Cens de manresans privats de llibertat
Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975)

La redempció de penes: una nova forma de feudalisme. Documents

Certificat del capellà de la presó de Manresa en què es deixa constància que l’exregidor republicà Miquel Arpa ha assistit a tots els actes religiosos que s’hi han fet. Certificats com aquest permetien redimir dies de condemna. (Arxiu Nacional de Catalunya).
 

17/06/1940. Certificat de la presó de Manresa en què es fa constar que Ramon Bonet Muxí, d’acord amb la llei de redempció de penes pel treball, ha fet feines de cuiner equivalents a 327 jornades de treball. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

20/05/1943. Certificat de llibertat condicional de Ramon Bonet Muxí, condemnat a quinze anys per rebel·lió militar. S’hi fa constar que ha redimit 127 dies per mitjà de treballs i que podrà establir la seva residència a Manresa. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

17/06/1940. Certificat del director de la presó de Manresa que acredita que Ramon Bonet Muxí hi ha fet tasques d’auxiliar de cuina, d’acord amb la llei de redempció de penes pel treball, que permet escurçar el temps de reclusió. (Arxiu Nacional de Catalunya).

14/04/1943. Certificats emesos pel capellà i el mestre de la presó Model de Barcelona, a favor de Ramon Bonet Muxí. Acrediten, respectivament, que el titular ha adquirit formació religiosa i instrucció, fet que dóna dret a la corresponent reducció en la durada de la pena imposada. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

Sense data. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Eudald Costa Tañà. S’hi fan constar les dades personals, com també el temps transcorregut a presó i el fet d’haver complert pena al servei de la Dirección General de Regiones Devastadas. (Arxiu Comarcal del Bages).

27/09/1939. Certificat de la presó de Manresa en què es fa constar que Antoni Garriga Boneri hi ha fet feines administratives i que, per tant, té dret als beneficis derivats de la redempció de penes pel treball. (Arxiu Nacional de Catalunya).

20/05/1941. Certificat del mestre de la presó Model de Barcelona en què acredita que Alfons Garriga Boneri ha rebut instrucció cultural, per la qual cosa té dret a redimir dies de condemna. (Arxiu Nacional de Catalunya).

04/06/1941. Certificat del capellà de la presó Model de Barcelona emès a favor d’Alfons Garriga Boneri, que acredita que ha rebut formació religiosa, a efectes de redimir dies de condemna. (Arxiu Nacional de Catalunya).

19/10/1939. Certificat del director de la presó de Manresa en què fa constar que Antoni Invers Pi hi ha fet tasques d’ordenança i que, per tant, té dret als beneficis de las llei de redempció de penes pel treball. (Arxiu Nacional de Catalunya).

25/06/1943. Certificat del director de la presó Model de Barcelona en què es fa constar que Emilià Martínez Espinosa ha redimit una part de la condemna fent tasques al centre penitenciari.  (Arxiu Nacional de Catalunya).

30/10/1942 i 22/10/1942. Certificats del mestre i el capellà de la presó Model de Barcelona, emesos a favor d’Emilià Martínez Espinosa, darrer alcalde republicà de Manresa. El primer acredita que ha rebut instrucció cultural, mentre que el segon deixa constància que el pres ha adquirit formació religiosa. Ambdós permetien redimir dies de condemna. (Arxiu Nacional de Catalunya).

01/09/1940. Fragment del full disciplinari de Francesc Tàpias Casanovas, ingressat a la presó Model de Barcelona. S’hi fa constar que, segons la junta disciplinària del centre, no té dret a redempció. (Arxiu Nacional de Catalunya).

29/08/1942. Consulta interna feta per la direcció de la presó Model de Barcelona per saber si el reclús Francesc Tàpias Casanovas compleix els requisits per acollir-se a la redempció de penes pel treball.  (Arxiu Nacional de Catalunya).

15/09/1942. Consulta adreçada des de la presó Model de Barcelona al cap local de Falange de Manresa, relativa a la sol·licitud de Francesc Tàpias Casanovas d’acollir-se a la redempció de penes pel treball a través de l’empresa del seu germà. (Arxiu Nacional de Catalunya).

09/02/1943. Ofici de la delegació de Falange de Manresa adreçat a la presó Model de Barcelona en què es dóna el vistiplau a la sol·licitud de Francesc Tàpias Casanovas d’acollir-se a la redempció de penes pel treball a l’empresa del seu germà. (Arxiu Nacional de Catalunya).

01/05/1941. Full d’historial de l’expedient penitenciari de Teógenes Torres Delgado. S’hi fa constar que la junta de disciplina de la presó Model li reconeix el dret a redimir pena. Dos mesos després, el 31 de juliol, li és revocat el dret. (Arxiu Nacional de Catalunya).

14/04/1942. Anotació de l’historial de l’expedient penitenciari de Teógenes Torres Delgado, reclòs a la presó Model de Barcelona. S’hi fa constar que ha estat autoritzat pel Patronato Central de Redención de Penas por el Trabajo a prendre part en les obres de reconstrucció del santuari de la Gleva, “a disposición del Servicio de Puentes y Caminos”. (Arxiu Nacional de Catalunya).

02/09/1942. Historial de l’expedient penitencuari d’Antoni Vidal Marro. S’hi fa constar que, segons informes del capellà, el mestre i el metge de la presó, “reúne las condiciones exigidas en  materia de Redención”.  (Arxiu Nacional de Catalunya).

27/07/1942. El director de la presó Model de Barcelona consulta a la delegació local de Falange a Manresa si hi ha cap inconvenient per concedir al reclús Antoni Vidal Marro el dret a redimir pena treballant a l’empresa VIVES, SA. (Arxiu Nacional de Catalunya).

01/08/1942. Informe de la Guàrdia Civil adreçat al director de la presó Model de Barcelona, en què s’afirma que Antoni Vidal Marro no ofereix “las debidas garantías morales y sociales” per acollir-se a la redempció de penes pel treball. (Arxiu Nacional de Catalunya).

02/09/1942. Certificat del capellà de la presó Model de Barcelona en què acredita que el reclús Antoni Vidal Marro ha rebut formació religiosa, a efectes de poder redimir una part de la condemna. (Arxiu Nacional de Catalunya).

02/09/1942. Certificat del mestre de la presó Model de Barcelona que acredita que el reclús Antoni Vidal Marro ha rebut instrucció religiosa i, per tant, pot beneficiar-se de la redempció d’una part de la pena. (Arxiu Nacional de Catalunya).

01/09/1942. Informe de la delegació de Falange de Manresa enviat al director de la presó Model de Barcelona. S’hi descriuen els antecedents polítics d’Antoni Vidal Marro, que ha demanat acollir-se a la redempció de penes pel treball. (Arxiu Nacional de Catalunya).

26/08/1942. Instància adreçada al governador civil de Barcelona per l’industrial Francesc Vives Oller,  en què li exposa la disposició de l’empresa de què és gerent a readmetre el treballador Antoni Vidal Marro, d’acord amb la llei de redempció de penes pel treball. (Arxiu Nacional de Catalunya).

14/10/1942. Informe de Falange de Manresa que dóna el vistiplau a la possibilitat que Antoni Vidal Marro s’aculli a la llei de redempció de penes pel treball reincorporant-se a l’empresa on abans treballava. (Arxiu Nacional de Catalunya).

10/1941. Portada de l’expedient de l’obra del Pont de l’Estació de Manresa, realitzada presos posats a disposició del Servicio Militar de Puentes y Caminos, acollits a la llei de redempció de penes pel treball (Arxiu Comarcal del Bages).

10/1941. Llista de pagaments efectuats als presos que han treballat en les obres del Pont de l’Estació de Manresa, posats a disposició del Servicio Militar de Puentes y Caminos, en el marc de la llei de redempció de penes pel treball. S’hi fa constar que el jornal, en concepte de sobrealimentación, és d’1,35 pessetes diàries. (Arxiu Nacional de Catalunya).