Cens de manresans privats de llibertat
Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975)

Coberta del sumari del consell de guerra contra Antonio Oliver Gutiérrez, alferes de carrabiners retirat. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

13/02/1939. Portada de la declaració jurada d’Antonio Oliver. El qüestionari se centra sobretot en l’exercici de les seves funcions com a militar durant l’etapa de la República i la Guerra Civil. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

16/02/1939. Telegrama postal adreçat pel servei d’informació (SIPM) de l’Exèrcit del Nord al jutge instructor militar de Manresa. Es refereix a Antonio Oliver com a “simpatizante de los rojos, no sólo él sino también sus hijos”. Relata que durant la guerra va portar un mocador roig i negre de la FAI i que a casa seva tenia un piano requisat a l’orde escolapi. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

22/02/1939. Informe de Falange de Manresa sobre Antonio Oliver. Afirma que és “completamente rojo” i que en esclatar la guerra “salió con gran entusiasmo, luciendo un pañuelo rojo al cuello”. A més, “Se ha dedicado al saqueo y haciendo toda clase de propaganda a favor de los rojos y contra los Nacionales”, per la qual cosa se’l qualifica de “individuo peligrosísimo”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

02/03/1939. Un cop finalitzada la guerra, l’alferes retirat Antonio Oliver es presenta a la comandància de carrabiners, “en concepto de huido de las [autoridades] rojas”. És autoritzat a tornar al seu domicili de Manresa mentre se li obre expedient informatiu. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

10/03/1939. L’alcalde de Manresa, Domènec Prunés, emet un informe favorable sobre Antonio Oliver, “persona de buenos antecedentes y conducta y afecta al Glorioso Movimiento Nacional, sin que conste que haya prestado servicios de armas en el Ejército rojo”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona)

22/03/1939. Provisió del jutge militar de Manresa en què ordena la detenció d’Antonio Oliver Gutiérrez i el seu ingrés a la presó, a la llum de la informació recollida, en què apareixen “cirsunstancias que pueden considerarse delictivas”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

14/08/1939. Telegrama postal de l’estat major en què es comunica que el quarter general del Generalísimo no disposa d’informació sobre l’alferes de carrabiners Antonio Oliver. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

26/06/1939. El secretari de la causa llegeix a Antonio Oliver els càrrecs que se li imputen. L’encartat fa algunes puntualitzacions i referma la seva innocència. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

26/08/1939. Avals a favor d’Antonio Oliver, de qui es destaquen les “ideas derechistas” i el “comportamiento y rectitud en su cargo”, motiu pel qual no se’l pot considerar desafecto. Són signats per representants de diferents establiments comercials. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

21/09/1939. El jutge militar de Manresa ordena el trasllat d’Antonio Oliver a la presó del castell de Montjuïc, on quedarà a disposició del jutjat d’oficials generals. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

28/09/1939. La Policia Militar informa el jutge que Antonio Oliver ha ingressat al castell de Montjuïc procedent de la presó de Manresa. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

28/09/1939. Primera pàgina de l’informe de la Comissaria de Policia de Manresa sobre Antonio Oliver, “persona de buena conducta, sin que en ninguna ocasión haya pertenecido a partido político ni sindicato alguno”. Segons relata el document, “El día antes de que Manresa fuese liberada por las tropas Nacionales, los rojos le metieron en un coche y le obligaron a seguir con ellos hasta cerca de Ripoll, donde le dejaron en la mitad de la carretera. Se ocultó en el Monasterio de aquella población, hasta que entraron las tropas Nacionales en el mismo”. A més, “en sus conversaciones y actos se motró siempre afecto a la Causa Nacional”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

05/10/1939. Interlocutòria de processament d’Antonio Oliver pel delicte de rebel·lió militar. La part expositiva descriu com a fets delictius les diferents destinacions i serveis que exercí com a oficial al servei de la República a partir del moment en què s’inicia “el Glorioso Alzamiento”. S’hi fa constar que fou ascendit a tinent. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

09/10/1939. Aval, signat per Ricard Andreu Pons, afiliat a Falange de Manresa, a favor d’Antonio Oliver, “persona de buenos antecedentes morales sin que sepa hecho o hechos que puedan perjudicar a su honorabilidad”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

24/10/1939. El ministeri de l’Exèrcit envia al jutge d’oficials generals de Barcelona còpia dels antecedents de la inspecció general de carrabiners. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

14/12/1939. Declaració indagatòria presa a Antonio Oliver, en què ratifica davant el jutge la declaració jurada feta anteriorment. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

30/04/1940. Falange de Manresa adreça al jutge militar un ofici en què informa que, a partir de les consultes realitzades a diferents indrets on fou destinat, no ha trobat dades que inculpin Antonio Oliver, “manifestándose como apolítico y persona de buenos antecedentes”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

06/06/1940. Informe-resum de la causa contra l’alferes de carrabiners Antonio Oliver, signat pel jutge instructor, Pedro Gómez Pavón. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

22/06/1940. Escrit del fiscal en què demana per a Antonio Oliver la pena de “reclusión perpetua a muerte” pel delicte d’adhesió a la rebel·lió militar. Entre altres coses, l’acusa de lliurar voluntàriament armes als milicians en esclatar la guerra, efectuar guàrdies al vaixell “Uruguay” i practicar detencions de persones de dretes. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

27/06/1940. Informe de Falange de Tarragona que confirma que, mentre estigué a Tortosa, l’alferes Antonio Oliver es manifestà durant la guerra “como apolítico y persona de buenos antecedentes”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

27/06/1940. Informe de la Guàrdia Civil de Ripoll en què s’afirma que, quan hi estigué destinat, l’alferes Antonio Oliver no prengué part en cap fet delictiu. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

Sense data. Telegrama adreçat al jutge militar en què s’informa que mentre estigué al “EJÉRCITO ROJO DE CASTELLÓN DE LA PLANA Y VALENCIA”, l’alferes Antonio Oliver no consta que cometés actes delictius. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

29/06/1940. Informe de la Guàrdia Civil de Tarragona en què relata que Antonio Oliver –que “fue ascendido a Teniente por la supersión de la categoría de Alféreces”- “recriminaba los actos comentidos por las hordas rojas, no teniéndose noticia que haya participado en acto alguno delictivo, observando buena conducta”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

01/07/1940. Diferents veïns de la família de l’alferes de carrabiners Antonio Oliver n’avalen la trajectòria, per la qual pot ser considerat “afecto al Glorioso Movimiento Nacional”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

01/07/1940. La monja Dolors Sala Segalés certifica que va assistir com a testimoni al casament eclesiàstic del fill d’Antonio Oliver, quan encara no havia finalitzat la guerra. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

01/07/1940. Certificat del vicari de la parròquia de Sant Pere Màrtir en què es fa constar que el fill d’Antonio Oliver es casà per l’església quan encara no havia finalitzat la guerra. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

01/07/1940. La direcció de la fàbrica Pirelli certifica que durant la guerra el fill de l’alferes Antonio Oliver hi treballà com operari i no s’incorporà a l’exèrcit republicà. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

01/07/1940. Per mitjà d’un ofici adreçat al jutge militar, Falange de Manresa reconeix que no pot facilitar la identitat dels qui en el seu moment van acusar l’alferes Antonio Oliver de participar en saqueigs, ja que no va quedar arxivat el nom dels declarants. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

03/07/1940. Aval a favor d’Antonio Oliver, signat per Aurelio García Gordoncillo, càrrec de l’organització de Falange de Barcelona. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

04/07/1940. Aval a favor de les filles de l’alferes Antonio Oliver, signat pel director de la fàbrica Bertrand i Serra (Fàbrica Nova), de Manresa. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

19/07/1940. L’auditor de guerra declara nul·la la declaració jurada feta per l’alferes Antonio Oliver, ja que segons el Codi de Justícia Militar no es pot exigir jurament en una declaració prestada per l’encartat. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

22/07/1940. Nova declaració indagatòria de l’alferes Antonio Oliver, prestada sense jurament, que ratifica les anteriors. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

10/08/1940. L’auditor de guerra assenyala que no es pot donar per tancada la instrucció de la causa contra l’alferes Antonio Oliver ja que resta encara per investigar l’actuació de l’encartat mentre estigué destinat a Morella (Castelló), ja que “aparece una posible participación en detenciones que no ha sido objeto de investigación sumarial”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

05/10/1940. Declaració de l’alferes de carrabiners Antonio Oliver. Entre altres coses, nega haver lliurat voluntàriament armes als milicians en esclatar la guerra, haver efectuat guàrdies al vaixell “Uruguay” i haver practicat detencions de persones de dretes. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

25/10/1940. Còpia de l’informe del Governador Militar de Castelló de la Plana, en què s’indica que no hi ha constància que l’alferes Antonio Oliver prengués part en fets delictius mentre estigué destinat a Morella. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

Sense data. Antecedents de l’alferes Antonio Oliver. Procedents de la inspecció del cos de carrabiners, van ser incorporats al sumari del consell de guerra per tal d’avaluar els seus serveis durant la Guerra Civil. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

02/12/1940. Conclusions provisionals del defensor d’Antonio Oliver. S’hi demana la llibertat provisional de l’encartat davant la manca de proves en què es fonamenten les acusacions. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

24/12/1940. Dictamen de l’auditor en què dóna per tancada la fase d’instrucció de la causa contra l’alferes Antonio Oliver, per al qual demana el manteniment de la situació de presó preventiva. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

15/03/1941. Escrit de qualificació provisional del fiscal, en què demana per a l’alferes de carrabiners Antonio Oliver la pena de “reclusión perpetua a muerte” pel delicte d’adhesió a la rebel·lió militar. Entre altres coses, se l’acusa d’actuar “como simpatizante de los rojos”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

28/04/1941. Lectura de càrrecs a Antonio Oliver. El processat rebutja les conclusions del fiscal i fa constar que fou ascendit a coronel perquè se suprimí la categoria d’alferes. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

10/05/1941. Acta del consell de guerra contra l’alferes de carrabiners Antonio Oliver, a qui la defensa renuncia a interrogar. S’aporta com a prova una declaració jurada prestada a “las autoridades rojas” que el processat assegura que es veié obligat a fer. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

10/05/1941. Sentència que condemna l’alferes de carrabiners Antonio Oliver a trenta anys de reclusió major i pèrdua d’ocupació pel delicte d’adhesió a la rebel·lió militar. El tribunal proposa també que li sigui commutada per la de vint anys i un dia reclusió major. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

09/06/1941. L’auditor de guerra aprova la sentència que condemna Antonio Oliver a trenta anys per adhesió a la rebel·lió militar i aprova també la proposta de commutació a vint anys i un dia. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

28/07/1941. Antonio Oliver signa la notificació de la sentència que el condemna a trenta anys de reclusió per adhesió a la rebel·lió militar, commutats en vint anys i un dia. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

Coberta del sumari del consell de guerra sumaríssim d’urgència contra Margarida Artigas Marí i Teresa Romeral Fernández, pel delicte de rebel·lió militar. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

06/09/1939. Margarida Artigas Marí i Teresa Romeral Fernández són detingudes pels agents Isidre Cardús Vericart i Isidre Miquel Viñals. Declaren davant la Policia Governativa que ambdues promouen “una campaña de verdadero derrotismo” arran de la Segona Guerra Mundial, “ya que las citadas mujeres en cuantas partes se encontraban aseguraban de una manera pública que, a no tardar y en el mes actual, volverían nuevamente los elementos rojos, por lo que procedieron a la detención de ambas, presentándolas en esta Comisaría a los efectos que correspondan”. El mateix dia Margarida Artigas, de 73 anys, és interrogada i nega les acusacions, com fa també l’altra inculpada. S’incorporen a les diligències sengles informes sobre les detingudes. Pel que fa a Margarida Artigas s’assenyala que, “sin perjuicio de su avanzada edad, es de conducta moral, pública y privada, que deja bastante que desear”. L’informe indica que és la mare de Francesc Marcet, “que fue alcalde de esta Ciudad en los primeros meses [de la guerra] y en cuya época se cometieron el mayor número de asesinatos”. El document afegeix que “blasonaba de su ideología izquierdista y completamente contraria al Glorioso Movimiento Nacional, habiéndosela visto con frecuencia visitar el Cementerio cuando sabía que había cadáveres de personas asesinadas, haciendo comentarios entre otras mujeres de su calaña del aspecto que los mismos ofrecían [...]”. També destaca que per les eleccions de febrer de 1936 maniobrà per impedir que votessin les monges i que ha mostrat públicament el seu desig per “la vuelta de aquellos elementos” com a conseqüència del desenllaç de la Segona Guerra Mundial. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

25/10/1939. La Policia Governativa envia al jutge militar les diligències contra Margarida Artigas i Teresa Romeral, “por sus continuas manifestaciones contrarias al régimen actual”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

03/11/1939. Informe de la Guàrdia Civil sobre Margarida Artigas, “persona de mala conducta y antecedentes”, de tendències “puramente marxistas”, que –segons diferents informants- feia “constantes manifestaciones de odio hacia la España de Franco” i que s’alegrava que fossin assassinades persones d’ordre. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

11/11/1939. Informe signat per l’alcalde accidental de Manresa sobre Margarida Artigas, que “es en extremo simpatizante al frente popular, que al parecer en la elecciones del 16 ede febrero insultó a Religiosas, es en extremo gran propagandista del marchismo y se le puede considerar la ‘Capitana’ del barrio por lo gran habladora y creyendo con todo el alma que volverán los rojos”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

11/11/1939. Informe signat per l’alcalde accidental de Manresa sobre Teresa Romeral, que “es una gran habladora contra el Glorioso Movimiento Nacional, si bien parece que lo hace sin malicia y más bien indicada por Margarita Artigas, puesto que son íntimas amigas”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

11/12/1939. Declaració indagatòria de Teresa Romeral Fernández, de 54 anys. L’encartada es ratifica en les declaracions prestades anteriorment, en què nega les acusacions formulades contra ella. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

11/12/1939. Declaració indagatòria de Margarida Artigas, de 73 anys, davant el jutge. L’acusada es ratifica en les declaracions prestades anteriorment, en què nega les acusacions formulades contra ella. Segons consta, la declarant no signa per no saber llegir ni escriure. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

13/12/1939. Informe de Falange de Manresa sobre Teresa Romeral, “mujer de buenos sentimientos, [a la ] que jamás le notaron [los declarantes] acto alguno que pudiera calificarse de contrario al Glorioso Movimiento Nacional”. S’hi especifica que tot i que el seu marit havia ocupat un càrrec a l’Ajuntament republicà i havia freqüentat “el casino de ‘Esquerra’”, aquest fet no és rellevant, ja que hi havia anat “en compañía de su esposo”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

15/12/1939. Informe de Falange de Manresa sobre Margarida Artigas. A diferència dels altres documents, assegura que, segons els informants, “es mujer poco comunicativa y alejada de comadreos de vecindad”. Per tant: “Jamás vieron ni observaron acción ni acto alguno que pudiera ser tomado en consideración para calificarles de contrarios al Glorioso Movimiento Nacional”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

13/02/1940. Magí M. F. presta declaració davant el jutge. El declarant es limita a confirmar que Margarida Artigas simpatitzava amb el Front Popular i que en esclatar la guerra “se distinguió por sus conversaciones a favor del régimen marxista ya que en todas las reuniones con las mujeres del barrio siempre tenía la voz cantante”. El mateix dia declara també Francesc R. P., veí de Margarida Artigas, la qual, segons assegura, amb motiu de les eleccions de febrer de 1936 “se distinguió en insultar a las personas de orden y [a] unas monjas que iban a votar, constándole esto al dicente, que estaba de interventor del Bloque de derechas, en la mesa de la calle Talamanca de esa ciudad”. Un cop iniciada la guerra, “se alegraba de los asesinatos y desmanes que se cometían” i, després, finalitzada la contesa, “hacía propaganda derrotista, hablando de una segunda vuelta de los rojos”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

13/02/1940. Declaració de Lluís T. P. sobre Margarida Artigas, la qual “insultó fuertemente con palabras grolleras [sic] a unas monjas que iban a votar” i “se alegraba de todos los desmanes y asesinatos cometidos por la horda roja”. També l’acusa, per referències, de visitar el cementiri i fer befa dels cadàvers de les persones assassinades i practicar “propaganda derrotista” un cop acabada la guerra. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

13/02/1940. Declaració d’Antoni C. M., veí “de toda la vida” de Margarida Artigas, a qui acusa de fer “propaganda callejera en contra del Glorioso Movimiento Nacional”. La declaració repeteix les acusacions dels altres testimonis. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

16/02/1940. Segona declaració indagatòria de Teresa Romeral Fernández, de 54 anys. La declarant torna a negar davant el jutge totes les acusacions que se li fan. Reconeix que va treballar a la Piscina Municipal per haver-ho sol·licitat en el seu moment a l’alcalde Francesc Marcet. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

16/02/1940. Segona declaració indagatòria de Margarida Artigas, de 73 anys. La declarant torna a negar davant el jutge totes i cadascuna de les acusacions que se li fan. Segons consta, no signa per no saber llegir ni escriure. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

16/02/1940. Auto resumen del sumari conjunt contra Margarida Artigas i Teresa Romeral. D’acord amb la pràctica habitual, el jutge instructor dóna per bones les acusacions contra ambdues, “en particular Margarita Artigas, que es madre del que fue alcalde rojo de esta ciudad, Francisco Marcet”. Per tot plegat, declara processades les encartades. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

24/02/1940. Acta del consell de guerra sumaríssim d’urgència contra Margarida Artigas i Teresa Romeral, presidit pel tinent coronel Felipe Azcona Aguilar. El fiscal, Antolín Pérez, demana per a les processades la pena de sis anys i un dia de presó. L’acta no recull cap anotació de la intervenció del defensor, tret de l’habitual fórmula impresa. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

24/02/1940. Sentència que condemna Teresa Romeral Fernández, de 54 anys, a la pena sis anys i un dia de presó pel delicte d’excitació a la rebel·lió militar. Entre els fets que considera provats, figura haver exaltat “las delicias del régimen marxista”, expressió copiada literalment de l’auto resumen del jutge instructor. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

24/02/1940. Sentència que condemna Margarida Artigas Marí, de 73 anys, a la pena de sis anys i un dia pel delicte d’adhesió a la rebel·lió militar. Entre els fets recollits a la part expositiva, hi consta haver exaltat “las delicias del régimen marxista”, expressió copiada literalment del l’auto resumen del jutge instructor. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

09/03/1940. L’auditor de guerra aprova les sentències que condemnen Margarida Artigas i Teresa Romeral a sis anys i un dia de presó. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

15/04/1940. Full de liquidació de condemna de Teresa Romeral Fernández. Hi consta el temps que resta per complir la pena imposada i la data en què aquesta quedarà extingida. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

15/04/1940. Full de liquidació de condemna de Margarida Artigas Marí, de 74 anys. Hi consta el temps que resta per complir la pena imposada i la data en què aquesta quedarà extingida. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

24/04/1940. Tràmits d’aplicació de la sentència de sis anys i un dia de presó imposada a Margarida Artigas i Teresa Romeral. Al centre, diligència de notificació de la sentència a les dues penades. Margarida Artigas no signa per no saber llegir ni escriure. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

29/07/1940. Declaració col·lectiva de diferents veïns a favor de Margarida Artigas Marí, “persona incapaz de cometer daños ni otra clase de delitos, ni contra el Estado ni contra personas, toda vez que es de buenos sentimientos, y en manera alguna peligrosa para la Causa Nacional”. El document en sol·licita la llibertat a causa de l’edat. Entre els signants figura alguna de les persones que havia declarat contra la condemnada. Dóna fe de l’autenticitat de les firmes l’alcalde de Manresa, Domènec Prunés. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

01/08/1940. Instància adreçada al president de la Comisión de Examen de Penas per Montserrat Sellarès Vigatà, nora de Margarida Artigas, per mitjà de la qual demana que “sea puesta en libertad esta anciana, harto precipitadamente mezclada en cuestiones que le eran ajenas, y que jamás debió conocer, pero que gracias a las disposiciones de nuestro Caudillo puede recobrar su sitio en nuestro hogar”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

21/08/1940. Declaració col·lectiva de diferents veïns i comerciants de la plaça Gispert, a favor de Margarida Artigas Marí, per a qui demanen que sigui posada en llibertat. Afirmen que “es y ha sido siempre generosa para el desvalido y al mismo tiempo con ideas religiosas, amante de la España y del bien de la humanidad”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

27/08/1940. Instància adreçada a l’auditor de guerra per Remei Piñol Artigas, neboda de Margarida Artigas Marí. Hi demana que, atesa l’edat i la salut de la condemnada, li sigui concedida la llibertat, “haciendo por lo tanto una obra humanitaria”. La sol·licitant jura “[...] ante Dios y la justicia divina y de los hombres que me hago cargo y responsable de ella por tener vida propia”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

25/04/1943. La directora de la Presó de Dones de les Corts comunica per ofici al capità general de la 4ª Regió Militar que Margarida Artigas Marí ha mort a Manresa, on es trobava en règim de llibertat condicional des del 25 de juny de 1941. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

25/03/1944. La Comisión Central de Examen de Penas rebutja commutar la condemna de sis anys i un dia imposada a Teresa Romeral Fernández. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

25/03/1944. La Comisión Central de Examen de Penas rebutja commutar la condemna de sis anys i un dia imposada a Margarida Artigas. En realitat, la penada ja fa dos anys que ha mort. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

14/03/1941. José R. L. denuncia davant la Falange de Barcelona Ricard Lladó Font i Lluís Vilarasau Arnau, els quals acusa d’haver-lo denunciat durant la guerra davant les “Patrullas de Control de Manresa”, motiu pel qual hagué de fugir a la “España Nacional”. També acusa Ricard Lladó d’estar implicat en la denúncia i posterior assassinat del capellà Francesc Tañà. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

18/03/1941. Informe de Falange sobre Ricard Lladó Font, “elemento extremista”, que “formó parte de la Junta del Centro de Dependientes” i fou militant del Bloc Obrer i Camperol, el qual, en esclatar la guerra “abandonó su empleo para ponerse a disposición de su partido, en el que desempeñó un cargo”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

31/03/1941. Portada del sumari del consell de guerra contra Ricard Lladó Font i Lluís Vilarasau Arnau, processats pel delicte de rebel·lió militar. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

02/04/1941. Informe sobre Lluís Vilarasau Arnau adreçat per Falange de Manresa al jutge instructor militar. S’hi fa constar que va militar al Bloc Obrer i Camperol i al POUM i que va ser membre del Centre de Dependents. Considera “indudable” que durant la guerra, “fue inductor de crímenes y desmanes pero debido a que se le considera muy ducho y con una extraordinaria habilidad política, guardóse mucho de comprometerse directamente dejando traslucir hechos concretos”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

09/04/1941. Informe adreçat per la Guàrdia Civil de Manresa al jutge instructor militar, relatiu a Lluís Vilarasau Arnau a qui s’atribueix tenir relació directa amb diversos crims comesos durant la guerra. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

23/04/1941. Informe de l’Ajuntament de Manresa sobre Ricard Lladó Font, basat en declaracions de diferents informants, que asseguren que milità a la UGT i participà en mítings del POUM. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

01/12/1941. Diligència de processament de Ricard Lladó Font, de “ideología comunista, jefe de grupo de una célula señalada con el nº 15, elemento extremista de la Junta del Centro de dependientes de Comercio”. A sota, notificació del processament, signada per l’afectat. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

01/12/1941. Diligència de processament de Lluís Vilarasau Arnau, “propagandista de comunismo y revolución, actuando con armas, patrullando, etc.” A sota, notificació del processament, signada per l’afectat. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

24/02/1942. Declaració de Pere J. V. contra Lluís Vilarasau Arnau, a qui relaciona amb l’anomenat cotxe fantasma, “no constándole que interviniera en asesinatos”, i a qui considera “un elemento peligroso para la Causa Nacional, siendo uno de los más destacados extremistas que se conocieron durante el Movimiento Nacional en esta localidad”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

24/02/1942. Àngela R. S. declara davant el jutge militar que Lluís Vilarasau Arnau -de qui fou companya de treball als Magatzems Jorba- va fer que l’acomiadessin amb el pretext d’haver-se endut diners de la caixa. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

27/02/1942. Francesc Tañà Gregori declara davant del jutge militar d’instrucció que no té constància que Ricard Lladó fos el denunciant del seu germà Jaume, sacerdot, que morí assassinat durant la guerra. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

03/03/1942. Declaració indagatòria de Ricard Lladó Font. Hi reconeix haver militat al POUM i haver estat soci del Centre de Dependents, però hi nega haver pertangut a cap cèl·lula comunista i haver patrullat amb armes. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

03/03/1942. Declaració indagatòria de Lluís Vilarasau Arnau. Entre altres coses, hi reconeix haver estat vocal de la junta del Centre de Dependents -que durant la guerra passà a dependre de la UGT-, però nega haver format part de cap cèl·lula comunista ni del comitè antifeixista de Manresa. Admet haver ingressat al POUM després d’esclatar la guerra i que formà part del comitè d’empresa dels Magatzems Jorba, però sense que intervingués en cap sanció. Nega haver visitat el front d’Aragó, com també haver anat armat i tenir relació com el cotxe fantasma. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

21/04/1942. L’auditor de guerra proposa al capità general de la 4ª Regió Militar la presó preventiva per a Ricard Lladó i Lluís Vilarasau. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

13/05/1942. Escrit de càrrecs contra Lluís Vilarasau i Ricard Lladó, presentat pel fiscal. Ambdós són acusats del delicte d’adhesió a la rebel·lió militar. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

06/07/1942. El capità Emilio Blanco Cabezón sol·licita no haver de fer-se càrrec de la defensa de Ricard Lladó Font, “por estar nombrado defensor de más de diez procesados” , motiu pel qual “no podría atenderla [la defensa] debidamente”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

23/09/1942. El defensor de Lluís Vilarasau i Ricard Lladó demana al jutge instructor militar de Manresa la compareixença de diversos testimonis en la vista del consell de guerra que es farà contra ambdós per adhesió a la rebel·lió militar. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

25/09/1942. Francesca Vila certifica que Lluís Vilarasau no tan sols no participà en la denúncia ni en la detenció del seu germà Ignasi, assassinat durant la guerra, sinó que intentà ajudar-la a localitzar-lo. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

11/12/1942. Salvador Valls Cortacans testifica davant el jutge instructor que Lluís Vilarasau, malgrat “sus ideas izquierdistas”, protegí durant uns dies a casa seva el seu germà Joan, capellà. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

10/12/1942. Celestí Junyent Viñas declara davant el jutge instructor que Ricard Lladó, tot i que li consta que “sus ideas eran de tendencia izquierdista”, sempre “demostró ser enemigo de los desmanes que se cometían en aquella época”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

22/04/1943. Ordre general de l’estat major del cost de l’exèrcit d’Urgell de la IV Regió Militar, en què s’anuncien diversos consells de guerra ordinaris previstos per al dia 22 d’abril de 1943. Entre els processats, hi figura Ricard Lladó. En realitat el consell de guerra s’acabaria fent el 30 d’abril. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

30/04/1943. Acta del consell de guerra contra Ricard Lladó i Lluís Vilarasau. El fiscal sol·licita per als dos la pena de trenta anys de reclusió pel delicte d’adhesió a la rebel·lió. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

30/04/1943. Sentència del consell de guerra contra Ricard Lladó i Lluís Vilarasau, condemnats, respectivament a dotze anys i un dia de reclusió temporal i vint anys i un dia de reclusió major. El tribunal desaconsella la commutació de penes. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

26/06/1943. La direcció de la presó Model de Barcelona informa el jutge militar de Manresa que Ricard Lladó Font ha estat posat en règim de presó atenuada. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

28/06/1943. Lluís Vilarasau Arnau signa la diligència per mitjà de la qual se li notifica la sentència que el condemna a vint anys i un dia de presó. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

30/06/1943. Ricard Lladó font signa la diligència per mitjà de la qual se li notifica la sentència que el condemna a dotze anys i un dia de reclusió menor. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

16/07/1943. Full de liquidació de condemna de Lluís Vilarasau Arnau, en què consta la pena que li resta per complir. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

16/07/1943. Full de liquidació de condemna de Ricard Lladó Font, en què consta la pena que li resta per complir. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

03/04/1948. Instància adreçada per Lluís Vilarasau al capità general de la 4ª Regió Militar per mitjà de la qual li demana l’indult. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

20/05/1948. Ofici del fiscal jurídic militar en què proposa que es condicioni la concessió de l’indult a Ricard Lladó i Lluís Vilarasau al fet de signar una declaració en què es retractin de “sus actividades comunistas” davant el Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

02/08/1948. Els serveis documentals de presidència del govern informen al fiscal jurídic militar que Ricard Lladó i Lluís Vilarasau no han presentat cap retractació davant el Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

30/08/1948. El fiscal jurídic militar recomana que es denegui la petició d’indult presentada per Ricard Lladó Font. La part expositiva del document fa referència a “actos que por su propia índole y naturaleza supone una mayor brevedad y repugnancia”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

30/08/1948. El fiscal jurídic militar recomana que es denegui la petició d’indult presentada per Lluís Vilarasau Arnau. La part expositiva del document fa referència a “actos que por su propia índole y naturaleza supone una mayor brevedad y repugnancia”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

05/11/1948. D’acord amb el dictamen del fiscal, el capital general de la 4ª Regió Militar denega a Ricard Lladó la concessió de l’indult. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

05/11/1948. D’acord amb el dictamen del fiscal, el capital general de la 4ª Regió Militar denega a Lluís Vilarasau la concessió de l’indult. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

29/11/1948. Filomena Esclusa i Lola Armengol, esposes de Ricard Lladó i Lluís Vilarasau, respectivament, signen les notificacions en què es denega l’indult als seus marits. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

11/10/1974. Ricard Lladó obté la cancel·lació d’antecedents penals. Han transcorregut més de 31 anys des que fou jutjat i condemnat. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).