Joves i Republicans.
La República a Manresa (1931-1936)

Manresa als anys 30: una ciutat amb pes específic

"De prosperar en el Parlament de Catalunya, aquesta nova divisió territorial descentralitzadora, no cal dir que Manresa prendria una ampla volada de capitalitat, superior a cap altra -llevat de Barcelona- només que per la raó d'ésser el centre de la comarca de major riquesa industrial i minera de Catalunya" ("El Dia", 26-3-1932)

L'any 1936 Manresa tenia 36.478 habitants. Era la setena ciutat més poblada de Catalunya. Se situava així davant de les ciutats de Lleida, Tarragona, Girona, Mataró i Reus. La comarca del Bages, amb 101.355 habitants, era la tercera comarca amb més habitants de Catalunya.

Feia molts anys que Manresa exercia, de fet, la capitalitat d'un extens territori de la Catalunya central. Finalment, aquesta aspiració quedà recollida en la nova Divisió Territorial de Catalunya, aprovada l'agost del 1936. El manresà Antoni Esteve i Subirana fou un dels membres de la Ponència redactora, coordinada pel geògraf Pau Vila.

El 1939, el règim franquista imposà altra volta la tradicional i centralista divisió en províncies. Per tant, la gran importància que tenia aleshores Manresa, com a centre econòmic, industrial i de serveis quedava, un cop més, oficialment sense reconèixer.

 

"A més de la defensa de la posició de la nostra comarca, vaig intervenir, també, en l'estudi que es va fer, tan exhaustivament -acompanyant sovint al President de la Comissió, Pau Vila, per diferents terres catalanes- per a examinar "in situ" els nombrosos problemes que es plantejaven i que no eren, ni de lluny, fàcils de resoldre" (Antoni Esteve i Subirana, vocal de la Comissió d'estudis per a la delimitació comarcal de Catalunya. Memòries)

 

Les 15 ciutats més habitades de Catalunya
Any 1936 (1)
 .

Any 1996 (2)

 .
1.- Barcelona 1.062.157 1.- Barcelona 1.508.805
2.- Sabadell 48.754 2.-L'Hospitalet de Llobregat 255.050
3.- L'Hospitalet de Llobregat 48.540 3.- Badalona 210.987
4.- Badalona 47.929 4.- Sabadell 185.798
5.-Terrassa 47.416 5.- Terrassa 163.862
6.- Tortosa 37.023 6.- Santa Coloma de Gramenet 123.175
7.- Manresa 36.478 7.- Tarragona 112.176
8.- Lleida 36.119 8.- Lleida 112.035
9.-Tarragona 32.989 9.- Mataró 102.018
10.-Girona 30.648 10.- Reus 90.993
11.- Mataró 28.804 11.- Cornellà de Llobregat 82.490
12.-Reus 27.417 12.- Sant Boi de Llobregat 78.005
13.- Vilanova i la Geltrú 17.494 13.- Girona 70.576
14.- Santa Coloma de Gramenet 16.670 14.- Manresa 64.385
15.- Igualada 15.490 15.- El Prat de Llobregat 63.255

(1) Població de fet. Servei Central d'Estadística, 1937. Moviment demogràfic i de població de Catalunya. Barcelona
(2) Població de dret. Institut d'Estadística de Catalunya. http://www.idescat.

 

Les 10 comarques més habitades de Catalunya
Any 1936 (1)
 . Any 1996 (2) ..
1.- El Barcelonès 1.183.697 1.- El Barcelonès
2.131.378
2.- El Vallès Occidental 142.883 2.- El Vallès Occidental
685.600
3.- El Bages 101.355 3.- El Baix Llobregat
643.419
4.- El Maresme 100.873 4.- El Maresme
318.891
5.- El Baix Llobregat 97.414 5.- El Vallès Oriental
285.129
6.- El Segrià 82.620 6.- El Tarragonès
169.016
7.- Osona 77.622 7.- El Segrià
163.691
8.- El Vallès Oriental 70.029 8.- El Bages
152.586
9.- L'Alt Empordà 67.052 9.- El Baix Camp
140.540
10.- El Gironès 65.229 10-- El Gironès
129.044

(1) Població de fet. Servei Central d'Estadística, 1937. Moviment demogràfic i de població de Catalunya. Barcelona
(2) Població de dret. Institut d'Estadística de Catalunya. http://www.idescat.es/

 

Població de Catalunya
   
Any 1936
2.920.786
   
Any 1996
6.090.040

 

Procedència dels residents a Manresa
     
 
Any 1936 (1)
Any 1996 (2)
     
Nascuts a Manresa:
50 %
 74,6% (nascuts a Catalunya)
     
Nascuts a la resta de Catalunya:
35 %
  
     
Nascuts a la resta de l'Estat espanyol:
15 %
 23,6 %
     
Nascut a l'estranger   1,8%

 

(1) Població de fet. Servei Central d'Estadística, 1937. Moviment demogràfic i de població de Catalunya. Barcelona (2) Població de dret. Institut d'Estadística de Catalunya. http://www.idescat.es/ Sectors d'activitat de la població activa de Manresa

 

Sectors d'activitat de la població activa de Manresa
     
 
Manresa any 1936 (1)
Manresa any 1996 (2)
     
Sector primari:
11%
1,1%
     
Sector secundari
64 %
41,5 % (indústria i construcció)
     
Sector terciari:
25 %
57,4 % (serveis)

 

(1) Població de fet. Servei Central d'Estadística, 1937. Moviment demogràfic i de població de Catalunya. Barcelona (2) Població de dret. Institut d'Estadística de Catalunya. http://www.idescat.es/