Joves i Republicans.
La República a Manresa (1931-1936)

La victòria electoral de les dretes el novembre de 1933

Després de les eleccions generals de 1933, es formà un govern presidit per Alejandro Lerroux que necessitava el suport parlamentari del partit de la CEDA (“Confederación Española de Derechas Autónomas"), el qual representava aquells sectors dretans que més radicalment s’havien oposat a l’Estatut de 1932. En definitiva, a Madrid hi havia un govern cada cop més dretà i antiautonomista, i a Catalunya un govern autònom (Generalitat) d’esquerres i nacionalista català. Aquesta situació esdevenia potencialment molt perillosa per al desenvolupament de l’autonomia catalana.
 

La creixent radicalització política i social

Al llarg de l’any 1934, la política del nou govern central afavorí els interessos dels propietaris i es dedicà a desmuntar les reformes dels governs d’esquerres del període 1931-1933. Això -juntament amb una situació de crisi econòmica, d’increment de l’atur i de baixada dels salaris- provocà una radicalització de les tensions polítiques i socials.
 

La insurrecció com a resposta a l’entrada de la CEDA al govern

L’octubre de 1934, tres membres de la CEDA foren nomenats ministres. Això espantà molt les esquerres, que temien la formació d’un govern autoritari-feixista que liquidés la República i les llibertats democràtiques i socials, com feia poc havia passat a Àustria o l’any anterior a Alemanya (Hitler). Per aquest motiu, la UGT va declarar la vaga general a tot Espanya, la qual, mal preparada i sense la col·laboració de la CNT, acabà fracassant.
 

El 6 d’octubre a Catalunya

En aquest context, el dia 6 d’octubre, el president de la Generalitat Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins la República Espanyola i va afavorir un aixecament armat contra el govern de Madrid. Aquesta acció fracassà totalment: l’exèrcit hi intervingué i el dia 7 la Generalitat es rendí.
 

La desarticulació de l’autonomia catalana

Les conseqüències van ser molt greus: el govern central va suspendre l’Estatut indefinidament i el govern de la Generalitat va ser empresonat, jutjat i condemnat a trenta anys de presó. A més, la major part dels ajuntaments catalans van ser destituïts. La repressió contra les esquerres i els nacionalistes va ser dura: a finals del 1934, hi havia més de 3.000 presos polítics a Catalunya.
 

Les conseqüències del 6 d’octubre a Manresa

L’alcalde Francesc Marcet i els regidors de la majoria republicana d’esquerres havien obeït les ordres del president Companys, motiu pel qual foren detinguts. Igualment, es detingueren moltes més persones a Manresa, 97 de les quals van ser processades. A més, 63 funcionaris municipals van ser acomiadats. Els locals de les entitats esquerranes foren clausurats com també ho fou, durant un temps, el diari “El Dia”.
 

Els alcaldes-gestors: Luis Menéndez i Josep Maria Servitje

El comandant de l’exèrcit Luis Menéndez Maseras, destinat a la caserna del Carme, fou nomenat alcalde-gestor de la ciutat per part de les autoritats militars. A partir del maig de 1935, el poder local tornà oficialment als civils, però només a aquells que pertanyien a partits que havien estat al marge dels fets d’octubre: és a dir, Acció Popular Catalana (CEDA), radicals, Lliga Catalana i carlins. Josep Maria Servitje i Dalmau (Lliga) fou el nou alcalde de Manresa.
 

La restitució dels ajuntaments democràtics (febrer de 1936)

La victòria de les esquerres a les eleccions a Corts del febrer de 1936 significà la restitució dels ajuntaments que havien estat democràticament elegits a les municipals de gener de 1934. Per tant, Francesc Marcet tornava a ésser alcalde i la majoria republicana catalanista d’esquerres tornava a exercir el poder municipal.