Cens de manresans privats de llibertat
Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975)

Les condemnes a mort: la privació del dret a existir. Isidre Majó Viñas

Portada del sumari del consell de guerra sumaríssim d’urgència contra Isidre Majó Viñas pel delicte d’auxili a la rebel·lió. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

15/01/1939. Després de presentar-se als nacionals, Isidre Majó roman retingut durant quatre mesos al camp de concentració de Càceres. Fitxa del camp de concentració de Càceres a nom d’Isidre Majó. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

   

17/05/1939. Isidre Majó obté llibertat provisional i permís per traslladar-se des de Càceres fins a Manresa, “por no resultar en esta fecha cargo alguno de responsabilidad”, amb l’obligació de presentar-se a les autoritats un cop arribi. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

20/05/1939. Arribat a Manresa, Isidre Majó es presenta a la caserna de la Guàrdia Civil, tal com consta a la fitxa d’antecedents. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

   

07/06/1939. A petició de Joan T. B., Isidre Majó és detingut pel guàrdia urbà Manuel B. O. i conduït a la Comissaria de Policia de Manresa, ja que, “según noticias que había adquirido, se trata de un individuo que había tenido una intervención directa en la detención y muerte ocurrida en Seo de Urgel  (Lérida) de un señor llamado MIGUEL CURA XINERES, y del hijo de éste, ENRIQUE CURA PELLICER [...].Sotmès a interrogatori, el detingut afirma que no ha militat en cap partit ni sindicat abans de la guerra i que, un cop iniciada la contesa, “le obligaron a ingresar en la C.N.T., no desempeñando cargo alguno por no saber leer ni escribir”. Nega haver estat milicià ni haver format part de cap patrulla de control. Reconeix que a l’inici de la guerra estava a la Seu d’Urgell per motius de feina, però que no tingué intervenció en cap dels fets de què se l’acusa. En referència a les dues persones assassinades, declara que un dia “un individuo del grupo de investigación de la F.A.I. [...] mandó al declarante que fuese haber [sic] si conocía a tales personas [Miquel i Enric Cura], presentándose en el Palacio Episcopal de aquella población, donde estaban detenidos, que una vez reconocidos dijo que eran de Manresa, ignorando por qué causas estaban; que más tarde oyó decir que tales personas habían sido muertas, no sabiendo las causas”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

   

07/06/1939. La Policia aporta un certificat –corresponent a unes altres diligències- amb declaracions del pres Joan S. M., que citen Isidre Majó: “[...] vió a tales personas [Miquel i Enric Cura] ingresar en el edificio del Palacio Episcopal, como detenidos que eran conducidos a presencia del comité que funcionaba en aquella localidad, por UN MILICIANO AL QUE CONOCÍA, LLAMADO ISIDRO VIÑAS [sic], del que ignora en absoluto el paradero [...]." Les declaracions seran incorporades a l’atestat. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

07/06/1939. La Comissaria de Policia de Manresa envia al jutge militar les diligències instruïdes contra Isidre Majó. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

   

07/06/1939. La Policia registra el domicili de l’encartat, amb “resultado plenamente infructuoso”. Acta del registre. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

07/06/1939. Expedient penitenciari d’Isidre Majó Viñas, ingressat a la presó de Manresa i posat a disposició del jutge militar.  (Arxiu Nacional de Catalunya).
20/07/1939. L’alcalde de Manresa, Domènec Prunés, emet un informe sobre Isidre Majó. Malgrat que reconeix que “carece de antecedentes políticos, ignorándose a qué sindical perteneció y si desempeñó cargos” i que no pot aportar-ne més informació perquè ha estat fora de la ciutat durant pràcticament tota la guerra, conclou que “lo único que se sabe es que su conducta deja mucho que desear”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
01/08/1939. Al seu informe, la Comissaria de Policia de Manresa reconeix no disposar d’informació que inculpi Isidre Majó. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
18/08/1939. Falange de Manresa emet un informe en què afirma desconèixer l’actuació d’Isidre Majó durant la guerra civil, “por no residir en ésta durante el Glorioso Movimiento”. Tanmateix, “se sabe que es calificado de vago y que su moral deja mucho que desear”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
06/03/1940. El detingut Joan S. M. és interrogat i corrobora les declaracions en què implica Isidre Majó: “vio venir [al Palau Episcopal de la Seu d’Urgell, on hi havia la seu del comitè] a un grupo de sujetos armados que llevaban detenidos a los Sres. Miguel y Enrique Cura de Manresa [...] y que en dicho grupo vio a Isidro Majó Viñas, el cual se metió juntamente con los demás en el local del comité. Durante el tiempo que permaneció en dicho lugar no vio salir a Isidro Majó ni a los Sres. Cura ni a los milicianos. Que al cabo de unos días se enteró de que dichos Señores habían sido asesinados, habiendo sido detenidos al intentar pasar la frontera”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
   
06/03/1940. En la declaració indagatòria, Isidre Majó nega tenir cap relació amb l’assassinat de Miquel i Enric Cura. Afirma que no va formar part del grup que els va detenir i assegura que dos milicians de la FAI el van anar a buscar perquè identifiqués els detinguts. El feren entrar al Palau i, un cop a dins, “le preguntaron si era cierto que aquellos señores eran los Sres. Cura de Manresa, y el dicente contestó afirmativamente y además dijo que era un fabricante de gaseosas, pero que no dijo nada más y que tampoco es cierto que dijese que eran personas de orden y fascistas”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
10/03/1940. Un informe de Falange de la Seu d’Urgell assegura que Isidre Majó, “en unión de un tal Riera, también de Manresa, denunciaron a los Sres. Miguel y Enrique CUVA [sic], los cuales fueron asesinados, coincidiendo todas las versiones de que fueron ellos, ya que en esta Ciudad [la Seu d’Urgell], no había nadie que conociera a las víctimas más que ellos”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
13/03/1940. El jutge militar de Manresa dicta provisió per confirmar presó per a Isidre Majó. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
13/03/1940. L’alcalde de Lleida –ciutat on va residir Isidre Majó- emet un informe en què diu que “es desconocido y no se halla quien dé razón de él”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
15/04/1940. És citada a declarar Rosa Cura Pellicer, filla i germana de Miquel i Enric Cura, respectivament. Afirma que no coneix Isidre Majó i està al corrent de les declaracions de Joan S. M. Assegura que, segons referències dels propietaris de l’hotel de la Seu d’Urgell on estaven allotjats els seus familiars, “entre los milicianos que lo[s] detuvieron figuraba un tal Viñas, creyendo la dicente que debían referirse a Isidro Majó”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
22/04/1940. Procedent d’un altre sumari, s’incorpora a l’atestat la declaració d’Hermínia G. R., testimoni de la detenció de Miquel i Enric Cura a l’hotel de la Seu d’Urgell on estaven allotjats. El document recull que els milicians que van detenir-los “se apodaban ‘Viñas’ y ‘Franquesa’ e ignora cuáles eran sus nombres y apellidos”. Segons la declarant, “quien puede dar detalles sobre esto, porque recordará con exactitud el caso, es su sobrino FRANCISCO G[...] P[...]”.(Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
22/04/1940. Declara davant del jutge Francesc G. P., propietari de l’hotel de la Seu d’Urgell on estaven allotjats Miquel i Enric Cura. Explica que, després de quatre o cinc dies sense moure’s de l’establiment, Miquel i Enric Cura “salieron a dar un paseo y aquel mismo día, al poco rato de regresar de dicho paseo, se presentaron un grupo de milicianos armados en su hotel, que preguntaron por los Sres. Cura, a los cuales detuvieron y se llevaron al local del comité, que estaba instalado en el palacio Episcopal. Que en el grupo de milicianos que practicó dicha detención recuerda perfectamente que había un sujeto de Manresa, llamado Viñas [...].” A més, “según pudo comprobar por unas palabras que tuvo con el sujeto Viñas en el momento de la detención, los señores Cura fueron vistos y reconocidos cuando salieron a dar el paseo, por el citado Viñas y por otro individuo de Manresa llamado Franquesa, que también intervino en la detención y cuyo paradero desconoce”. En preguntar-los per què els detenien, “no recuerda si el Franquesa o el Viñas, aunque cree que fue este último, le dijo que cuando el seis de octubre [de 1934] fue detenido por el Sr. Cura por haber intervenido en aquellos sucesos, haciéndole pasar un mal rato, y que aquel era el momento de vengarse y que ya les ajustarían las cuentas”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
22/04/1940. Per mitjà d’una roda de reconeixement amb altres presos, Francesc G. P. identifica Isidre Majó “como el individuo que en unión del Franquesa se presentó en su hotel a practicar la detención de los señores Cura”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
22/04/1940. Es practica un acarament entre Isidre Majó i Francesc  Grau. Cadascun manté les respectives declaracions, amb versions contraposades: el primer nega haver estat mai a l’hotel del segon, mentre que el segon afirma “con toda seguridad que en uno de aquellos momentos estuvo en su hotel”. El jutge fa constar que s’ha observat “energía y firmeza en las manifestaciones de ambos”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
26/04/1940. A l’auto resumen, el jutge considera comprovat que Isidre Majó “es considerado como vago y persona de mala conducta”, que “entró a formar parte de las milicias antifascistas” i “intervino en la detención de Miguel y Enrique Cura [...] y en su conducción al comité revolucionario de dicha localidad [la Seu d’Urgell], del cual fueron sacados la noche de aquel mismo día y asesinados, creyéndose fundadamente que los responsables de dichos crímenes fueron el encartado y otro sujeto llamado Franquesa, que por ser vecinos de esta ciudad [Manresa] eran los únicos que podían conocer a las víctimas como personas afectas al Movimiento Nacional”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
   
30/04/1940. Un informe de la Guàrdia Civil de la Seu d’Urgell assegura que mentre Isidre Majó treballava de cuiner a la Seu d’Urgell per a la FAI, continuava cobrant, sota amenaces, de la serradora on havia treballat abans. A més, “denunció a la F.A.I., acusándolos de fascistas, a los vecinos de Manresa Miguel y Enrique Cura [...], deteniéndolos poco después dichos elementos, a los que acompañó para inicarles quiénes eran, siendo asesinados en las inmediaciones del pueblo de Pont de Bar [...]”.(Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
   
14/06/1940. Sentència que condemna a mort Isidre Majó pel delicte d’adhesió a la rebel·lió militar. Es refereix al processat com a “bago [sic] habitual y de mala conducta con anterioridad al Glorioso Alzamiento”, el qual intervingué en la detenció de Miquel i Enric Cura, “siendo reconocidos[s] y denunciados como fascistas por el procesado, quien en unión de otros revolucionarios efectuó la detención de los citados señores, conduciéndoles al comité revolucionario y resultando asesinados los dos detenidos pocas horas después”. La sentència esmenta també “las circunstancias agravantes de perversidad y trascendencia de los hechos realizados” i desaconsella la commutació de la pena. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
   
14/06/1940. Acta del consell de guerra sumaríssim contra Isidre Majó. El fiscal demana que “le sea impuesta al procesado la Pena de Muerte”, mentre que de la intervenció de la defensa no queda cap constància, ja que l’acta portava impresa la fórmula estàndard segons la qual el defensor “hace un detenido examen de las actuaciones, tratando de desvirtuar los cargos que pesan sobre sus defendidos, y termina solicitando para ellos penas mínimas.” (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
09/07/1940. L’auditor de guerra aprova la sentència contra Isidre Majó i acorda enviar-la al capità general de la IV Regió Militar per tal que hi doni el vistiplau abans de ser executada. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
10/07/1940. El capità general de la 4ª Regió Militar aprova la sentència dictada contra Isidre Majó. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
Data il·legible. Un cop rebut l’enterado del Generalísimo, l’auditor de guerra comunica al jutge l’execució de la sentència contra Isidre Majó, “que tendrá lugar en las primeras horas del día 23 del actual”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
23/07/1940. El jutge acusa recepció de l’ofici de l’auditor de guerra i signa la diligència per a l’execució de la sentència. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
23/07/1940. Ofici de la presó Model adreçat a l’auditor de Guerra. S’hi fa constar que Isidre Majó ha estat lliurat de matinada al piquet d’execució. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
24/07/1940. Ofici del cementiri municipal de Barcelona adreçat al jutge militar. Assabenta que el cadàver d’Isidre Majó ha estat enterrat a la fossa comuna. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
   
Expedient penitenciari d’Isidre Majó Viñas, ingressat a la Model de Barcelona, procedent de la presó de Manresa. Tal com es pot llegir a l’historial, el 23 de juliol de 1940, després de ser jutjat en consell de guerra, va ser lliurat al piquet d’execució i afusellat.  (Arxiu Nacional de Catalunya).

 24/07/1940. La mort d’Isidre Majó, per hemorràgia interna, és inscrita al Registre Civil de Barcelona. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

01/08/1940. Un cop mort Isidre Majó, el jutge militar n’envia el sumari al Tribunal de Responsabilitats Polítiques i al Consell Suprem de Justícia Militar, “para practicar las diligencias de ejecución de sentencia que quedan por realizar [...].” (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).