Joves i Republicans.
La República a Manresa (1931-1936)

El juliol del 1936 una part de l’exèrcit espanyol s’aixecà en armes contra el legítim govern de la República. Començà així una tràgica Guerra Civil que durà fins l’abril del 1939 i que acabà amb la victòria del general Franco.

La tragèdia de la guerra es manifestà no solament per les greus destruccions materials sinó sobretot per la pèrdua de vides humanes. A un i altre bàndol, milers de persones moriren en els combats al front, o bé foren assassinades i/o executades per motius polítics i ideològics. A més, cal afegir-hi les víctimes mortals a conseqüència dels bombardeigs aeris de l’aviació franquista.

Més de 700 persones relacionades amb Manresa moriren a causa de la guerra. Un mínim de 520 en els combats al front, 157 assassinades a la reraguarda i 35 en els dos bombardeigs aeris que hi hagué sobre la ciutat. Això sense comptar els ferits de guerra que, evacuats del front, acabaren morint en hospitals manresans. Tampoc no es comptabilitza l'augment de la mortalitat deguda a la misèria de la guerra: malalties derivades de la fam, la poca higiene i l'escassa atenció mèdica.

Tot i que la major part de les víctimes mortals manresanes eren homes, cal assenyalar el cas de dues monges dominiques assassinades, a més de les 12 dones i 6 infants morts a causa dels bombardeigs aeris sobre Manresa.