Cens de manresans privats de llibertat
Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975)
La llibertat vigilada: l’estigma dels vençuts
Com s’ha indicat, el col·lapse de les presons franquistes obligà a revisar penes i accelerar excarceracions. De tota manera, la possibilitat d’obtenir la llibertat depenia d’un seguit de condicions que asseguraven el control social, ideològic i econòmic del pres. Calia no tan sols haver redimit pena i aconseguir informes favorables, sinó també la garantia d’un lloc de treball. Cada quinze dies el llibert havia de presentar-se a les autoritats i també havia d’enviar un informe mensual al director de la presó. D’aquesta manera, la llibertat vigilada esdevenia una nova forma de reclusió. La possibilitat de tornar a patir presó pesava com una espasa de Dàmocles sobre els lliberts, que eren vistos amb recel i arrossegaven l’estigma dels vençuts.
De tot plegat, n’ofereixen algunes pistes els documents inclosos en aquest apartat. Hi podreu visualitzar consultes sobre excarceracions adreçades a les autoritats locals, les respostes d’aquestes, els informes en què es basen –favorables o desfavorables-, propostes de desterrament a més de 250 km de Manresa, informes adreçats al director de la presó per lliberts que asseguren que es porten “lo mejor que puedo”, llistes de la junta local de llibertat vigilada, etc. El gruix és format per targetes de llibertat vigilada, que inclouen les fotografies i les dades personals dels titulars.
