Cens de manresans privats de llibertat
Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975)

Les condemnes a mort: la privació del dret a existir. Narcís i Lluís Iglésias Bosch

20/05/1939. Salvador C. P. presenta denúncia per haver estat atracat el 17 de maig per dos homes vestits amb uniforme de soldat, que li han sostret 450 pessetes i causat lesions. Pel fet de tractar-se d’un delicte contra l’ordre públic, comès aparentment per dos soldats, les diligències són enviades al jutjat d’instrucció militar. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
 
25/05/1939. Joan Baptista F. i Antoni C., rector i sagristà del santuari de Joncadella, respectivament, presenten denúncia per atracament a mà armada. A l’atestat de la Guàrdia Civil consta que el delicte l’han comès el 24 de maig “dos individuos jóvenes, en camisa y con pantalones de color caqui” que els van amenaçar de mort, els van agredir i es van endur 600 pessetes, procedents d’almoines dels fidels. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
29/05/1939. La censura intercepta una carta del rector de Joncadella. La missiva dóna credibilitat a la denúncia, ja que “en las diligencias practicadas no se encontró ningún indicio de haberse cometido [l’atracament], así como del dinero sustraído correspondiente a las limosnas hechas por los fieles [...]”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
 
02/06/1939. El sagristà torna a sorprendre els dos individus mentre intenten robar de nou al santuari de Joncadella. S’emporten més de mil pessetes, li causen lesions i fugen. Amb la col·laboració de falangistes locals, la Guàrdia Civil practica una batuda per la zona i aconsegueix detenir els dos atracadors, “quitándole[s] el dinero que llevaba[n] encima [...], siendo conducidos al mencionado Santuario, donde fueron reconocidos por el Rector [...] y el sacristán [...].” Els detinguts seran identificats com a Narcís i Lluís Iglésias Bosch, germans.  (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
   
09/06/1939. Els germans Iglésias són sotmesos a una roda de reconeixement i identificats pel mossèn com a autors dels atracaments al santuari de Joncadella. Tot seguit es practica el mateix reconeixement davant el sagristà, amb idèntic resultat. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
   
09/06/1939. Salvador C. P. reconeix Narcís Iglésias com una de les persones que el van atracar. L’altre germà no el pot identificar, “ya que mientras era atracado aquél quedó en la sombra”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).
09/06/1939. El jutge militar lliura a mossèn Joan Baptista F. els diners decomissats als germans Iglésias, que es consideren procedents dels atracaments al santuari de Joncadella. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).
   
09/06/1939. Declaració de Lluís Iglésias. Reconeix haver estat afiliat a la UGT i haver prestat serveis al comitè antifeixista, però nega haver pres part en incendis i saqueigs d’esglésies. Admet haver-se evadit del camp de concentració de Cervera.  Reconeix haver-se fet passar per soldat i haver comès amb son germà els tres atracaments que se’ls imputen, dos d’ells al santuari de Joncadella. A més, per poder-se desplaçar amb facilitat, va demanar al jutjat un certificat de naixement “correspondiente a una persona que apenas conoce y de la cual sólo sabe los nombres y apellidos". (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).
   
09/06/1939. Informes signats per l’alcalde de Manresa, Domènec Prunés, sobre els germans Iglésias. Narcís hi és descrit com a “sujeto de lo más indeseable, pistolero, atracador, y considerado como malísima persona”, mentre que Lluís hi apareix com a “individuo muy indeseable, pistolero, atracador, y considerado como de lo peor que existe”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).
   
10/06/1939. Declaració de Narcís Iglésias. Semblant a la de son germà, hi reconeix, també, haver-se evadit “cuando los soldados Nacionales le llevaban detenido a la Prisión de esta Ciudad [...]”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).
   
10/06/1939. Informes de la Guàrdia Civil sobre els germans Iglésias, persones “de conducta y antecedentes pésimos”, que intervingueren en “robos, saqueos e incendios de Iglesias y Conventos [...]”. Els redactats són pràcticament idèntics. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
10/06/1939. Informes de Falange sobre els germans Iglésias. S’hi afirma: “Según manifestaciones de un vecino, al iniciarse el Glorioso Movimiento Nacional, [Lluís Iglésias] salió a la calle con toda clase de armas, participando en los incendios y saqueos de las iglesias”. Posteriorment es va escapar del camp de concentració de Cervera, “y se descubrió al escaparse su hermano de la Guardia Civil delante su domicilio de la calle del Juego de la Pelota, pues estaba escondido en el mismo, marchándose con su hermano Narciso por los tejados, desapareciendo momentáneamente, hasta que hace pocos días los dos juntos cometieron un atraco a mano armada al Rdo. Cura Párroco de Ntra. Sra. de Juncadella y otro atraco en la Cra. del Puente de Vilumara, también los dos juntos y vestidos de soldado pidieron la documentación a un labrador, le despojaron de la cartera que contenía setecientas pesetas”. Pel que fa a l’altre germà, “Estuvo últimamente en el Campo de Concentración de Prisioneros de Cervera, del cual salió con la obligación de presentarse a la Guardia Civil al llegar a esta ciudad, cosa que no cumplió hasta el cabo [sic] de muchos días y a su presentación lo detuvo la Guardia Civil, que al llevarle preso al Cuartel de San Ignacio y al pasar frente a su domicilio de la calle Juego de la Pelota nº 14, se les escapó por los tejados de las casas junto con su hermano Luis, desapareciendo momentáneamente hasta que hace pocos días los dos juntos cometieron un atraco a mano armada al Rdo. Cura Párroco de Nuestra Sra. de Juncadella y otro atraco en la Cra. del Puente de Vilumara, también los dos juntos y vestidos de soldado, pidieron la documentación a un labrador [al] que le despojaron de la cartera que contenía setecientas pesetas”. El document afegeix: “Idénticas manifestaciones hace también un vecino de la misma casa, con lo cual da a entender que se trata de un sujeto verdaderamente peligroso”. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).
10/06/1939. A l’auto resumen, el jutge instructor imputa els tres atracaments als germans Iglésias, prèvia descripció dels seus antecedents polítics. Dóna per provat que ambdós van participar en cremes d’esglésies i van servir voluntàriament al comitè i a l’ejército rojo, a més d’haver-se evadit del camp de concentració de Cervera. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).
10/06/1939. El jutge instructor remet la causa a l’auditor de guerra per tal que es pugui elevar a judici. A més, li demana explícitament “se digne participar a este Juzgado la resolución que en su día recayere a la misma, para su debida publicidad y ejemplaridad en la comarca, dada la índole de los delitos perseguidos”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).
19/06/1939. Té lloc el consell de guerra. Els germans Iglésias són inclosos en una causa acumulada, juntament amb dotze inculpats més. El fiscal els demana la pena de mort, “como responsables de un delito de adhesión a la rebelión militar”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).
 
19/06/1939. Sentència. Els germans Iglésias són acusats dels fets que se’ls imputa i condemnats a mort pel delicte d’adhesió a la rebel·lió militar. La sentència respon al model de sumari acumulat, motiu pel qual inclou condemnes corresponents a altres casos que no hi tenen relació. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).
26/06/1939. L’auditor de guerra aprova la sentència que, entre altres, condemna a mort els germans Iglésias. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).
05/10/1939. Ofici en què es notifica que el general Franco ha donat l’enterado a la sentència que, entre altres, condemna a mort els germans Iglésias. El document és signat pel tinent coronel Lorenzo Martínez Fuset, assessor jurídic del quarter general del Generalísimo. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).
17/10/1939. L’auditor de guerra comunica al jutge l’enterado del Generalísimo i fixa l’execució dels germans Iglésias per a l’endemà mateix, a 2/4 de 6 del matí. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).
17/10/1939. Rebut l’ofici de l’auditor, el jutge signa els darrers tràmits per a l’execució de la sentència. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).
18/10/1939. Els sis condemnats a mort –entre ells els germans Iglésias- són lliurats al piquet i entren en capella per rebre “todos los auxilios compatibles con su estado”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).
18/10/1939. A 2/4 de 3 de la matinada els reus són posats a disposició de la força militar que ha d’executar la sentència. Dues hores després són passats per les armes. Un cop “verificada” l’execució, un metge reconeix els sis cadàvers i certifica les defuncions. Els cossos són lliurats al cementiri i enterrats a la fossa comuna. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).
   
19/10/1939. La mort de Lluís i Narcís Iglésias és inscrita al Registre Civil de Barcelona. (Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

 

  • Manresans i manresanes privats de llibertat. Noms i xifres de la repressió franquista. Tots els drets reservats
  • Crèdits
  • Llicència