Joves i Republicans.
La República a Manresa (1931-1936)

L’Ajuntament republicà dedicà una especial atenció a l’ensenyament públic: es tractava de millorar-ne la qualitat i aconseguir l’escolarització de tots els infants que hi havia a Manresa. Aquesta política era un reflex de la que seguien, a Catalunya i Espanya, els respectius governs d’esquerres, que invertiren en la construcció d’escoles i en la formació de mestres: a tot l'Estat en el període 1931-1933 es van fer unes 10.000 aules i es van preparar uns 7.000 professors

Alguns dels principals objectius per a avançar cap a la cohesió social i el progrés nacional eren;

- la lluita contra l'analfabetisme
- l'ensenyament en català (per a la plena normalització cultural i linguística del país)
- la innovació pedagògica
- la cohesió

Resultats brillants però insuficients

L'eficient Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Manresa -integrada, entre d'altres, per Tomàs Ramon, Isidre Costa i Antoni Esteve-, va establir prioritats que es van traduir, tot i el poc temps de govern, en les següents realitzacions:

- el Grup Escolar Renaixença
- quatre escoles unitàries noves (dues al Poblenou, una a les Farreres i l’altra a la carretera de Santpedor)
- l'obtenció d'edificis dignes per a escoles ja existents
- la fundació de l’Escola Preparatòria d’Ingrés al Batxillerat (per un decret del govern central de la República)
- la creació de l’Escola Municipal de Música
- la dinamització de l’Escola d’Arts i Oficis

Tot i així, després de tants anys de deixadesa, encara quedaven molts nens i nenes sense escolaritzar, i l'Ajuntament i la Comissió van fer actives gestions davant el govern central i la Generalitat a la recerca de subvencions perquè tots poguessin anar a escola.