Cens de manresans privats de llibertat
Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975)

14/09/1940. L’alcalde de Manresa informa al Tribunal de Responsabilitats Polítiques que Montserrat Llovet, vídua d’Antonio Cenzano –que ha estat executat- “no posee bienes de ninguna clase y tiene a su cargo un joven de catorce años; su conducta observada ha sido buena”. (Arxiu Comarcal del Bages).

24/08/1941. Declaració d’Angelina Tomasa relativa a una conversa mantinguda amb A.A., que “dijo que tenía a un hermano en un Campo de Concentración y a su padre en la Prisión en Santander o en San Sebastián, si no cree recordar mal”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

15/07/1939. Marcela Barea Sixto declara sobre el seu germà davant el jutge militar i desmenteix que hagi aportat informacions contra ell a Falange. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

07/12/1942. El Banc d’Espanya reclama a l’Ajuntament de Manresa informes sobre els antecedents d’Isidre M. S., que ha presentat una sol·licitud de bescanvi de bitllets de la República que havia dipositat a la duana d’Irun en finalitzar la guerra. El document demana informació sobre “la moralidad, solvencia y adhesión al Movimiento Nacional de dicho señor”, que va ser detingut, empresonat i sotmès a desterrament. (Arxiu Comarcal del Bages).

23/12/1942. Informe de la Guàrdia Urbana, en resposta a l’anterior carta del Banc d’Espanya. S’hi diu que Isidre M. S. estigué empresonat dos anys i mig per “su actuación marxista en favor de los rojos”. També se l’acusa d’apropiar-se indegudament dels diners que pretén recuperar. (Arxiu Comarcal del Bages).

Desembre de 1941. Carta adreçada a l’alcalde de Manresa per Ramon Ribas Pujol des de Besiers (França), en què sol·licita avals per a la seva família per poder tornar, amb l’argument que “mi hijo desea servir nuestra Patria”. (Arxiu Comarcal del Bages).

07/07/1939. Informe de l’Ajuntament de Manresa sobre Albert P. T., de qui es fa constar que té “dos hermanos de muy malos antecedentes”. (Arxiu Comarcal del Bages).

03/12/1940. Informe de l’Ajuntament de Manresa sobre Joaquim Montaner Carbonell, ingressat al “Penal de los Reyes (Valencia)", de qui es fa constar que no disposa de béns i que “como cargos [sic: cargas] familiares tiene a su esposa Rosenda Farré, de 53 años de edad, y tres hijos”. (Arxiu Comarcal del Bages).

05/11/1941. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Carme Montaña, esposa de Josep Palacios, a la qual “no se le conoce ninguna clase de bienes, pues nada más tienen los muebles necesarios del piso y es persona de buena conducta”. (Arxiu Comarcal del Bages).

27/03/1940. Informe de la Guàrdia Urbana de Manresa segons el qual Ángel Carrión García, empleat de l’Ajuntament, no es pot fer càrrec del reclús Josep Mateu Carrión, familiar seu, tant per manca de recursos econòmics com per la “solvencia moral” del segon. (Arxiu Comarcal del Bages).

11/06/1941. La Inspección de Campos de Concenteración de Prisioneros informa a Alejandro Martínez de la necessitat de fer arribar avals de la Guàrdia Civil, l’alcaldia i Falange per al seu fill Miguel, internat al batalló de soldats treballadors núm. 45. (Arxiu Comarcal del Bages).

19/09/1940. La Guàrdia Urbana informa al Tribunal de Responsabilidades Políticas sobre el patrimoni de Francesc Jou Realp, ingressat a la presó Model de Barcelona –amb esposa i una filla d’onze anys-, fins i tot després de mort. (Arxiu Comarcal del Bages).

19/09/1940. Informe de la Guàrdia Urbana sobre la situació econòmica de Ceferí Llop Estupiñà, condemnat a mort i executat. S’hi diu que “como cargos [sic] familiares tiene su esposa y una niña de 4 años”. (Arxiu Comarcal del Bages).

19/09/1940. Informe sobre la situació familiar d’Esteve Torras Oller, ingressat a la presó de Saragossa, el qual té a càrrec seu la seva mare de 55 anys, ja que el seu germà està detingut a la presó de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages).

13/11/1941. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Lluïsa Xandri Sagués, ingressada a la presó central de Palma de Mallorca. El seu marit no té feina i del fill d’ambdós, de vuit anys, en tenen cura els sogres. Per tot plegat, “no posee ninguna clase de bienes de fortuna ni percibe sueldo alguno”. (Arxiu Comarcal del Bages).

22/10/1941. Informe de l’Ajuntament de Manresa sobre la situació econòmica i familiar de José S.P., pres al Batalló de Treballadors de Belchite (Saragossa), amb tres fills de divuit, setze i tretze anys, el més gran dels quals és a la presó per robatori. Recentment José S.P. ha quedat vidu, motiu pel qual els fills han quedat a càrrec de l’àvia. (Arxiu Comarcal del Bages).

15/07/1941. Informe de l’Ajuntament de Manresa sobre la situació familiar de Pedro Romero Hernández, ingressat a la presó Model de Barcelona i amb un fill desterrat a Barbastre (Osca). La seva esposa i els altres dos fills, d’onze i nou anys, han estat acollits per familiars, “que los tienen por caridad”, de manera que “no cuenta esta familia con ingreso alguno, siendo sun situación muy crítica”. (Arxiu Comarcal del Bages).

16/07/1943. La Guàrdia Urbana informa que Vicenç Cerdà va morir a la presó Model de Barcelona mentre complia condemna; fa saber al jutge que la seva vídua i els seus cinc fills no tenen capacitat econòmica per assumir les sancions derivades de la Llei de Responsabilitats Polítiques. (Arxiu Comarcal del Bages).

29/12/1939. Andreu Alsina Farriols, exregidor de l’Ajuntament de Manresa, veu denegada per la Policia Governativa la sol·licitud d’obtenir un salconduit, “existiendo antecedentes en el archivo de esta Comisaría de que tal persona había formado parte del Ayuntamiento revolucionario que se nombró en veintiséis de Octubre del treinta y siete [...]”. Mentre es demanen antecedents sobre les seves activitats, no podrà marxar de Manresa i haurà de presentar-se diàriament a comissaria, “mediante la garantía de dos personas de solvencia de esta localidad”. A sota, text de l’informe policial que acredita la bona conducta d’Andreu Alsina, que aconsegueix que l’avalin tres persones.  (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

26/11/1953. Informe sobre Joan Cayuela Cayuela, individu de conducta “nada recomendable”  i considerat “extremista en toda su actitud”. L’informe, motivat per un “préstamo laboral”,  esmenta el seu germà Josep, “que fue fusilado por los nacionales al fallar su causa”. (Arxiu Municipal de Manresa).

2/11/1953. Informe sobre F.G.B., motivat per una possible cancel·lació d’antecedents penals. El document recorda que va ser empresonat a la Model de Barcelona per la seva “actuación marxista”. Segons “informaciones del vecindario”, es tracta d’un “hombre de malos vicios, dejó abandonadas a su esposa e hija, y se amistanzó con otra mujer que no es la propia, con la que convive en Sabadell”. (Arxiu Municipal de Manresa).

19/02/1944. Informe sobre Joaquim  Galceran Fernández. S’hi fa constar que “estuvo encarcelado unos cuatro años en la Prisión del Partido por su actuación durante la dominación marxista de esta Ciudad”. (Arxiu Municipal de Manresa).

15/07/1943. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Leandro García Mateos, que compleix condemna al camp de treball de Colmenar Viejo (Madrid). És adreçat al jutge d’instrucció de Manresa, a qui exposa la seva manca de recursos econòmics per fer front a les sancions derivades de la Llei de Responsabilitats Polítiques.

10/06/1943. Informe de la Guàrdia Urbana sobre Àngel Josep Aquillué. N’és el motiu la demanda d’un préstec arran del seu casament. (Arxiu Municipal de Manresa).

23/06/1941. Nota de la superiora del Cottlolengo del Pare Alegre en què demana que Octavia Higuera -greument malalta de càncer i a qui li ha estat amputada una cama-, pugui ser visitada pel seu marit, Teógenes Torres Delgado, ingressat a la presó Model, “para hablar de la situación de abandono de sus seis hijos”. (Arxiu Nacional de Catalunya).

28/06/1941. Certificat mèdic en què es fa constar que Octavia Higuera –ingressada a l’hospital de dones malaltes abandonades del Cottolengo del Pare Alegre- i esposa de Teógenes Torres Delgado –que compleix condemna a la presó Model- pateix “cáncer de vulva de pronóstico gravísimo y de amputación de pierna derecha”. (Arxiu Nacional de Catalunya).

05/04/1942. Text del telegrama enviat al director general de presons pel director de la presó Model de Barcelona, en què li demana autorització per tal que l’intern Teógenes Torres Delgado pugui visitar la seva dona, d’acord amb la sol·licitud enviada per la superiora de l’hospital on es troba ingressada en estat gravíssim. (Arxiu Nacional de Catalunya).

07/04/1942. Historial de l’expedient penitenciari de Teógenes Torres Delgado. S’hi fa constar que la Dirección General de Prisiones l’autoritza a sortir de la Model de Barcelona, “al objeto de visitar a su esposa, gravemente enferma”. El mateix dia que es rep l’autorització, és traslladat a l’Hospital Clínic, “reingresando a las dos horas”. (Arxiu Nacional de Catalunya).

[Data il·legible]. Instància adreçada al director de la presó Model de Barcelona per Teógenes Torres Delgado, condemnat a dotze anys i un dia. Hi demana permís per visitar la seva esposa, que està greument malalta, “con el fin de asegurar y consolidar la triste situación en que se hallan mis seis hijos”. Al revers de la instància, una nota del cap de serveis de la presó avala la “intachable conducta” del demandant.  (Arxiu Nacional de Catalunya).

07/07/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre M.P.M., “hermano de uno que había sido de las patrullas locales y muy distinguido”. (Arxiu Comarcal del Bages).

05/07/1939. Informe de la Guàrdia Urbana sobre A.P.T. Malgrat que es reconeix que observa bona conducta, “tiene dos hermanos que son unos indeseables”. (Arxiu Comarcal del Bages, Manresa).

28/10/1953. Informe de la Guàrdia Urbana sobre els antecedents de l’exprès Rufino Ibáñez Arias, emès arran de la sol·licitud d’instal·lar un lloc de venda de fruites i verdures a la plaça Major. (Arxiu Comarcal del Bages, Manresa).