Cens de manresans privats de llibertat
Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975)

05/10/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre José García Alías, definit com a propagandista, que “escribía artículos para publicarlo[s] en la ‘Solidaridad Roja’, atacando a la causa Nacional”. (Arxiu Comarcal del Bages).

12/07/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre J. E. M., de qui afirma que “su carácter es de lo más atolondrado y subversivo”, segons informes procedents de la direcció de la fàbrica Pirelli, on treballava. (Arxiu Comarcal del Bages).

14/04/1939. La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis demana a l’Ajuntament que siguin posats en llibertat els empleats Josep Cots i Joaquín Catalán, internats als camps de concentració de Deusto i Santoña, respectivament, els quals han estat avalats com a “completamente afectos a la Causa Nacional”. (Arxiu Comarcal del Bages).

05/05/1939. Aval de Ramon Felip a favor de Jacinto Alcubierre, que “durante seis años que estuvo en mi casa antes de entrar a ser empleado de la Compañía del ferrocarril del Norte había observado una conducta intachable y [era] un buen trabajador, modelo de trabajadores”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

17/04/1939. Informe de Falange de Manresa relatiu a Manuel Poblete Cano, treballador ferroviari, el qual “es un rojo cien por cien”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

28/04/1939. Aval firmat per Manuel Pérez Ortiz, cap de l’Estació del Nord, segons el qual l’empleat Jacinto Alcubierre, no obstant haver tingut responsabilitats sindicals, observà “buena conducta moral” i afavorí “elementos de derecha”, entre ells el mateix signant. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

17/05/1939. Aval firmat pel mestre Ramon Santacana Minguell, exmembre de la Unión Patriótica de Manresa i del Círculo Español, segons el qual durant “la dominación rojo-separatista”  José Romero Moreno “prestóle servicios que le evitaron perjuicios, que por ser tachado de católico derechista y simpatizante con el Glorioso Movimiento Nacional se le hubieran acarreado”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

28/08/1940. Aval signat per Joan Bargay, que dóna fe que, mentre treballà als seus tallers, Telesforo Alijotas observà “excelente conducta y gran aplicación al trabajo, no habiéndose distinguido nunca como extremista en asuntos sindicales [...]”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

15/02/1941. Aval a favor de Julio Hernández Sixto, “persona de muy buenos sentimientos morales y políticos, completamente ajeno a ideas políticas de izquierda, buen trabajador y distanciado de sindicatos y de luchas sociales”. Entre altres, signen el document Pere Arderiu, Francesc Folorensa, Ignasi Llatjós i Marià Ros, els quals afirmen: “estamos en la completa seguridad [de] que con esfuerzo, su trabajo y buen deseo contribuyó al resurgimiento de la España Nacional con todo su entusiasmo y abnegación”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

13/09/1939. Aval de Ramon Torrents Serra a favor de Lluís Baró Lladó, de qui no té “ningún motivo de queja, ni como vecino, ni como alquilino [sic: inquilino], ni como arrendador de tierras”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

04/11/1939. Informe a favor de Lluís Baró Lladó, “persona de buena conducta y honradez”, emès per Falange de Manresa. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

10/06/1943. Aval favorable a Marià Riera Arola, signat per Josep i Joana Vives. L’informat, tanmateix, acabarà sent condemnat a mort i executat. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

10/06/1943. Aval favorable a Marià Riera Arola, signat per Eudald Camprubí, rector de la parròquia de Rocafort de Bages. L’informat acabarà sent condemnat a mort i executat. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

05/05/1939. Aval favorable a Jacinto Alcubierre. És signat per Francesc Arqué Mata, militant de Falange, segons el qual l’informat –de qui fou company de treball a l’Estació del Nord- “observó en todo momento muy buena conducta, estando completamente apartado de toda actividad político-social”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

30/04/1939. Aval signat per Nazario Sánchez Gómez, guarda de l’Estació del Nord de Manresa, segons el qual Jacinto Alcubierre i altres empleats de l’estació “hizieron cuantas jestiones [sic] fueron menester para que me pusieran en libertad cuando fui detenido por las hordas marxistas”. El signant es defineix com a “persona de Orden”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

15/08/1940. Frederic Monserrat i Ignasi Llatjós avalen la conducta de Julio Hernández Sixto, “que si fue sindicado [durante la guerra] fue debido a coacciones de los elementos rojos”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

07/11/1940. Informe de la Guàrdia Urbana adreçat al dipòsit de presoners de Reus sobre José C. M., a qui acusa de portar la bandera comunista a l’enterrament de Joan Selves i Carner i alegrar-se de la mort del patró de la fàbrica on treballava. (Arxiu Comarcal del Bages).

23/09/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Jaume B. R., “individuo de conducta indeseable tanto en lo político como en lo moral”,  que “se distinguió llevando la bandera roja por las calles” i a qui s’atribueixen robatoris, segons informació de veïns. (Arxiu Comarcal del Bages).

30/05/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Jaume Faura Vilarmau, afiliat al PSUC i comandant de l’exèrcit republicà, el qual “es muy conocido en Manresa por su carácter bromista, pero también se sabe que simpatizaba por el G.M.N.” (Arxiu Comarcal del Bages).

04/08/1939. Informe adreçat a l’alcalde de Manresa pel comandant de la Guàrdia Civil, relatiu a Ramon Combellé, el qual, en saber que Terol havia estat recuperat per l’exèrcit republicà, “lo celebró con un gran banquete, haciendo propaganda para que la fiesta resultase lucida”. (Arxiu Comarcal del Bages).

13/04/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Eleuterio Martín Rebollo, de qui es limita a indicar: “La conducta de este individuo es de ideología marxista”. (Arxiu Comarcal del Bages).

19/02/1942. Informe de la Guàrdia Urbana adreçat a l’alcalde de Manresa. Fa referència al soldat Daniel Llovet Llovet, que va relatar al diari El Pla de Bages la crònica de la seva evasió des de les files nacionals fins a les files republicanes. El document adjunta la traducció al castellà del reportatge que es feia ressò del seu cas. (Arxiu Comarcal del Bages).

09/07/1940. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Lluís Navarro Surroca, conceptuat com a " verdadero rojo", ja que "tanto él como su familia se esforzaban en desprestigiar y calumniar al Generalísimo Franco y al ejército Nacional". (Arxiu Comarcal del Bages).

17/03/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Anastasio Lázaro Ortiz, "Excitador y propagador del Régimen Rojo". (Arxiu Comarcal del Bages).

Sense data. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Helena J. C, a qui s'atribueixen amenaces i insults juntament amb altres persones, malgrat que es reconeix que gaudeix de bona consideració entre el veïnat. (Arxiu Comarcal del Bages).

11/09/1940. Informe de l’Ajuntament de Manresa sobre Ricard Izábal Farré –“totalmente desafecto”- adreçat al tribunal classificador de Miranda de Ebro (Burgos). (Arxiu Comarcal del Bages).

17/06/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Maria Mitjans Oliveras, “propagandista marxista, atacando siempre a todas las personas afectas al G [lorioso] M [ovimiento] N[acional]”. (Arxiu Comarcal del Bages).

22/05/1940. Certificat de bona conducta de Josep Llobet Marbà emès per la Guàrdia Urbana. Desmenteix algunes informacions contràries a l’interessat, que havien quedat recollides en un informe anterior. (Arxiu Comarcal del Bages).

04/07/1941. Aval de l’Ajuntament de Manresa emès a favor dels directius de l’empresa de transport Galtanegra, SA, els quals hi són descrits com a persones de bona conducta i sentiments religiosos. (Arxiu Comarcal del Bages).

28/12/1942. Informe de l’Ajuntament de Manresa adreçat al batalló disciplinari de soldats treballadors núm. 19, amb seu a la Pobla de Lillet, relatiu a Félix Muñoz Rojas, de conducta moral “no muy digna de elogios”. (Arxiu Comarcal del Bages).

20/02/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre J. G. F., a qui s’atribueixen no tan sols simpaties amb el Front Popular i el fet de portar arma llarga, sinó també “abusos en muchachas menores de edad, escándalos con mujeres de ‘vida pública’ y embriagarse”. (Arxiu Comarcal del Bages).

14/09/1940. Informe de l’Ajuntament de Manresa adreçat al jutge del Tribunal Provincial de Responsabilitats Polítiques sobre J. G. F., empresonat, de qui es diu que “hacía vida marital con mujeres de mala vida”. (Arxiu Comarcal del Bages).

20/09/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Joaquim Montané Carbonell, “hombre de ideología marxista”, per la qual cosa “está sufriendo condena en la cárcel de Barcelona”. (Arxiu Comarcal del Bages).

Sense data. Fitxa de la Guàrdia Urbana referent a Teófila Martínez Osorno. S’hi fan constar les dades personals, el temps en què romangué empresonada i la pena de sis anys que li fou finalment imposada per “su actuación marxista durante el dominio rojo y en favor de los mismos [...]”. (Arxiu Comarcal del Bages).

Sense data. El jutge militar de presoners de Bilbao demana urgentment per telegrama a l'alcalde de Manresa informació sobre els antecedents de José Martínez Sánchez. (Arxiu Comarcal del Bages).

14/02/1939. El jutge instructor militar de Manresa demana a l’alcalde informes sobre Agustí Garriga i Baldomero Delgado, amb motiu del procediment sumaríssim que s’ha obert contra els dos per adhesió a la rebel·lió. (Arxiu Comarcal del Bages).

30/09/1939. El jutge instructor militar de Manresa reclama a l’alcalde informes sobre Helena Jubert, Anita Llobet –filla de l’anterior-, Teresa Arnau i Dolors Garrós, amb motiu de l’atestat que tenen obert pel delicte de rebel·lió militar. (Arxiu Comarcal del Bages).

20/02/1939. El jutge instructor militar de Manresa reclama a l’alcalde informes sobre deu persones, “contra las cuales instruyo procedimiento sumarísimo de urgencia”. Dues d’elles, Marià Riera i Antonio Cenzano, seran condemnades a mort i executades. (Arxiu Comarcal del Bages).

20/02/1939. El jutge instructor militar de Manresa reclama a l’alcalde informes sobre Joan Pubill, Ramon Casas, Basilio Abad i Antonio Gómez, contra els quals s’ha obert un procediment sumaríssim per adhesió i auxili a la rebel·lió. (Arxiu Comarcal del Bages).

25/03/1939. La Columna de Orden y Policía de Ocupación  de Barcelona demana a l’alcalde de Manresa informes sobre Ramon Gusí Cornet, “detenido por sospechoso y encontrarse al parecer escondido [...]”. (Arxiu Comarcal del Bages).

15/09/1939. El comandant militar de Manresa tramet a l’alcalde una llista de 62 persones de les quals demana informes sobre els respectius antecedents. (Arxiu Comarcal del Bages).

25/05/1939. El comandant militar de Manresa reclama a l’alcalde informes sobre Jaume Miró, Joaquim Roca, Sebastián García, Francesc Reguart, Antonio Núñez, Valentí Tuneu i Baldomer Cortès, per  fer-los arribar al Govern Militar de Barcelona. (Arxiu Comarcal del Bages).

23/08/1944. La Guàrdia Urbana informa sobre els antecedents de Juan Ejea Segura, que desitja tornar després d’haver-se exiliat a França. El descriu com a “simpatizante de izquierdas”, militant de la CNT i membre de la columna Tierra y Libertad. (Arxiu Comarcal del Bages).

06/03/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre M. C. P., “sugeto [sic] envenenado de la F.A.I.”, que anava armat a la feina i era considerat “perturbador de los obreros”. (Arxiu Comarcal del Bages).

15/01/1940. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Lluís Cornet Balló, militant de “Estado Catalán”, individu “en extremo de ideología marxista, habiendo insultado varias veces a su patrón y otras personas de orden”. A més, “él y toda su familia eran unos verdaderos rojos marxistas [y] la conducta de éste deja mucho que desear”. (Arxiu Comarcal del Bages).

09/07/1939. Informe de las Guàrdia Urbana sobre l’exalcalde Joaquim Fornells, el qual “el 29 de Diciembre del mismo año [1938]  se le cogió en la frontera Francesa con una cantidad de azafrán y Francos (moneda francesa), declarándosele ‘estraperlista’, [con] lo cual ya casi no se presentaba en las sesiones del Ayuntamiento”. (Arxiu Comarcal del Bages).

05/06/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Josep Solé Codina, a qui es qualifica de “individuo de ideas avanzadas en favor del marxismo”. Tanmateix, s’hi reconeix que observa “Buena conducta moral”  i és “cumplidor en el trabajo”. (Arxiu Comarcal del Bages).

27/10/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Isidre Calvet Comallonga, afiliat a la UGT. Els informants reconeixen no haver-lo vist mai armat ni cometre actes delictius, però destaquen que “su ideología era en extremo marchista [sic]”. (Arxiu Comarcal del Bages).

30/03/1940. Informe de l’alcalde de Manresa adreçat al jutge militar, relatiu a J.C.F., el qual “había sido siempre inductor a los desmanes cometidos, de los que tiene la mayor parte [de] responsabilidad, y la justicia debe actuar con más energía en estos casos [en los] que, aunque aparentemente sin culpa, en realidad fueron los autores materiales y los directores de la revolución, y para ellos se pida la acción de la Justicia sin piedad”. (Arxiu Comarcal del Bages).

Sense data. Informe per a la comissió classificadora del camp de concentració d’Igualada, relatiu al presoner Ramon Tàsias Criat, qualificat de “individuo peligroso” per part de l’Ajuntament de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages).

10/07/1941. Informe de l’Ajuntament de Manresa, adreçat al dipòsit de presoners de Reus, sobre Josep Roviró Vilaplana, el qual “tenía a su cargo el Hogar de la Infancia”. (Arxiu Comarcal del Bages).

14/11/1944. Informe de bona conducta emès per la Guàrdia Urbana a favor Jesús Suades Pons, arran de la seva sol·licitud de pas per zona fronterera. S’hi fa constar que, després de tornar de França un cop acabada la guerra, va ser internat en un camp de concentració. (Arxiu Comarcal del Bages).

26/05/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Josep Sivillà Cuatrecasas: “[...] toda su actuación ha sido en trabajar y propagar en favor de los rojo-separatistas”.  (Arxiu Comarcal del Bages).

28/08/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre J.R.C., el qual “hace cuatro años que no vive con su esposa por ser muy bebedor y muy fuerte en sus ideas de los Rabasaires [...]”. Malgrat que havia dit que calia matar tots els feixistes, “no se le ha observado ningún acto dilectivo [sic] por ser de los que hablaban mucho y no hacían nada”. (Arxiu Comarcal del Bages).

05/05/1940. Informe de la Guàrdia Urbana sobre J.V.V., “hombre de muchos líos, siendo un mal sujeto, no pudiendo merecer de ninguna manera el apoyo, pues siempre no ha hecho sino contrariedades al régimen”. (Arxiu Comarcal del Bages).

09/05/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre J.S.F., el qual “tuvo mal comportamiento” a l’empresa on treballava i, a més, “es muy mal hablado”. (Arxtiu Comarcal del Bages).

Informe de la Guàrdia Urbana sobre Joan Font Vila, “individuo de extrema izquierda” que “durante el G.M.N. decía [que] no ha de que quedar ni un fascista”. (Arxiu Comarcal del Bages).

14/11/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre J. A. J., a qui es qualifica de “monstruo”  i a qui s’acusa, entre altres coses, de fer burla dels objectes religiosos i transportar armes. S’hi recullen les dades de les denunciants. (Arxiu Comarcal del Bages).

17/11/1939. Informe de l’Ajuntament de Manresa sobre J. A. J., a qui es torna a titllar de “monstruo” per participar en el saqueig d’esglésies i en la destrucció d’imatges sagrades. El document conclou que “su libertad no solamente significaría mal ejemplo, sino desencanto y pérdida de moral a los que sufrieron cautiverio y tiranía roja”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

20/03/1944. Informe de la Guàrdia Urbana sobre J.C.B, que ha desertat del Regimiento de Fortificación nº 1 de Pamplona. Assabenta que estigué afiliat al POUM i que té una moral indesitjable, tant pública com privada. (Arxiu Comarcal del Bages).

Informe de la Guàrdia Urbana sobre F. A. M., qualificat d’extremista i acusat de ser membre de patrulles de control, proferir amenaces de mort, anar armat i propagar el naturisme i el nudisme, segons dades aportades pels informants que s’hi esmenten. (Arxiu Comarcal del Bages).

30/10/1941. Informe de l’Ajuntament de Manresa al jutge militar, relatiu a Paulino F. C., el qual “tiene dos hijos de la mujer que se estaba, el uno le llamaban Progreso y el otro Libertad; ahora les llaman Paulino y Manolín, ambos sin bautizar. Es de pésimos antecedentes, de mala conducta y completamente desafecto al Glorioso Movimiento Nacional”. (Arxiu Comarcal del Bages).

07/11/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre l’agent Lleonard Adell Bellmunt. En destaca la bona conducta malgrat haver estat interinament el màxim responsable del servei nocturn del cos durant la “dominación roja”.

19/03/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Antoni A. J., “sujeto de malos antecedentes en el periodo Rojo”, a qui s’acusa d’haver estat “delator de las personas afectas al Régimen de la España Nacional”, fer de confident de la policia i participar en escorcolls “a las personas que escuchaban Radio Nacional”. (Arxiu Comarcal del Bages).

12/08/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Rosa Aguado Junyent, que durant la guerra, malgrat que no participà en cap fet delictiu, “se distinguió por su propaganda y simpatías en favor del marchismo [sic], faltando en varias ocasiones a personas de orden”. S'hi esmenten els informants. (Arxiu Comarcal del Bages).

16/09/1940. L’alcalde de Manresa informa negativament al jutge militar sobre P. A.S., la llibertat del qual “no solamente significaría peligro y mal ejemplo, sino desencanto y gran pérdida de moral en los que sufrieron cautiverio, barbarie y tiranía roja”. S’hi esmenten com a informats dos encarregats de la fàbrica Pirelli, on treballava l’encartat. (Arxiu Comarcal del Bages).

 25/11/1939. Aval signat per l’alcalde de Manresa a favor de Martí Albós Bas, el qual, des del càrrec que ostentà com a fruit de la col·lectivització dels vaquers –“para salvaguardar los intereses de todos, y los propios, también amenazados”-, resistí les ordres de “los rojos” sobre el subministrament de llet i “ha escondidas [sic] continuó sirviendo a sus antiguos clientes, en especial a las religiosas [de] la clínica de San José y a cuantos llamaron a su puerta necesitados”. (Arxiu Comarcal del Bages).

13/04/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Jacinto Alcubierre Peleato. S’hi fa constar que milità a la UGT i que durant la guerra exercí un càrrec dins el sindicat ferroviari. (Arxiu Comarcal del Bages).

30/07/1940. Informe de la Guàrdia Urbana sobre R.A.C., d’ofici sabater, el qual “casi nunca trabajaba”. (Arxiu Comarcal del Bages).

01/07/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Pedro A. M., de “conducta indeseable”  i membre de patrulles de control, “ignorándose si ha intervenido en actos delictivos”. (Arxiu Comarcal del Bages).

29/07/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Valerià Alsina, a qui qualifica de “adicto dudoso”, ja que s’incorporà com a voluntari a l’exèrcit republicà “por hallarse sin trabajo”. (Arxiu Comarcal del Bages).

11/06/1940. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Josep M. Álvarez, el qual, tot i la seva filiació, observà bona conducta i no participà en actes delictius. (Arxiu Comarcal del Bages).

15/10/1940. L’alcalde de Manresa informa el cap de la policia governativa sobre els antecedents de Josep M. Álvarez, el qual “era cuñado del nefasto Consejero de Gobernación de la Generalidad Juan Selves Carné”.  El document recull també diferents acords en els quals participà com a regidor d’Hisenda de l’Ajuntament. (Arxiu Comarcal del Bages).

05/05/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Lluís A. A., secretari del sindicat de cambrers, que “tenía en su casa muebles de la casa Arderiu requisados; tenían allí el Centro”. (Arxiu Comarcal del Bages).

02/01/1940. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Francesc Andreu Bassols, “persona de orden y muy buena conducta”. (Arxiu Comarcal del Bages).

02/05/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Ángel José Aquillué, filador de professió, afiliat a la CNT i voluntari de la columna Tierra y Libertad. (Arxiu Comarcal del Bages).

06/08/1940. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Josep A. S., el qual, a més de ser “un ferbiente marxista [sic]” que “se distinguió por su propaganda roja”, “por rumores públicos se dice que llevaba pistola”. (Arxiu Comarcal del Bages).

04/07/1940. Informe de la Guàrdia Urbana sobre l’exregidor republicà Miquel Arpa, de qui es desconeixen fets delictius. (Arxiu Comarcal del Bages).

14/01/1942. L’alcalde accidental de Manresa insisteix davant el jutge instructor militar que Miquel Arpa no tingué cap intervenció directa en unes detencions practicades contra familiars de desertors mentre fou regidor. (Arxiu Comarcal del Bages).

14/08/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Miquel Arqué, “presidente de la C.N.T.” d’Indústries Gomà, que també “formó parte del Comité de Fábrica”, el qual és tingut per “persona de buena conducta”. El document cita com a informants el comandant de la Creu Roja, el porter de la fàbrica Pirelli i els veïns del mateix Miquel Arqué. (Arxiu Comarcal del Bages).

07/03/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Miquel Barés Amella, el qual “se asegura” que “hacía propaganda Roja”. (Arxiu Comarcal del Bages).

29/06/1939. Fitxa de la Guàrdia Urbana sobre Ramon B. L., el qual –segons informació proporcionada per “persona de solvencia”-  “en los sucesos del 6 de Octubre del año 34 empuñó las armas y su actuación durante el G.M.N. es desconocida pero era una persona de confianza del ex alcalde Marcet; al estallar los sucesos fue carabinero de Negrín”. (Arxiu Comarcal del Bages).

09/09/1939. Informe adreçat per l’alcalde de Manresa al jutge militar, relatiu a Benito B. C., voluntari de la columna Tierra y Libertad, qualificat de “elemento destacado y peligroso”. També s’hi afirma que “su conducta tanto moral como pública y privada es pésima”, segons dos informants. (Arxiu Comarcal del Bages).

13/03/1940. Informe de l’Ajuntament sobre Antoni B. S.: “Rojo convencido y de ideas extremo marxistas [...], por su mala conducta está conceptuado como contrario en absoluto al Glorioso Movimiento Nacional, y su libertad no solamente significaría peligro y mal ejemplo, sino desencanto y gran pérdida de moral en los que sufrieron cautiverio, barbarie y tiranía roja”. (Arxiu Comarcal del Bages).

28/10/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Enric Brucart Coma, a qui atribueix, entre d’altres coses, la confiscació de la Caixa d’Estalvis de Manresa, a més de ser “un gran entusiasta marchista [sic] y propagandista de sus ideas”. (Arxiu Comarcal del Bages).

01/06/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Joan Calsina Seubas, afiliat a la UGT, “muy adicto y defensor de los rojos; tanto éste como toda la familia eran propagandistas del ‘frente popular’". (Arxiu Comarcal del Bages).

24/10/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre l’advocat Joaquim M. Cecchini Torrens, que fou jutge de primera instància durant la guerra. (Arxiu Comarcal del Bages).

11/04/1939. L’alcalde de Manresa informa el comandant militar de la plaça sobre els antecedents d’Emili Codorniu i Lluís Junyent, pendents de ser classificats a Màlaga. El primer és considerat addicte dubtós, mentre que sobre el segon no es plantegen dubtes. (Arxiu Comarcal del Bages).

12/11/1940. Informe de l’Ajuntament de Manresa adreçat a l’hospital militar del carrer Tallers (Barcelona), sobre Agustí Espinalt Casanovas, miltant del “funesto Partido Socialista" i conceptuat com a desafecto. (Arxiu Comarcal del Bages).

08/05/1943: informe de la Guàrdia Urbana sobre el pres P.C.R., a qui qualifica d’indesitjable. (Arxiu Comarcal del Bages).

27/11/1944. La Guàrdia Urbana informa al Juzgado Especial de Rebeldes Capturados sobre Lluís Monfort Aymerich, el qual “antes del G.M.N. era muy reservado, no obstante se sabe que simpatizaba a partidos de izquierda [...]”.(Arxiu Comarcal del Bages).

 17/11/1939. Informe de Falange de Manresa referent a Antonio Alarcón Navarro: “su exaltación por la causa roja lo llevaba en las asambleas revolucionarias, sobresaliendo por sus extremismos teóricos, ya que jamás llevó a la práctica otros excesos, según dicen los declarantes”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

05/09/1940. Informe de l’alcalde de Manresa sobre Joaquim Barris Torres: “Tanto él como todos sus hermanos son unos verdaderos simpatizantes y defensores de la funesta causa marxista”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

03/06/1939. Falange de Rajadell emet un informe favorable sobre Jaume Soler. Malgrat que “actuó con entusiasmo a favor de los rojos” i que anava armat amb pistola, “sin que se sepa hiciera uso de ella”, el document reconeix que “en algunos casos protegió a personas de derechas de las arbitrariedades que se cometían por elementos indeseables de la localidad y de fuera”. Pel que fa als embocats a qui perseguia, “algunos los amparaba protección [sic] a base de pesetas, enchufándoles o procurando encontrarles defectos al objeto de no llevarlos al frente”, de manera que  “política y particularmente no se portó mal durante su estancia en ésta”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona)

09/06/1939. Informe de l’alcalde al jutge militar de Manresa, relatiu a Vicenç Cerdà Ortolà, de qui es diu que “tiene mala conducta, sus costumbres dejan mucho que desear, se destacó por su propaganda en favor de los rojos y por hablar siempre en contra del Glorioso Movimiento Nacional”. (Arxiu Comarcal del Bages).

24/10/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Josep Font Cabanes, articulista dels periòdics U.G.T. i El Dia, “donde escribía artículos en contra del G.M.N.” , considerat “un enemigo de nuestro régimen por su propaganda y actuación en favor del marchismo”, tot i que “Se ignora si ha intervenido en hechos de armas”. S'hi esmenten diversos informants. (Arxiu Comarcal del Bages).

27/02/1941. El jutge militar de Manresa requereix a l’alcalde que li faciliti informació sobre les mesures adoptades per l’Ajuntament republicà contra emboscats i famílies de desertors, en el marc de la causa que instrueix contra l’exregidor Miquel Arpa. (Arxiu Comarcal del Bages).

17/04/1939. El jutge militar demana a l’alcalde de Manresa informació sobre Joan Pubill, Ramon Casas, Basilio Abad i Ramón Gómez, contra els quals té oberta una causa. (Arxiu Comarcal del Bages).

03/03/1943. El jutge militar demana a l’alcalde de Manresa informes sobre el brigada Mariano Adame Fuentes, que prestà serveis al Batalló d’Ametralladores núm. 4. (Arxiu Comarcal del Bages).

28/07/1939. El jutjat militar demana a l’alcalde de Manresa informes sobre Rosa Aguado Junyent i N.P.V., amb motiu del procediment sumaríssim que se’ls segueix per rebel·lió militar. (Arxiu Comarcal del Bages).

18/04/1940. El jutge instructor militar requereix a l’alcalde de Manresa informes sobre Juan Alarcón Carretero, contra el qual se segueix un procediment sumaríssim per rebel·lió militar. (Arxiu Comarcal del Bages).

22/09/1939. El jutge instructor militar de Manresa demana a l’alcalde informes sobre Antonio Alarcón Navarro arran del procediment sumaríssim que se li instrueix per rebel·lió militar. (Arxiu Comarcal del Bages).

07/11/1939. El jutge militar requereix a l’alcalde de Manresa informes sobre Martí Albós Bas i Climent Guitart Algué, als quals s’instrueix un procediment sumaríssim per rebel·lió militar. (Arxiu Comarcal del Bages).

21/03/1939. El jutjat militar núm. 4 (Barcelona) demana a l’alcalde de Manresa informes sobre Manuel Poblete Cano, Jacinto Alcubierre Peleato, Matías Martínez Serrano, Teógenes Torres Delgado, Eleuterio Martín Rebollo i José Moreno Romero, tots ells ferroviaris. (Arxiu Comarcal del Bages).

21/06/1939. El jutge instructor militar demana a l’alcalde de Manresa informes sobre Francesc Rosell Rivera, Pedro Alonso Morales i Joan Pintó Llobateras, contra els quals s’ha instruït procediment sumaríssim per auxili a la rebel·lió –el primer- i adhesió a la rebel·lió –els dos segons. (Arxiu Comarcal del Bages).

30/09/1939. El comandant militar de Manresa demana a l’alcalde informes sobre un total de quaranta-cinc persones. (Arxiu Comarcal del Bages).

06/11/1939. El jutge militar de Manresa demana a l’alcalde informes sobre Emilio Angleviel García, Joaquim Guix Carreras i Manuel Salas Plaza, contra els quals s’instrueix procediment sumaríssim per rebel·lió militar. (Arxiu Comarcal del Bages).

16/05/1939. El jutge militar de Manresa demana a l’alcalde informes sobre Clemente Aparicio Chapado, de 60 anys, contra el qual s’instrueix procediment sumaríssim per rebel·lió militar. (Arxiu Comarcal del Bages).

19/11/1941. El jutge militar de Manresa demana a l’alcalde informes sobre els antecedents de Josep Arilla, arran d’un procediment que té obert. (Arxiu Comarcal del Bages).

11/05/1940. El jutge militar de Figueres demana a l’alcalde de Manresa informes sobre l’oficial de presons Ángel Armada Martínez, com també el nom de tres testimonis que puguin informar-ne. (Arxiu Comarcal del Bages).

27/10/1939. El jutge instructor militar de Manresa demana a l’alcalde informes sobre Margarida Artigas i Teresa Romeral, de setanta-tres i cinquanta-dos anys, respectivament. La primera era la mare de l’exalcalde republicà Francesc Marcet. (Arxiu Comarcal del Bages).

14/10/1939. El jutge militar de Manresa demana a l’alcalde sobre l’origen de diferents acusacions contra Joan B. B., entre les quals figura la mort d’un capità de l’exèrcit franquista. (Arxiu Comarcal del Bages).

27/06/1939. El jutge militar de Manresa s’adreça a l’alcalde per demanar informes sobre Ricard Fainé Camprubí, Vicenç Vilarasau Arnau, Josep Vives Vilaseca i Àngel Barceló Catalán, amb motiu d’un procediment sumaríssim contra ells per auxili a la rebel·lió. (Arxiu Comarcal del Bages).

24/07/1939. Llista de persones adreçada a l’alcalde pel jutge militar de Manresa, de les quals demana informes sobre els respectius “antecedentes, conducta político-social y actuación durante el Glorioso Movimiento Nacional”. (Arxiu Comarcal del Bages).

23/09/1939. Llista de persones adreçada a l’alcalde pel jutge militar de Manresa, dels quals demana informes sobre els respectius “antecedentes, conducta político-social y actuación durante el Glorioso Movimiento Nacional”. (Arxiu Comarcal del Bages).

05/06/1939. El jutge militar de Manresa reclama a l’alcalde informes sobre els antecedents de Càndid Clotet Alsina, contra el qual s’instrueix un procediment sumaríssim per rebel·lió militar. (Arxiu Comarcal del Bages).

30/03/1939. El comandant militar de Manresa reclama a l’alcalde informes sobre els antecedents d’Emili Codorniu Aran i Lluís Junyent Santamaria, a requeriment de la comissió classificadora de Màlaga. (Arxiu Comarcal del Bages).

18/04/1939. El jutge militar de Manresa demana a l’alcalde informes sobre Salvador Navarro Fernández, Anna M. Espelt Vilalta i Assumpta S. C. arran del procediment sumaríssim que els ha obert per auxili a la rebel·lió –els dos primers- i robatori –la tercera. (Arxiu Comarcal del Bages).

29/05/1939. El jutge militar de Manresa reclama a l’Ajuntament informes sobre els antecedents de l’exalcalde Joaquim Fornells Parera, arran del procediment sumaríssim que instrueix contra ell per auxili a la rebel·lió. (Arxiu Comarcal del Bages).

04/07/1939. El jutge militar de Manresa reclama a alcaldia informes sobre els antecedents d’Antonia García de las Nieves, Francesc Trench Bailina i Francesca Santasusana Alsina amb motiu del procediment sumaríssim que els instrueix pel delicte de rebel·lió militar. (Arxiu Comarcal del Bages).

11/09/1939. Aval signat per diferents comerciants de Manresa a favor de Francesc Viñals Soriguera, que durant la guerra exercí el càrrec de delegat de proveïments. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

11/09/1939. Aval de l’empresa Viuda de Fco. Solá a favor de Francesc Viñals Soriguera, que hi va treballar com a comptable, “desempeñando su trabajo a completa satisfacción de la casa”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

10/09/1939. Aval de l’empresa Puigdellívol, Ribas y Vda. Mujal a favor de Francesc Viñals Soriguera, que hi treballà com a comptable i que durant la guerra exercí el càrrec de delegat de proveïments. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

01/04/1940. Aval a favor de Rafael Tàpies Casanovas, signat per Rafael Salipota Santasusana, a qui ajudà a passar a la zona nacional acompanyant-lo fins a la frontera. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona)

Sense data. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Primitivo Arcal Ordovas, a qui qualifica “como no malo del todo”, malgrat “su actuación marxista en favor de los rojos”. (Arxiu Comarcal del Bages).

16/07/1939. Informe de la Guàrdia Urbana relatiu a J.B.E.: “En cuanto a lo que se diga y se castiga, será poco para este sujeto, que es de lo [más] indeseable, anarquista, rebolucionario [sic], uelguista [sic], de los que el gobierno de la república pagaba para perturbar el orden cuando mandaban las derechas”. Com a informants hi consten: “Testigos de toda confiansa [sic]. Principales jefes de la Pirelli”. (Arxiu Comarcal del Bages).

18/01/1943. Informe de la Guàrdia Urbana sobre F.E.T., “de carácter provocador y pendenciero”. (Arxiu Comarcal del Bages, Manresa).

27/04/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre F.G.B., que “se supone intervino en algún asesinato”. (Arxiu Comarcal del Bages, Manresa).

13/07/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre I.M.V., a qui qualifica, entre altres coses, de “muy dejenerado [sic]”. (Arxiu Comarcal del Bages, Manresa).