Joves i Republicans.
La República a Manresa (1931-1936)

Els ideals estroncats

"Ha sido tomada Manresa. ¡Cuántos recuerdos trae a la memoria este nombre! Las famosas Bases de Manresa no han sido ajenas al deplorable proceso político que estamos ahora liquidando a punta de bayoneta. La unidad de España se rehace a sangre y fuego" ("El Correo Español-El Pueblo Vasco", l'endemà de l'entrada de les tropes franquistes a Manresa)

La Guerra Civil i, especialment, la victòria franquista el 1939 van significar el final dels projectes i les il·lusions d'aquells joves republicans que havien combatut per les llibertats i la justícia social i que aspiraven a una ciutat i un país plenament integrats a Europa.

L'execució, la presó, l'exili, els camps de concentració i, en el millor dels casos, l'ostracisme i el silenci obligat van ser el destí de bona part d'aquells republicans nacionalistes. Simbolitzen una generació estroncada per la Guerra Civil i el franquisme.

L'exili afectà a gairebé mig milió de catalans i espanyols. D'aquests, 68.000 eren dones, 64.000 criatures i 9.000 persones grans. Durant un temps molts d'ells romangueren en camps de concentració a França en condicions infrahumanes.

Molts exiliats van morir combatent contra el feixisme durant la Segona Guerra Mundial. 7.000 republicans espanyols -la meitat dels quals provenia de terres catalanes- moriren en camps d'extermini nazis. Alguns manresans, com Joaquim Amat-Piniella i Jacint Carrió, pogueren sobreviure i van deixar escrit el seu testimoni sobre l'horror del feixisme.
 

Catalunya, país ocupat

La dictadura franquista va ser implacable. Catalunya i Espanya es van omplir de presons i camps de concentració on anaren a parar els sospitosos de no ser fidels al nou règim. Milers de catalans van ser afusellats, entre ells, el president de Catalunya, Lluís Companys.

El règim franquista va executar una ofensiva de grans dimensions per posar fi a la personalitat nacional catalana. Va suprimir l'Estatut, les institucions pròpies de Catalunya, les llibertats polítiques i socials, va perseguir la llengua i la cultura catalanes. El franquisme va ser una llarga etapa de silenci, caracteritzada per una repressió sistemàtica i per la voluntat de tergiversar el passat històric.
 

Un exili nefast per a Catalunya

L'exili massiu del 1939 va tenir uns efectes devastadors per al desenvolupament global de Catalunya. Molts d'aquells exiliats eren treballadors qualificats, intel·lectuals i professionals liberals. La seva aportació als països que els van acollir va ser molt significativa i enriquidora, en la mateixa mesura que empobridora per al seu país d’origen.

Els intel·lectuals que romangueren a Catalunya o que hi tornaren al cap d'uns anys van ser condemnats al silenci, o bé depurats i marginats de qualsevol activitat pública i/o social.

Catalunya va recular dècades en els seus projectes d'impuls, modernització i de normalització com a país.

"A la "nova Europa" forjada amb sang innocent, devastacions i misèria, els espanyols antifranquistes no tenien altra plaça que la d'un pot de cendres... "

(fragments -censurats pel franquisme- de l'obra de Joaquim Amat i Piniella sobre els camps d'extermini nazis, K.L.Reich)

"... Qui eren aquells homes? La majoria, joves que creien fermament en uns ideals, per a una vida millor. Van haver de marxar cap a l'exili per haver defensat la llibertat i allà van arribar a trobar-se enmig d'una gran guerra. Molts van caure en mans dels nazis que varen dur-los als camps de la mort". Jacint Carrió i Vilaseca (Manresa-Mauthausen-Gusen. Deportació i retorn d'un home compromès amb la llibertat)