Cens de manresans privats de llibertat
Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975)
Els batallons: el càstig dels treballs forçats
La voluntat de càstig de la dictadura –que va comportar que centenars de milers de persones patissin privació de llibertat- es va articular bàsicament sobre tres eixos: la legislació repressiva, el sistema judicial i el sistema penitenciari. Entre altres, aquest últim era format per un conjunt d’instruments de reclusió destinats a fer efectiu el desig de purgar els enemics per mitjà del recurs a la violència i als treballs forçats. Ens referim als batallons, que –amb denominacions diverses- van estar en funcionament entre 1937 –en plena Guerra Civil- i 1948, quan ja feia gairebé tres anys que havia finalitzat la Segona Guerra Mundial.
La principal característica dels batallons va ser el recurs als presos com a mà d’obra, en condicions de quasi esclavitud. La seva existència va permetre no tan sols descongestionar les presons i els camps de concentració, sinó disposar d’una ingent quantitat de força de treball, l’explotació de la qual no tan sols va servir per emprendre obres de caràcter militar i de reconstrucció d’infraestructures, sinó que també va proporcionar ocupació a les mines i a la indústria.
Fins a la seva desaparició, van funcionar sota el franquisme tres tipus de batallons:
Els Batallons de Treballadors (BTT): creats durant la Guerra Civil, van absorbir una bona part dels presoners que havien ingressat en camps de concentració. Sobretot, aquells que eren classificats com a desafectos leves (grup B) i afectos dudosos (grup Ad). No servien per complir condemna (les persones que hi estaven no havien estat processades per cap delicte), sinó per purgar un càstig pel sol fet d’haver estat a les files de l’exèrcit de la República i no haver-ne desertat.
Els Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors (BDST): creats a mitjan 1940, van substituir els BTT. Aquestes unitats ja no enquadraven presoners de guerra, sinó sobretot joves de les lleves compreses entre 1936 i 1941. És a dir: enquadraven excombatents de la República, que havien estat convocats novament per fer el servei militar (el nou règim no reconeixia el servei d’armes que havien prestat a les files de la República) i que havien estat classificats com a desafectos per les caixes locals de recluta, a partir d'informes rebuts de les autoritats municipals, la Guàrdia Civil, Falange, etc. Eren, per tant, un servei militar especial per als desafectes, motiu pel qual se’ls anomenà la mili de Franco. Un cop llicenciats –i, per tant, una vegada havien complert el càstig que els pertocava com a desafectos-, els integrants d’aquests batallons havien de fer el servei militar obligatori en una unitat armada convencional. Els BDST van desaparèixer l’octubre de 1942, tot i que alguns continuaren funcionant fins a finals de desembre.
Els Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors Penats (BDSTP): creats el juliol de 1941, hi eren destinats els mossos que havien de fer el servei militar però no s'havien pogut incorporar a files perquè estaven a la presó complint condemna després de ser jutjats en consell de guerra. Un cop aquestes persones sortien en llibertat condicional, eren mobilitzades per les caixes de recluta i enviades a aquestes unitats, en condicions especialment dures. Després de llicenciats, els seus integrants encara estaven obligats a complir el servei militar en unitats regulars: ja eren dignes de fer el servei militar perquè havien purgat el seu càstig.
Els batallons eren, doncs, instruments de càstig per la via extrajudicial, al servei dels interessos econòmics dels vencedors i de la humiliació dels vençuts. En aquestes unitats –que també complien una funció adoctrinadora- les condicions infrahumanes de vida van fer que s’hi registressin uns alts nivells de mortalitat, tant per la duresa del tracte rebut, com per la deficient alimentació i higiene.
La presència de batallons a Manresa
La documentació conservada a l’arxiu del Tribunal de Cuentas deixa constància que a Manresa van operar durant la postguerra diferents unitats de treballs forçats. Entre desembre de 1939 i març de 1940 van fer estada a la ciutat presoners del Batalló de Treballadors 147. Els components d’aquesta unitat van ser després incorporats al Batalló de Treballadors 122. També entre gener i març de 1940 la capital del Bages va acollir efectius del Batalló de Treballadors 125, que després –entre abril i juny- passarien a Sant Joan de Vilatorrada. Posteriorment, de gener a abril de 1941 es té documentada la presència d’efectius adscrits al Batalló Disciplinari de Soldats Treballadors número 17. Pocs mesos després, entre juny i juliol del mateix any, tornaran a fer estada a la ciutat. Se sap també que destacaments del Batalló Disciplinari de Soldats Treballadors número 43 van ser destinats a la ciutat del Cardener els mesos de novembre de 1941 i febrer, juliol i setembre de 1942.
