Joves i Republicans.
La República a Manresa (1931-1936)

PERSONALITATS DESTACADES

JOAN SELVES I CARNER (Castelltallat, 1898 - Barcelona, 1934)

"Un dels homes de Catalunya de més capacitat en sentit de govern" (Lluís Companys, juny del 1935)

"República no és un canvi de nom únicament, és quelcom de més transcendental, és un canvi de política, de doctrina, de resultats"(Joan Selves, 29-9-1932)

Advocat, periodista, polític.
Fundador de la Joventut Nacionalista de Manresa (1916).
Director de "El Pla de Bages".
President de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa, del 14 d’abril de 1931.
Va proclamar la República a Manresa i en va ser el primer alcalde (abril-juliol 1931).
Militant d’Acció Catalana, passà a Esquerra Republicana de Catalunya un cop proclamada la República.
Diputat a les Corts Constituents (1931) i diputat al Parlament de Catalunya (1932), on fou cap de la majoria parlamentària d’ERC.
Conseller d’Economia i Agricultura de la Generalitat de Catalunya.
Governador general de Catalunya i comissari d’Ordre Públic de Catalunya.
Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya.
Home de confiança de Francesc Macià i Lluís Companys.
Va morir als 35 anys, sent conseller de Governació.

LLUÍS PRUNÉS I SATÓ (Manresa, 1894 - Mèxic DF, 1964)

 "Un representant de la més autèntica democràcia catalana –en el profund sentit del mot– que puja al poder" (Josep Maria Planes, "La Publicitat", maig del 1936)

"Fer una Catalunya gran i digne pensant en tots, però especialment en els humils" (Lluís Prunés, 26-11-1932)

Comerciant. Polític.
Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Membre de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa, del 14 d’abril de 1931.
Segon alcalde republicà de Manresa (juliol 1931-desembre 1932).
Governador civil de Girona.
Comissari d’Ordre Públic de la Generalitat a Tarragona.
Empresonat arran dels fets del Sis d’Octubre de 1934.
Conseller d’Economia i Agricultura de la Generalitat de Catalunya.
Conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya.
Exiliat a Cuba i a Mèxic després de la Guerra Civil.

FRANCESC MARCET I ARTIGAS (Manresa, 1890 - 1974)

 "Una de les persones que fan honor a la democràcia catalanista i republicana de Catalunya" (Josep M. Planes, gener del 1935)

"Sense la cooperació del poble l’alcaldia fóra una cosa morta"
(Francesc Marcet, 19-12-1932)

Industrial llauner. Polític.
Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Membre de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa, del 14 d’abril de 1931.
Regidor, president de la Comissió de Foment.
Tercer alcalde republicà de Manresa (desembre 1932-octubre 1934 i del febrer a l’octubre del 1936).
Empresonat pels fets del Sis d’Octubre de 1934.
Restituït com a alcalde després de les eleccions de febrer de 1936.
Actiu defensor, el 1936, de la conservació de la Seu de Manresa, quan era amenaçada d’enderrocament.
Exerceix de jutge fins al final de la guerra.
Exiliat a França, pogué tornar a Manresa l’any 1948 si bé fou condemnat, a la pràctica, a l’ostracisme.

FRANCESC FARRERAS I DURAN (Manresa, 1900 - Cuernavaca, Mèxic, 1985)

"És ple de vitalitat interior. Durant el dia viu i durant la nit somnia en Catalunya" (Josep Dalmau, diari "Avui", 9-9-1979)

"No són aquests moments d’homes i de noms, sinó d’idees i de sacrifici" (Farreras i Duran, abril del 1931)

Enginyer Agrònom. Periodista. Polític.
Fundador de la Joventut Nacionalista de Manresa (1916) i del Centre Republicà.
Director de "El Pla de Bages" i del setmanari "Política".
Secretari de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa, del 14 d’abril de 1931.
Militant d’Acció Catalana, passà a Esquerra Republicana de Catalunya, un cop proclamada la República.
Diputat per Manresa de la Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya (juny del 1931), encarregada de l’elaboració de l’Estatut.
Secretari de la conselleria d’Agricultura de la Generalitat, quan n’era titular Francesc Macià (1931-1933).
President del Comitè Comarcal de l’Esquerra al Bages.
Diputat al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Tarragona (1932).
Administrador delegat de la Caixa d’Estalvis de la Generalitat (1936).
Exiliat a Mèxic, funda Edicions Catalanes de Mèxic i Monografies Bages.
President de la Cámara Nacional de la Industria Metalúrgica de Méjico.
Membre del consell de la Cámara Nacional de Laboratorios de la Industria Farmaceútica.
President del Parlament de Catalunya a l’exili (1954-1980).

 

FRANCESC SENYAL i FERRER (Castellbell i el Vilar, 1897 - Mèxic DF, 1975)

"Estigué present en tots els moviments contra la Monarquia i en totes les actuacions en pro del triomf de les reivindicacions catalanes" (“El Dia”, 16-11-1933)

"L'adveniment de la República: l'esperit de llibertat i de justícia social" (Francesc Senyal, 4-2-1934)

President de la Joventut Nacionalista de Manresa.
President d’Acció Catalana i de la Unió Catalanista Republicana.
Membre de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa, del 14 d’abril de 1931.
Diputat al Congrés dels Diputats per Esquerra Republicana de Catalunya (a les eleccions del 1933 i del 1936).
Sotssecretari del ministeri de Treball durant la guerra.
Agregat comercial del consolat a Mont-real i Nova York durant la guerra.
S’exilià a Nova York i a Mèxic.

TOMÀS RAMON I AMAT (Tarragona, 1900 - Saragossa, 1937)

 "Un dels homes que d’una manera més decisiva advocaren per la República" ("El Dia", 13-10-1933)

"L’obra principal de la República és la creació d’escoles... per a l’engrandiment i el progrés de Catalunya i Espanya" (Tomàs Ramon Amat)

Mestre. Metge. Polític.
Membre de la Joventut Nacionalista.
Intervé activament en la política republicana de Manresa.
Primer president d’Esquerra Republicana a Manresa.
Vice-president de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa, del 14 d’abril de 1931.
Membre de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament.
Màxim responsable de les colònies escolars organitzades per l’Ajuntament.
Governador civil de Tarragona.
Comissari general d’Ordre Públic de Catalunya.
Capità-metge al front d’Aragó durant la guerra. Màxim responsable de l’organització sanitària a Barbastre.
Detingut per l’exèrcit franquista al sector de Zuera. Afusellat a Saragossa el 4 d’octubre del 1937

JAUME SERRA I HÚNTER (Manresa, 1878 - Mèxic, 1943)

"Un filòsof que bé podríem considerar el més humil dels nostres savis" (Josep M. Poblet)

"Cal oposar-nos al feixisme fent reeixir els ideals democràtics" (Jaume Serra i Húnter, gener del 1936)

Filòsof. Polític.
Des del 1913, catedràtic d’història de la filosofia de la Universitat de Barcelona.
Fundador de la Societat Catalana de Filosofia.
President del Consell de Cultura de la Generalitat, organisme assessor de la política cultural de la Generalitat.
Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Rector de la Universitat de Barcelona (elegit el 1931), que transformà d’un centre desfasat en una universitat catalana, moderna i progressista, oberta als corrents culturals internacionals.
Passà d’Acció Catalana a Esquerra Republicana de Catalunya, l’octubre del 1931.
Diputat al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Barcelona-ciutat (1932). Fou el diputat més votat després del president Macià i elegit vicepresident del Parlament de Catalunya.
Elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1934).
S’exilià a França i després a Mèxic.
Director de la "Revista de Catalunya".
Membre del Consell Nacional de Catalunya, presidit per Lluís Companys (1940).
Autor d’una dotzena de publicacions sobre filosofia i de nombrosos articles de filosofia publicats a l’Enciclopèdia Espasa.

 

JOAQUIM AMAT-PINIELLA (Manresa, 1913 - Barcelona, 1974)

;gt;;gt;

 "L’únic delicte que havia comès era desitjar un món millor" (Montserrat Roig)

"Els catalans nacionals, que no podem ésser més que republicans a ultrança, ens devem a Catalunya abans que ningú més" (Joaquim Amat-Piniella, 13-4-1933)

Escriptor. Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Protagonista d’un munt d’iniciatives culturals manresanes. Obert als corrents innovadors de la cultura del seu temps.
Crític de cinema, de música, d’arts plàstiques. Escriu a "Assaigs", "El Pla de Bages", a la revista "Ara" i especialment al diari "El Dia", del qual seria director durant un temps.
Secretari de l’alcalde Francesc Marcet.
Empresonat pels fets del Sis d’Octubre de 1934.
S’exilia a França el 1939. Detingut per l’exèrcit alemany, és deportat al camp d’extermini de Mauthausen i a d'altres camps de la ribera del Danubi.
En sortir, el 1945, escriu l’obra K.L.Reich, testimoni directe i esfereïdor de les atrocitats del règim nazi.
Condemnat a l’ostracisme en tornar a Catalunya.
Altres obres: Ombres al calidoscopi (1933), El casino dels senyors (1956), Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959), La clau de volta (1961) (inèdita), Primer aniversario (inèdita), La primera investigación de Rómulo Cortés (inèdita), La ribera deserta (1966), Les llunyanies (Poemes de l’exili), publicat el 1999.

VICENÇ PRAT I BRUNET (Manresa, 1902 - Barcelona, 1957)

 "Jugà la carta de construir una nació viva i altament civilitzada" (Lluís Calderer)

"Abans que els homes hi ha els ideals, que són, en definitiva, l’únic que compta" (Vicenç Prat, 19-3-1936)

Intel·lectual. Escriptor. Polític. De professió, joier.
Membre d’Acció Catalana.
Participant actiu del moment cultural i polític de l’època.
Publicà a "L’Om", "Ciutat", "El Pla de Bages", "La Veu de Catalunya" i "El Dia".
Regidor de Cultura a l’Ajuntament de Manresa després de les eleccions municipals de gener de 1934.
Empresonat pels fets del Sis d’Octubre.
Exiliat a França del 1939 al 1942.
Autor de: Un llibre verd (visió parcial de Manresa) (1932); Romanços d’amor i de guerra (1937); Memòries (1952) (Autobiografia sobre la seva activitat política i social) i França (1939-1942) (manuscrit inèdit sobre la seva estada a l’exili).

JOSEP MARIA PLANES I MARTÍ (Manresa, 1908 - Barcelona, 1936)

 "Escriptor meritíssim, home de cor i catalanista autèntic, va deixar un buit difícil d’emplenar en els rengles de la literatura i del periodisme" ("La Publicitat", 24-8-1937)

"L’autonomia ens planteja l’orgull, la il·lusió de poder contribuir a la creació d’aquesta Catalunya nova. Tot està per fer i aquesta és la nostra força" (Josep M. Planes, 3-5-1936)

Vinculat familiarment a Sant Mateu de Bages, és considerat com un dels millors periodistes catalans de la seva època.
Director de les publicacions "Imatges" i "El Be Negre". Col·laborador a "Mirador", "Papitu", "L’opinió", "La ciutat", "Euscadi", "La Publicitat".
Autor del llibre Nits de Barcelona.
Víctima del periodisme d’investigació, com a conseqüència d’uns articles en els quals denunciava la violència de la FAI, fou trobat mort a l’Arrabassada l’agost del 1936, als 28 anys.

JOAN BAPTISTA CLARET I LLOBET (Cardona, 1903 - Barcelona, 1984)

 "Jo veig en aquest home l’exemplaritat feta persona" (Joaquim Amat-Piniella)

"Fem desaparèixer l’explotació de l’home per l’home i que un major benestar regni en un món d’homes iguals, germans i lliures" (Joan B. Claret)

Periodista. Intel·lectual.
Participant actiu del moment cultural i polític de l’època.
Publica a "El Pla de Bages" i, més tard, dirigeix "L’Om" i el diari "El Dia".
Fundador i secretari general de la delegació a Manresa de la Unió Socialista de Catalunya.
Secretari de Lluís Prunés durant la seva etapa d’alcalde de Manresa i de governador civil de Girona.
Empresonat per les autoritats franquistes després de la Guerra Civil.

ANTONI INVERS I PI (Terrassa, 1905 - Manresa, 1987)

 "Ser catalanista ja vol dir ser republicà, perquè amb Alfons XIII no hi ha manera d’entendre’s" (Antoni Invers i Pi)

El 1927 s’estableix a Manresa i hi dirigeix l’acadèmia del lingüista Delfí Dalmau.
Militant de la Joventut Nacionalista i després d'Acció Catalana.
Intervé en la creació del setmanari "L’Om" i del diari "El Dia", del qual seria director un temps.
President d’Acció Catalana a Manresa.
Director de l’Escola d’Arts i Oficis.
Fiscal municipal de Manresa.
Autor del Llibre d’Exercicis d’Ortografia Catalana.
Depurat i condemnat a 12 anys de presó per les autoritats franquistes.

JOSEP ALBAGÉS i VENTURA (Vimbodí, 1877 - Barcelona, 1964)

 "Quan hom vulgui recordar un exemple d’austeritat, de virtut, de competència i de constància en els ideals, no pot menys que esmentar el nom del senyor Albagés" (Jaume Soler i Daniel, 29-4-1934)

"Cal fomentar la capacitat de raonament dels infants" (Josep Albagés)

Mestre. Director d’una escola modèlica que excel·lí per l’avenç del seu sistema pedagògic.
Ideològicament proper a la Lliga Regionalista.
Membre de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament.
President del Centre Excursionista de la Comarca de Bages.
Fundador i president de l’entitat esperantista Bela Espero i introductor a Manresa de l’esperanto.
El 1934 marxa de Manresa per anar a dirigir el grup escolar Pi i Margall de Barcelona.
Fou represaliat durant de la guerra.

ANTONI ESTEVE I SUBIRANA (Manresa, 1902 - Barcelona, 1979)

 "Un científic destacat i un patriota exemplar, disposat en tot moment a lluitar pel desenvolupament de la cultura catalana" (Diari "Avui", 14-6-79, amb motiu de la seva mort)

"Som republicans perquè la forma de govern republicana és la més racional, la més humana i és el coronament de la nostra concepció democràtica" (Antoni Esteve i Subirana)

Farmacèutic. Científic.
Continuador de la dinastia de farmacèutics que, des del 1787, havia regentat la farmàcia de La Plana de l’Om.
Funda a Manresa els Laboratoris Esteve, de productes quimicofarmacèutics, que el 1942 es veurà obligat a traslladar a Barcelona.
Participant actiu del moment cultural i polític de l’època.
Col·labora activament en el naixement d’Acció Catalana i en la creació de la coalició electoral Concentració Republicana, triomfadora en les eleccions municipals del 1931.
Secretari de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament, el 1931.
Nomenat per la Generalitat de Catalunya vocal de la Comissió d’estudis per a la delimitació comarcal de Catalunya.
Exiliat a França durant un any i mig. En tornar, se l’obliga, a la pràctica, a viure fora de Manresa.
Honorat i homenatjat per institucions acadèmiques internacionals.
Membre de nombroses societats científiques nacionals i estrangeres.
President de la Reial Acadèmia de Farmàcia; vicepresident de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears; cofundador i vicepresident de la Societat Farmacèutica del Mediterrani Llatí i President de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans.
Autor de més d’un centenar de publicacions científiques.

EMILIÀ MARTÍNEZ I ESPINOSA (Villar del Cobo, Terol, 1901 - Manresa, 1987)

 "Som i no podem deixar d’ésser idealistes, necessitem tenir il·lusions, esperances, somnis...; nosaltres en una societat més justa i humana, composta d’homes amb un alt concepte del civisme, seriosos i responsables, conscientment lliures..." (Emilià Martínez)

Al marge de les 14 personalitats anteriorment esmentades i en un àmbit diferent –creiem que per la importància extraordinària del moviment obrer en aquella època–, cal fer menció d’un sindicalista molt carismàtic entre els treballadors i que fou el darrer alcalde de Manresa abans del franquisme. Aquí en tenim les dades:

De ben jove treballa de manobre, després de miner a Fígols i durant 20 anys de ferroviari.
Militant de la CNT des del 1918.
Secretari de la Federació Local de la CNT.
Delegat d’economia i responsable de les col·lectivitzacions a Manresa, durant la Guerra Civil.
Impulsor d’una de les primeres col·lectivitzacions que hi hagué a l’estat: la dels Ferrocarrils de la Generalitat.
Membre durant unes setmanes del segon Comitè Revolucionari Antifeixista de Manresa.
Regidor de l’Ajuntament de Manresa durant la Guerra Civil.
Darrer alcalde de Manresa durant la Guerra Civil (desembre del 1938 - gener del 1939).
Condemnat a 30 anys de presó. Surt el 1943 en llibertat vigilada.