Correspondència inèdita 
de Lluís Companys, Pau
Casals i altres personalitats catalanes  
(Fons Jaume Creus i Ventura)

<-- Tornar a "Correspondència amb Josep Guarner"

«Moltes han estat les peripècies que he corregut; la més terrible va ésser la d’haver d’enviar cap a Barcelona la muller i el nano, per trobar-me a Perpinyà més pelat que un quinto i sense manera de guanyar un sou. I, com me temia, la cosa va ésser tràgica, car només arribar a Sant Sebastià tancaren la dona i el nen, i van estar sotmesos a depuració, empresonats durant un mes i mig. [...] Penso, doncs, resistir (inefable reminiscència del porc d’en Negrín) tot el que vingui, i no m’allisto a la Legió estrangera per considerar que no ho dec fer, per guardar totes les possibilitats de tornar a la Pàtria per servir els ideals de sempre. [...] tinc, però, la idea que no em volen arreu i això em contraria [...] No he tingut cap notícia ni d’ell [Hostench] ni de cap altre amic. O tenen molta por o són uns porcs.»

Josep Guarner, Vernet, 27 de febrer de 1940.

«[...] sóc molt pessimista, no crec res del que me diuen. Naturalment que hi ha un gran malestar i que tothom desitja (me penso) que s’acabi [l’actual situació d’incertesa], però hi ha molta por i si l’afer o solució nostra no ve pel caire internacional ja estem ben arreglats. Primer ens acabarem nosaltres aquí [a l’exili] que se solucionarà el de allí baix. [...] No estic en contacte amb cap dels que eren responsables de la nostra desfeta, d’aquella colla de polítics d’estar per casa, que més valdria que no haguessin nascut.»

Jaume Creus, Marsella, 3 de març de 1940