Joves i Republicans.
La República a Manresa (1931-1936)

El teixit associatiu

"L'ambient cultural de llavors era molt sòlid, molt sa. Anàvem de cara a la plenitud (...). Qui més qui menys feia cultura. Molta gent treballadora, quan plegava de la feina, s'acollia en una entitat, en una biblioteca..." (Àngel Servet i Martí)

Al llarg del primer terç del segle XX, Manresa era una de les ciutats catalanes que havia vist fundar -i també desaparèixer- un nombre més gran d'entitats dedicades alhora a activitats socials i culturals.

Com a exemple d'aquest teixit cultural, cal assenyalar l’Ateneu Obrer Manresà (que realitzava una tasca educativa entre els membres de la classe treballadora), el Centre Excursionista de la Comarca de Bages i el Centre Excursionista Montserrat, que estudiaven científicament el territori i disposaven de museu i biblioteca propis, oberts al públic

L’entitat Amics del Teatre intentà potenciar les representacions teatrals a la ciutat. A més del teatre professional que es feia al Conservatori i al Gran Kursaal, hi havia força entitats dedicades al teatre amateur amb local propi, com ara el de la Joventut Carlista Manresana que encara existeix avui dia: els populars Carlins.

Dins el món musical cal parlar de l’activitat de l’Orfeó Manresà, la Unió Manresana, el Foment de la Sardana, l'Associació d'Amics de la Música i de l'Agrupació de Cultura Musical. I en el camp de les arts plàstiques, del Cercle Artístic de Manresa.
 

L'esperanto: un idioma al servei de la pau

L’esperanto, l’idioma auxiliar internacional creat pel metge polonès Zamenhof amb la finalitat de facilitar els contactes i la pau entre els pobles, tenia un actiu nucli de seguidors a Manresa, entre els quals el prestigiós mestre Josep Albagés.

L’any 1922 s’havia fundat a Manresa l’entitat esperantista Bela Espero (Bella Esperança), que ensenyava gratuïtament aquest idioma. L’any 1936, Bela Espero organitzà a Manresa el Congrés Català Esperantista. Era la segona vegada que la ciutat l’acollia, la qual cosa demostra l’enorme vitalitat d’aquesta entitat.

 

"Catalunya fou dels primers països del món on trobà acollida l'Esperanto, i Manresa continua essent, per ara, l'única ciutat catalana -i potser del món- que haurà repetit la celebració d'un congrés esperantista" (Josep Albagés, president de Bela Espero, maig del 1936)