Cens de manresans privats de llibertat
Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975)
La redempció de penes: una nova forma de feudalisme
L’ús dels presos com a força de treball serví al règim no tan sols per descongestionar els centres penitenciaris, sinó també per proporcionar considerables beneficis a l’estat i a algunes empreses privades. Promoguda per l’Església i legitimada com a “redempció de penes pel treball”, aquesta forma d’explotació encoberta fou un dels principals elements de propaganda del règim franquista.
Aquest apartat inclou documents que reflecteixen com diferents presos manresans van acollir-se a la redempció per escurçar la durada de la reclusió. Així ho mostren certificats que acrediten que el titular ha rebut formació religiosa o cultural –signats, respectivament, pel capellà o el mestre-, o altres signats pel director de la presó, en què es fa constar que el pres en qüestió ha fet treballs d’auxiliar de cuina, administratiu o ordenança, o que ha realitzat activitats musicals. Es reprodueixen també historials penitenciaris i informes sobre sol·licituds de redimir penes a l’exterior de la presó. Tampoc no hi falta documentació procedent de l’expedient de l’obra del pont de la Reforma de Manresa, realitzada pel Servicio Militar de Puentes y Caminos per mitjà presos acollits a la redempció, dels quals es mostren els pagaments efectuats.
