Correspondència inèdita 
de Lluís Companys, Pau
Casals i altres personalitats catalanes  
(Fons Jaume Creus i Ventura)

<-- Tornar a "Correspondència amb Josep Irla"

«Els termes de la teva lletra semblen respondre més aviat a un dol i a unes obligacions de partit, que al veritable dol nacional de Catalunya, el qual perdura des de el dia 19 de juliol del 1936. Per això considero que plaurà més als que encara s’entesten en perpetua[r] un migrat pensament partidista -timó de les seves inquietuds representatives- que no als que jutgen necessària una crida a la solidaritat nacional catalana, de tot punt indispensable per al ressorgiment. Únic pensament aquest, que caldria que inspirés les tràgiques hores catalanes.»

«Trobo que la teva lletra, indecisa i esmunyedissa, descolorint-se en una terminologia ocasional, defuig d’afrontar degudament la situació catalana, esbiaixa els problemes que l’afecten i evita d’assenyalar els camins i solucions reclamats per la salut de la Pàtria. [...] intentes circumscriure –encara- els anhels nacionals de Catalunya dintre el marc migrat d’una regió més o menys consentida. I oblides que fas recolzar aquesta lamentable restricció nacional en la memòria d’un plebiscit que no ha estat sostret a les circumstàncies de la fonda crisi catalana derivada de la guerra.»

Jaume Creus, Besiers, 9 de gener de 1941

«Nosaltres no podem abandonar, fins que sigui obligatòria la sortida; els interessos que ens confiaren a son dia, gràcies a quin treball hem viscut, ens obliguen a restar ací fins a l’últim moment.

Hem passat cinc anys i encara que ens trobem en el moment més delicat i dur, tinc confiança que durant aquest any podrem reintegrar-nos a casa nostra.»

Josep Irla, Cogolin, 19 de març de 1944

«La nostra situació ens obliga a fer de “vigia”, amb la vista fixa a l’horitzó, i quan veurem els primers senyals del vaixell que s’acosta, prendre totes les possessions que les circumstàncies ens permetin.»

Josep Irla, Vilacròsa, 2 de maig de 1944

«Mentre les armes lluitin encara per la llibertat dels pobles oprimits, no seríem dignes de Catalunya si no féssim tots els esforços per a unir-nos i poder exigir al seu dia –no molt llunyà- la seva llibertat usurpada per la força feixista espanyola.»

Josep Irla, Cogolin, 18 d’octubre de 1944

«¡L’any nou [!]: aquest 45 és ple d’esperança per a els catalans, tant els que enyorem la nostre terra, com els que sofreixen allà baix. Que aquesta esperança sigui una realitat per a Catalunya, amb les seves llibertats, i per a el món enter, una pau duradera que porti la tranquilitat a tota la humanitat.»

Josep Irla, Cogolin, 29 de desembre de 1944

«He vist la formació del vostre Consell, que verdaderament hi ha unes persones que són insubstituïbles, però –sempre hi ha un però, i perdoneu-me, volgut President- la meva claretat, que vós ja coneixeu. Si troba [a] mancar el·lement jove [sic]. Està bé que hi hagin prohoms, mes hi manquen els pro-nois, i això és el ressò de la gent, que acullim els que som a fora.»

«Vaig a donar-vos, volgut President i amic, una surgerència [sic] meva, que segurament tindria una gran aprobació, apart que és molt justa, i que fóra un gran èxit que fos el Govern Català el primer de llança[r] l’idea. Se tracta dels nostres morts; morts en el exili, que per desgràcia són molts. Jo proposo que el Govern de Catalunya acordi retorn-a [sic] a casa nostra, a petició dels seus familiars, els que hagin nescut a Catalunya; dic els nats a Catalunya, no els que hi habitaban, solament els Catalans. És a dir, que el Govern acordi retornar-los a Catalunya pel seu compte. No vos faci por la depessa, que un cop organitzat no tindrà l’importància que sembla; són més els tràmits oficials que res més. La mateixa Casa de Caritat de Barcelona tindria mèdits de sobres, que si se fes particularment, apart que molts no tindrian els mitjans, els que en tinguessin s’en veurian un enbull. Feu[-ho] i veureu les elebances que tindreu.»

Jaume Creus, Sent Gironç, 19 de febrer de 1945

«El Consell no és tancat. Els elements qu’hi manquen no decideixen i és per a[i]xò que continuem les gestions per a lograr ampliar-lo, com ha sigut sempre el nostre propòsit. La vostra sugerència [sobre el retorn de les restes dels catalans morts a l’exili]: no puc enviar la vostra lletra a Rovira i Virgili perquè parla d’altres coses, però podeu vós mateix fer-li avinent el vostre pensament, o podeu enviarme a mi altre carta, que podria passar a la ponència corresponent, per a el seu estudi.»

Josep Irla, Cogolin, 13 de març de 1945

«Seguint les vostres indicacions, he escrit a l'Amic Rovira i Virgili, sobre l'assumpte dels nostres morts.
Ja veieu com va l’afer polític, que ningú no està content; és llàstima que no puguem fer com els bascs. Jo tinc molta confiança amb la vinguda d'En Pi [Sunyer], que s'aclariran moltes coses, i casi depèn de vós, volgut President, que se faci una bona unió entre tots els Catalans.

Perdoneu-me, President, que em fiqui allà ahont no me demaneu, però sóc Català i tot el que jo cregui sigui per el bé de Catalunya, ho tinc que dir.

Segurament En Pi vos explicarà lo que [ha] fet, aun va [sic: a on va?] ja se comprèn de sobres. Lo crec molt interessant per el quer he llegit. A més, a Catalunya és l’home que la majoria hi ha posat la seva confiança; me penso que les vostres informacions hi seran d’acord. Si és aixins, per què no feu un nou Consell? Reformar-lo completament, no ampliant-lo, no, sinó reformant-lo i que pugui[n] entrar-hi els elements joves que hi faltan. Allevores sí que podreu fer la verdadera unió de tots els Catala»

Jaume Creus, Sent Gironç, 25 de març de 1945

«Molt agraït per la vostra salutació del dia de la Victòria. Ara és el moment de la nostra responsabilitat, però tinc absoluta confiança amb la comprensió de tots els catalans per a arribar a l’unió de tots i actuar amb el seny que la situació de Catalunya requereix per a poguer retornar ben aviat a la Pàtria enyorada.»

Josep Irla, Cogolin, 18 de maig de 1945