i aquest es considerava d’un elevat valor educatiu. Les colònies escolars d’estiu, com a recurs sanitari i educatiu, es van estendre a diferents països europeus a finals del segle XIX. A Catalunya les primeres colònies d’estiu per a infants les va organitzar, el 1893, la Societat Barcelonesa d’Amics del País i, des de l’àmbit municipal, destacaren les colònies organitzades per l’Ajuntament de Barcelona a partir de l’any 1906.

Seguint l’exemple capdavanter de l’Ajuntament de Barcelona, a l’any 1931 la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Manresa va començar a organitzar tandes de colònies escolars durant les vacances d’estiu destinades, preferentment, a infants de les escoles públiques que tinguessin problemes econòmics o que presentessin un insuficient desenvolupament físic. L’objectiu d’aquestes colònies era doble, per una banda hi havia uns objectius socials i, per altra banda, uns objectius sanitaris que es mostren en la introducció de la memòria de les colònies de 1932 redactada pel metge Tomàs Ramon Amat: “Per aquests motius, la Colònia Escolar, filla de les més modernes orientacions pedagògiques, és la institució ideal per a l’estiueig de l’infant. En ella hi troba el seu medi, el seu ambient. Tota ella meditada i organitzada per a la vida de l’infant, tothom dedicat per complet a ell, intervenint persones tècniques en la determinació dels mitjans (mestre i metge),  passa a ésser el nen el primer personatge de la Colònia, deixa aquell recó on se’l confina quan destorba els grans, per a ocupar el primer terme, girant tota la vida i activitat al seu entorn, per a conseguir el màxim de  benefici en el seu soma i en el seu psiquis.”

Des de les primeres colònies al 1931 fins a l’any 1936 es van organitzar cada any gràcies a les subvencions dels organismes oficials –Ajuntament de Manresa, Generalitat, Ministerio de Instrucción Pública- però també mercès a la col·laboració econòmica de cases comercials, sindicats, partits polítics i persones particulars de Manresa que hi feien una aportació econòmica. Gràcies a aquests diners es cobrien les despeses de l’estada i també el cost de l’uniforme que portaven els escolars.

Les colònies escolars  tenien uns objectius socials,
sanitaris i educatius i s’adreçaven especialment
als fills de les famílies més desafavorides.

Els dos primers anys només es va poder organitzar dues tandes de colònies, les del 1931 a Moià, amb 70 nens i nenes; i les de 1932 a Berga, amb 100 nens i nenes. A partir de 1933 i fins 1936 se’n van organitzar quatre tandes, dues de mar, a Pineda de Mar, i dues de muntanya, a Berga, arribant als 200 nens i nenes d’assistència que representaven , aproximadament, la meitat dels que segons el diàgnòstic de la revisió mèdica i els informes dels mestres necessitaven anar-hi. El metge municipal efectuava un reconeixement mèdic i omplia una fitxa personal de cada un dels alumnes assistents abans de marxar i, a la tornada, se’ls feia passar un altre reconeixement i s’anotaven les millores en pes, capacitat toràcica i altres mesures antropomètriques.

L’Associació de Pares de Família –associació formada bàsicament per persones de dretes- es va queixar que només poguessin anar a colònies els alumnes de l’escola pública i va organitzar pel seu compte unes colònies per a alumnes de les escoles confessionals a La Pobla de Lillet a l’any 1934; l’any següent, com que l’Ajuntament estava ocupat pels partits de dretes després dels Fets d’Octubre de 1934, el mateix Ajuntament va organitzar aquestes colònies per a l’alumnat de les escoles confessionals a La Pobla de Lillet amb una assistència de 60 nenes.

Simultàniament a les Colònies Escolars, la Junta Local de Protecció de Menors organitzava unes semi-colònies escolars, amb el preu econòmic de cinc pessetes setmanals i dret a la manutenció, mitjançant les quals els nens i nenes que hi assistien passaven tot el dia fora de casa, a llocs propers a Manresa, com Les Marcetes o la Font del Calvet, fent diverses activitats d’aire lliure.

Per ser mestre acompanyant dels grups de colònies, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Manresa obria un concurs entre els mestres, manresans o forans, perquè presentessin un projecte d’activitats. D’acord amb els projectes seleccionats, es nomenava un mestre i una mestra per acompanyar cada grup; ells eren els responsables de les activitats educatives i de lleure que es duien a terme durant l’estada. Alguns dels mestres directors de les de colònies escolars van ser Concepció Guri Martí, Amadeu Miralles Bonvehí, Jaume Quadrat Realp, Laureà Vilalta i Realp, Pepeta Mata, Rosa Delhom Brugués, Francesc Montserrat Navau, Josepa Borràs Aragonès i Josep Maria Gabriel Aguilar. Més de la meitat d’aquests mestres van ser separats de l’ensenyament públic per la repressió franquista a partir de l’any 1939.

La distribució habitual del dia de colònies consistia en esmorzar, fer una sessió de gimnàstica o una sortida didàctica; havent dinat hi havia una estona de descans i la tarda es destinava a algun tipus de treball, manual o escrit, i de vegades a fer una altra excursió. A més a més els alumnes assistien a les festes majors o activitats que s’organitzaven als pobles durant la seva estada.

L’estiu de 1936 encara es van poder fer perquè, en esclatar la guerra, les vacances ja havien començat, els nens i les nenes ja havien partit de colònies el 12 de juliol i els fets de l'inici de la guerra no les interromperen malgrat les dificultats de comunicació entre els mestres que hi anaven de responsables i l'ajuntament de Manresa. Van ser les darreres colònies perquè, a l’estiu de 1937, la Generalitat va disposar que les vacances d’estiu fossin substituïdes per activitats escolars dedicades principalment a treballs manuals, jocs educatius, exercicis físics i excursions.