Joves i Republicans.
La República a Manresa (1931-1936)

La piscina municipal

Els vestits (¿) de bany indecorosos són a posta perquè la dona s’acostumi a exhibir-se sense “manies”. I ja es sabut que l’esquerranisme vol la perversió de la dona: pervertida la dona, es perverteix la família; i les famílies pervertides són la carn de la revolució” ("Seny", 26-7-1935)

 

La construcció de la piscina municipal fou una de les obres més populars de l’etapa republicana. Inaugurada l’any 1932, volia satisfer una clara demanda social ja que, fins aleshores, la gent s’havia de banyar al riu, a les rieres o als canals de les fàbriques, on sovint les condicions higièniques i de seguretat eren ben dolentes. Com escriví Vicenç Prat, cada estiu hi havia “la necrològica habitual”.

Situada als horts de l’antic Col·legi de Sant Ignasi, la construcció de la piscina va ser dirigida per l’arquitecte municipal Pere Armengou. Constava de vestidors, dutxes i serveis sanitaris. . Aquest nou espai públic aviat es convertí en un dels més freqüentats de Manresa. Al cap d’un any es construí també una piscina infantil

 

Una gran polèmica política i social

La premsa dretana va veure en la piscina una obra que feia trontollar l'antic ordre de costums. Així, "El Pla de Bages” es preocupava de “la immoralitat dels trajos de bany” que s’observaven a la piscina i considerava que l’Ajuntament feia la vista grossa.

El setmanari carlí “Seny” seguí una línia editorial duríssima contra la nova instal·lació municipal. En qüestionava la higiene, la neteja, la seguretat i la moralitat dels homes i, sobretot, de les dones: "ja es sabut que l’esquerranisme vol la perversió de la dona: pervertida la dona, es perverteix la família; i les famílies pervertides són la carn de la revolució”.
 

"...I els joves, les nostres noies, poden anar-hi allí?... Freqüentant la piscina sense una variant de reglament, es refrescaran per fora i es refredaran per dins. La seva vida espiritual se'n ressentirà..." ("Seny", 10 de setembre del 1932)

 

"Ha calgut que s'implantés la República perquè (la piscina municipal) -aquesta necessitat tan íntimament sentida i públicament manifestada per mitjà de prop de dues mil signatures- sigui una realitat" (Francesc Senyal, "El Dia", agost del 1932)