Cens de manresans privats de llibertat
Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975)

11/12/1940. Declaració d’Ignasi Domènech, professor de l’institut de segon ensenyament, inclosa al sumari contra l’exregidor republicà Miquel Arpa Cura. Afirma que no hi ha proves que demostrin que hagués participat en depuracions d’estudiants. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

12/08/1939. Expedient de la presó militar del Castell de Montjuïc referent al tinent d’infanteria Ernest Lluch Sospedra, condemnat a sis anys i un dia per auxili a la rebel·lió. (Archivo General Militar, Guadalajara).

14/06/1940. Acta del consell de guerra contra Ramon Bonet Muxí, per a qui el fiscal demana vint anys de reclusió temporal. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

03/09/1940. Interlocutòria de processament de Miquel Arpa Cura, a qui el jutge instructor imputa el delicte d’excitació a la rebel·lió. L’exposició de motius es limita a deixar constància que és “de ideas izquierdistas”, militant d’ERC, afiliat a la UGT i que fou regidor de Cultura de l’Ajuntament de Manresa durant la Guerra Civil. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

12/12/1941. Provisió del jutge militar de Manresa adreçada a l’alcalde, en què li requereix un informe sobre l’actuació de Miquel Arpa mentre fou regidor, a partir de la documentació conservada a l’Ajuntament. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

Sense data. Carta adreçada a Josepa Burgués, esposa d’Antoni Burgués, per l’alferes Jesús Ballesteros Arroyo, defensor del seu marit en el consell de guerra que té pendent. Li diu que “no tiene ningún valor el papel que me adjunta”, en referència a la confessió d’un fals testimoni penedit que, sota els efectes de la por, havia declarat contra el seu marit. (Arxiu particular).

24/05/1939. Primera pàgina de l’acta del consell de guerra sumaríssim contra diversos processats, per a cinc dels quals –entre ells el manresà Josep Cayuela Cayuela- el fiscal demana la pena de mort pel delicte de rebel·lió militar. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

16/03/1943. Escrit del fiscal militar en què demana per a Miquel Arpa la pena de dotze anys i un dia –commutada per la de vuit anys de presó- per auxili a la rebel·lió. La part expositiva es limita a deixar constància d’haver pertangut a ERC i a la UGT, haver exercit càrrecs polítics i institucionals i ser partícip dels acords adoptats per l’Ajuntament mentre fou regidor. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

14/06/1940. Sentència contra Ramon Bonet Muxí, condemnat a quinze anys sense commutació per auxili a la rebel·lió. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

01/08/1940. Ramon Bonet Muxí signa la diligència de notificació de la sentència que el condemna a quinze anys de presó sense commutació, per auxili a la rebel·lió. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

18/04/1939. Transcripció de la sentència de dotze anys i un dia de presó per a Josep Torra Pujol, exregidor de l’Ajuntament de Manresa i exadministrador de l’Hospital de Sant Joan de Déu. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

10/12/1942. Ordre de trasllat de diferents reclusos des de la presó de Manresa fins a la Model de Barcelona, per tal de ser jutjats en consell de guerra. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

Portada del sumari del consell de guerra sumaríssim d’urgència 1.912 contra Manuel Ruestes Bartra pel delicte de rebel·lió militar. El processat serà condemnat a mort i executat. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

05/10/1938. El jutge pren declaració indagatòria a Manuel Ruestes Bartra. L’encartat reitera que, per pressions, es va veure obligat a “prestar sus servicios de chófer en el comité [de Sant Salvador de Guardiola], permaneciendo en el mismo durante unos cuatro o cinco meses en que, echado del Comité, se volvió a Manresa y permaneció trabajando en la misma casa hasta que hace unos seis meses decidió evadirse, comsiguiéndolo por el río Segre, presentándose a las Autoridades en Aytona (Lérida)”. Nega que mentre estigués a Sant Salvador de Guardiola prengués part en cap detenció o fet delictiu. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

04/05/1942. L’auditor de guerra proposa que s’imposi a Antonio Alarcón Navarro la pena de sis anys i un dia, sense necessitat de consell de guerra, per acord directe entre les parts. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

24/01/1942. Ofici en què l’alferes Francisco González González accepta fer-se càrrec de la defensa de Telesforo Alijotas, processat pel delicte d’adhesió a la rebel·lió. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

16/07/1942. Acta del consell de guerra contra T.A.A. El fiscal demana la pena de mort per al processat, ja que els fets de què se l’acusa “son constitutivos de un delito de Adhesión a la rebelión militar, con la agravante de perversidad y trascendencia”. Al seu torn, el defensor “trata de desvirtuar los cargos atribuidos a su patrocinado”, per a qui demana sis anys i mig de presó per auxili a la rebel·lió. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

Sentència que condemna a mort T.A.A. per adhesió a la rebel·lió militar. La darrera clàusula estima “pertinente” la commutació de la pena per la de trenta anys de reclusió. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

11/11/1940. Declaració indagatòria de F.A.M. Hi afirma que es veié obligat a afiliar-se a la CNT, que no tingué cap vincle amb el comitè, que no tingué actituds revolucionàries i que no participà en delictes de sang. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

11/11/1940. Interlocutòria de processament per adhesió a la rebel·lió de F.A.M., el qual “durante la dominación marxista actuaba como muy revolucionario, siendo de conducta inmoral, y se le imputa participación en delitos de sangre”.  (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

22/11/1941. Tomás Cuenca Arias, alferes d’infanteria, és nomenat defensor d’ofici de Fernando Alonso Magdaleno. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
 

14/07/1942. Acta del consell de guerra contra F.A.M., per a qui el fiscal demana dotze anys i un dia per auxili a la rebel·lió. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
 

14/07/1942. Sentència contra F.A.M., condemnat pel delicte d’auxili a la rebel·lió a dotze anys i un dia. El tribunal descarta la commutació de la pena. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

20/02/1942. Pau Galobart Bosch declara davant el jutge militar sobre l’exregidor republicà Andreu Alsina Farriols, de qui fou company de treball. El declarant el defineix com a “persona de buena conducta” i “buen cumplidor” a la feina. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

20/02/1942. Pere Busquets Juval declara davant el jutge militar sobre Andreu Alsina Farriols, de qui fou veí i de qui destaca la bona conducta i el fet que continuà treballant mentre exercí el càrrec de regidor. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

23/02/1942. Diligència de processament contra Andreu Alsina Farriols, exregidor republicà durant la guerra, a qui, tanmateix, “se le desconocen hechos delictivos”. A sota, notificació signada pel mateix processat. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

14/04/1942. Escrit del fiscal relatiu a Andreu Alsina Farriols, per a qui, malgrat reconèixer la bona conducta i la manca de fets delictius, demana la pena de dotze anys i un dia per auxili a la rebel·lió, commutable per la de quatre anys. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

14/08/1942. Dictamen de l’auditor de guerra en què proposa l’execució directa de la pena sol·licitada pel fiscal per a Andreu Alsina Farriols, per acord entre les parts. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

08/05/1939. Portada interior del sumaríssim d’urgència núm. 7646 pel delicte d’auxili a la rebel·lió, instruït pel tinent Eduardo Alonso San Román. Es tracta d’un exemple de sumari acumulat o col·lectiu, que inclou en aquest cas fins a divuit processats. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona)

18/01/1940. Sentència que condemna Joan Badia Busoms a la pena de sis anys i un dia. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

12/04/1942. Atestat de la Guàrdia Civil de Manresa relatiu a la detenció d’Agustí Bajona Roig, “que por su actuación activa a favor de la causa roja en el pueblo de Solsona (Lérida) se encontraba huido desde la terminación de la guerra y no quería presentarse a las Autoridades por temor a la pena que en justicia le pudiera corresponder, ya que todos los que con él habían actuado han sido sancionados con graves penas”. El detingut estava “en la despensa escondido debajo de una mesa y rodeado por una tinaja, sacos y estufa, que hubo que apartar para ser visto”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

26/02/1943. L’auditor de guerra decreta la presó preventiva per a Agustí Bajona Roig, un cop finalitzada la fase d’instrucció del sumari. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

19/03/1943. Dictamen de l’alferes Julio Moreno Gómez, defensor d’Agustí Bajona Roig, per a qui demana la pena de dotze anys i un dia de reclusió menor. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

05/06/1940. Acta del segon consell de guerra contra L.B.L. El fiscal demana dotze anys i un dia per auxili a la rebel·lió. El defensor en demana la lliure absolució. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
 

14/03/1939. Portada del sumari del consell de guerra contra Francesc Bastardas Monsech, corresponent al sumaríssim d’urgència 3317 per rebel·lió militar. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

24/05/1939. Acta del consell de guerra sumaríssim d’urgència contra Josep Cayuela, Francesc Bastardas i divuit persones més. Per al primer el fiscal demana la pena de mort; per al segon, dotze anys i un dia de reclusió menor. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
 

24/05/1939. Fragment de la sentència de mort de Josep Cayuela Cayuela i quatre encartats més. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

Sense data. Fragment de la sentència del procés acumulat contra dotze encartats, un dels quals és condemnat a mort. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

01/06/1941. Portada de l’expedient del consell de guerra contra Marià Riera Arola, processat pel delicte de rebel·lió militar, condemnat a mort i executat. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

04/08/1941. Informe de Falange de Rocafort de Bages i el Pont de Vilomara relatiu a M.R.A., el qual “formó parte de la checa del sanguinario Nónito Puig Vila” i, a més, “disparó 12 ó 14 tiros al vecino de ésta Jaime Casajuana Llansá, no pudiéndole matar por escaparse [...]”. El document li atribueix també altres assassinats i demana que sigui traslladat a Manresa per tal que presti declaració. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
 

28/09/1942. Diligència de processament contra M.R.A., “acusado de haber ejercido las funciones de policía marxista, armado de pistola, incendiario, actuó como patrullero amenazando y persiguiendo a personas de drechas, haber efectuado detenciones y haber ordenado hacer fuego contra un detenido que se les escapó”. A sota, notificació signada per l’afectat. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

20/10/1942. Declaració indagatòria de M.R.A., en què assegura haver actuat a les ordres del comitè de Manresa i nega haver pres part en assassinats. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
 

29/05/1943. Sentència contra M.R.A., condemnat a la pena de mort pel delicte d’adhesió a la rebel·lió. A la part expositiva, hi consta la pertinença a “milicias armadas”, la intervenció en registres i saqueigs, la destrucció d’edificis religiosos i la participació en detencions i assassinats. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

Portada del sumari del consell de guerra sumaríssim d’urgència contra Jaume Soler Llorens pel delicte de rebel·lió militar. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

24/05/1939. Declaració indagatòria de M.R.B. Hi reconeix que fou durant dos mesos regidor de Sant Salvador de Guardiola -perquè, segons diu, li van oferir el càrrec- i membre del comitè en qualitat de xofer. Admet que efectuà diferents viatges, “llevando en el auto al presidente del comité, al alcalde y a otros milicianos armados, haciendo estos viajes a Barcelona, Granollers, Manresa y a otros pueblos que le mandaban, pero que nunca salió para cometer crímenes y fechorías”. Nega haver participat en detencions, requises i escorcolls. Reconeix haver presenciat la detenció de Marcel i Àngel Masats, però no pas el seu assassinat, que hauria estat comès per altres companys del comitè mentre ell estava sopant. Igualment, nega haver pres part en la mort d’un captaire. Reconeix haver recollit Florenci Muntaner i altres veïns de Sant Salvador de Guardiola i haver-los lliurat al comitè de Manresa, però assegura que “no sabía que era para que fuesen asesinados, y que lo hizo cumpliendo órdenes del comité”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

21/04/1939. Instància de Ceferí Llop adreçada al jutge militar en què demana que a causa de l’epilèpsia que pateix –per la qual va ser declarat inútil total per al servei d’armes- sigui posat en llibertat provisional o se li concedeixi un règim de presó atenuada, “recluyendo al que suscribe en un establecimiento de enfermos a propósito para los que tienen la desgracia de padecer enfermedades de esta índole”. El signant acabarà sent condemnat a mort i executat. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

05/09/1939. Els guàrdies urbans F.S.B. i F.M.P. presenten denúncia contra P.I.B., que durant la guerra “actuó mandando un grupo de individuos de los que constituían las patrullas de control [...].” Expliquen que “el citado sujeto se encuentra en un campo de concentración de Horta (Barcelona), por haber pertenecido como voluntario al ejército rojo y sin perjuicio de tal circunstancia ha estado en Manresa algunos días con motivo de la pasada Fiesta Mayor”. Segons declaren, el denunciat –a qui no han pogut detenir- va participar en la crema d’una masia en què van morir un pare i dos fills en resistir-se a ser detinguts per un grup d’uns trenta o quaranta milicians. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

28/10/1939. Denúncia d’Antònia O.G. contra Joaquima A.J. Entre altres coses, l’acusa de participar en el saqueig del convent de les monges caputxines, en què “[...] salió a la calle vestida con los ornamentos que usan los sacerdotes para celebrar la santa misa, haciendo piruetas y burlas sarcásticas. Después ella misme se alababa de que había cojido [sic] el cáliz y había tirado por el suelo [...] las sagradas formas, diciendo que aquello era una porquería”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

30/10/1939. Atestat contra J. A. J. pel presumpte delicte d’auxili a la rebel·lió. És signat per un caporal i la denunciant. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

01/11/1939. Declaració de J. A. J. Reconeix haver militat a la CNT. Nega haver fet escarni de figures religioses i haver participat en el saqueig del convent de les Caputxines, tot i que admet haver-hi entrat una vegada. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

23/11/1939. La Policia Governativa envia al jutge militar les diligències instruïdes contra J.A.J. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

23/11/1939. Dilgència de detenció de J.A.J. Al damunt, la signatura de la denunciant, Antònia O.G. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

10/01/1940. Auto resumen en què el jutge instructor recull totes les acusacions formulades contra J. A.J., a qui declara processada. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

19/01/1940. Acta del consell de guerra contra J.A.J. El fiscal demana per a l’acusada vint anys de reclusió. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

19/01/1940. J. A. J. és sentenciada a quinze anys de reclusió pel delicte d’auxili a la rebel·lió: profanar temples i imatges religioses i denunciar “a un convecino de derechas”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

14/02/1940. L’auditor de guerra aprova la sentència contra J. A.J. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
 

23/03/1940. J.A.J. signa la notificació de la sentència que la condemna a quinze anys. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

11/10/1942. L’auditor de guerra dóna definitivament per vàlida la sentència que condemna J.A.J. a quinze anys de reclusió. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).