Joves i Republicans.
La República a Manresa (1931-1936)

Al llarg del primer terç del segle XX, Manresa era una de les ciutats catalanes que havia vist fundar -i també desaparèixer- un nombre més gran d'entitats dedicades alhora a activitats socials i culturals.

Com a exemple d'aquest teixit cultural, cal assenyalar l’Ateneu Obrer Manresà (que realitzava una tasca educativa entre els membres de la classe treballadora), el Centre Excursionista de la Comarca de Bages i el Centre Excursionista Montserrat, que estudiaven científicament el territori i disposaven de museu i biblioteca propis, oberts al públic

L’entitat Amics del Teatre intentà potenciar les representacions teatrals a la ciutat. A més del teatre professional que es feia al Conservatori i al Gran Kursaal, hi havia força entitats dedicades al teatre amateur amb local propi, com ara el de la Joventut Carlista Manresana que encara existeix avui dia: els populars Carlins.

Dins el món musical cal parlar de l’activitat de l’Orfeó Manresà, la Unió Manresana, el Foment de la Sardana, l'Associació d'Amics de la Música i de l'Agrupació de Cultura Musical. I en el camp de les arts plàstiques, del Cercle Artístic de Manresa.
 

L'esperanto: un idioma al servei de la pau

L’esperanto, l’idioma auxiliar internacional creat pel metge polonès Zamenhof amb la finalitat de facilitar els contactes i la pau entre els pobles, tenia un actiu nucli de seguidors a Manresa, entre els quals el prestigiós mestre Josep Albagés.

L’any 1922 s’havia fundat a Manresa l’entitat esperantista Bela Espero (Bella Esperança), que ensenyava gratuïtament aquest idioma. L’any 1936, Bela Espero organitzà a Manresa el Congrés Català Esperantista. Era la segona vegada que la ciutat l’acollia, la qual cosa demostra l’enorme vitalitat d’aquesta entitat.