Joves i Republicans.
La República a Manresa (1931-1936)

Tal com hem explicat en l’àmbit polític, la història és protagonitzada sobretot pel conjunt de la població, és a dir, la col·lectivitat. Així doncs, a banda dels intel·lectuals més coneguts que acabem d’esmentar, a continuació citem tot un conjunt de persones que aportaren el seu gra de sorra en el dinamisme cultural de la Manresa de l’època.
 

Ignasi Armengou i Torra (1895-1954). Advocat. Ànima de les revistes "Cenacle" i "Ciutat", conjuntament amb Fidel Riu. El 1925 funda les Edicions Diana, on publica les primeres obres de Josep Pla i d'altres escriptors rellevants. Militant de la Unió Socialista de Catalunya. Col·laborador al setmanari socialista "Justícia social", "Mirador" i "La Publicitat". Se'n va a Madrid, on ocupa la secretaria de la Cámara Oficial Hotelera. Director de l'Oficina de Turisme de Catalunya. S'exilia a París i a Buenos Aires, lloc on va morir.
 

Pere Armengou i Torra (1905-1991). Arquitecte Municipal de Manresa durant la República. Soci fundador del GATPAC. Signa el Pla de l'Eixample de Manresa. La seva obra més significativa és l'edifici del Grup Escolar Renaixença, inaugurat per Lluís Companys el setembre del 1934, mostra d'arquitectura racionalista.
 

Evarist Basiana i Arbiell (1893-1967). Pintor. Introductor a Manresa de l'impressionisme, el cubisme i el simbolisme. Reuní un grup important de deixebles. Secretari i professor de l'Escola d'Arts i Oficis fins al 1939. Després de la guerra fou depurat.
 

Miquel Blanch i Roig (1889-1936). Director de l'Orfeó Manresà. Director de l'Escola Municipal de Música de Manresa (1932). Assassinat per elements d'extrema esquerra el 1936.
 

Antoni Busquets i Punset (1876-1934). Escriptor, periodista i mestre. Director de la "Revista Ilustrada Jorba"
 

Anselm Corrons i Perramon. Membre d'Acció Catalana. Dibuixant. Pintor. Il·lustrà Un Llibre Verd, de Vicenç Prat.
 

Josep Dalmau i Rafel. (1867-1937). Marxant d'art modern i introductor de l'art d'avantguarda a Catalunya.
 

Mossèn Josep Guitart i Santasusana (1864-1935). Historiador, geòleg i científic. Estudiós i divulgador. CECB.
 

Antoni Martí Farreras (1904-1973). Dibuixant. Caricaturista. Pintor. Periodista. Il·lustrador del llibre de Joan Vergé 40 homes i un campionat.
 

Ramon Martí Farreras (1902-1989). Dibuixant. Pintor. Caricaturista. Periodista. Cinematògraf. Es traslladà a França els anys 20. Detingut per participar en els Fets de Prats de Molló, amb Francesc Macià. Socialista. S'instal·là a Carcassona, on hi visqué fins a la seva mort.
 

Antoni Muset i Ferrer (Igualada, 1890 - Valls, 1968). Poeta. President de l'entitat esperantista Bela Espero. President del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Autor del llibre Quan el cor i el cervell parlen (1932)
 

Josep M. Niubò. Activista cultural. Articulista a "El Dia"
 

Blai Padró i Obiols (1873-1934). Intel·lectual humanista. Folklorista. Director del butlletí del CECB. Autor de Gramàtica elemental de la llengua llatina, la primera gramàtica llatina escrita en català en temps moderns.
 

Ferran Planes i Vilella (1914-1985). Escriptor. Republicà i catalanista. Ingressa a l'exèrcit republicà i s'exilia el 1939. Va publicar El desgavell (1969), memòries personals sobre l'ocupació alemanya de França, l'exili i la primera postguerra.
 

Fidel Riu i Dalmau (1895-1981). Escriptor. Poeta. Col·labora en el setmanari "Joventut" i a "L'Om". Director d'"El Pla de Bages" i de les revistes "Cenacle" i "Ciutat"
 

Josep Maria Rosal i d'Argullol (Manresa, 1908- Bogotà, 1983). Excel·lent fotògraf i cinematògraf manresà.
 

Lluís Rubiralta i Garriga (Manresa, 1902 - Barcelona, 1980). Impressor. Militant d'Acció Catalana. President del Centre Excursionista Montserrat. Soci d'Amics de l'Art Vell. Un dels membres més actius en el salvament del patrimoni artístic durant la Guerra Civil.
 

Joaquim Sarret i Arbós (1853-1935). Arxiver Municipal de Manresa. Historiador. Autor de nombroses publicacions -moltes d'inèdites- sobre història de Manresa, entre les quals destaquen els cinc volums de Monumenta historica civitatis Minorisae (1921-1925). Fundador i president del CECB.
 

Alexandre Soler i March (1874-1949). Arquitecte. Deixeble de Domènech i Montaner. Director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1931-1936). President de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya. President de la Junta de Museus de Barcelona. Autor de nombroses obres arquitectòniques.
 

Leonci Soler i March (1858-1932). Advocat, arxiver municipal de Manresa, historiador, hisendat, bibliòfil i polític. Militant de la Lliga Regionalista. Diputat a Corts per Manresa en cinc legislatures (1899-1910) i senador del regne (1910-1923). Participà en la fundació del CECB, l'Orfeó Manresà, el Casal Regionalista i del Gremi d'Agricultors de Manresa i en la creació de diverses publicacions.
 

Ramon Torra i Pujol (1887-1946). Activista Cultural. President de l'Orfeó Manresà (1921-1929 i 1930-1935). Propietari de la Impremta de Sant Josep
 

Lluís Uró i Servitja (1903-1938). Escultor, dibuixant, pintor de ceràmiques. Malgrat morir en plena joventut, va produir una obra molt abundant.
 

Josep Vilà i Ortonobes. Prolífic dramaturg, conegut amb el sobrenom d'Àngel de Montserrat.
 

Estanislau Vilajosana i Guilà. Pintor. Deixeble d'Evarist Basiana. Director de l'Acadèmia Vilajosana. Experimentador de diversos corrents pictòrics.