Correspondència inèdita 
de Lluís Companys, Pau
Casals i altres personalitats catalanes  
(Fons Jaume Creus i Ventura)

Jaume Creus felicita Joan Casanovas pel seu recent nomenament com a cap del govern: “bona sort i treballem fort per la nostra Pàtria tan desgraciada fins a fer-ne una cosa gran i justa es lo que desitja aquest que us aprecia i, repeteix, està a les vostres ordres”.

Jaume Creus demana a Joan Casanovas que intervingui en l’alliberament de dos fills de la  seva dida i el sogre d’un ells, de Vilalba dels Arcs, que estan detinguts al vaixell “Río Segre”, a Tarragona.

Creus informa a Casanovas que les persones a qui feia referència a la carta anterior continuen detingudes al vaixell “Río Segre”. També li demana de recuperar  les bales de deixalles de cotó de la seva indústria que es troben escampades per Barcelona i que s’han fet servir per fer barricades: “Són matèries, amic President, que faran falta per la fabricació, i poden i tot fer falta per servei de guerra; de trinxeres s’en tindrien de fer de matèries que no facin falta per el treball, com són sacs de sorra...”.

Jaume Creus li demana a Joan Casanovas una recomanació per a Joan Coronas, de Figueres, “pare que ha estat de tots [els] exiliats, puix si ell no hagués sigut a Figueres malament hauríem anat tots, apart de que és el millor element que hem tingut allí”. Es refereix a molts militants que es van haver d’exiliar després del fracàs del Sis d’Octubre. La petició no pot ser més directa: “Avui és ell que necessita, i per això vinc a l’amic President, que és home just, i li dic coloqueu al bon amic Coronas, lo que crec que aixís ho fareu”.

L’inici de la missiva (“Ja que no puc parlar-vos, me comunico amb vós amb cartetes”), sembla un retret per no haver estat rebut personalment. A continuació denuncia que actualment, a la Casa de la Maternitat els pares poden recuperar els seus fills (i perdre’ls els pares adoptius), encara que faci molts anys que no se n’hagin preocupat, fet que abans, quan ell n’era vocal, no succeïa: “Quan jo era a la casa si s’havia presentat algun cas d’aquests mai, però mai, havíem dit on era la criatura, però ara ve el gran Irla i diu: ‘Veureu, que no ens emboliquin; dieu on són i que s’apanyin’”. Jaume Creus li demana a Casanovas: “Ho creieu vós humà això, amic?” i li prega que faci un decret que ho reguli.

Jaume Creus guardava juntament a les cartes de Joan Casanovas aquesta duríssima declaració del seu cosí germà, Joan Torelló Casanovas, al Preventori Judicial de Barcelona