Joves i Republicans.
La República a Manresa (1931-1936)

L’obra de govern de l’Ajuntament

"L'obra de l'Ajuntament va ésser difícil, lenta i poc enlluernadora, però molt eficaç: el Grup Escolar Renaixença, les colònies escolars, l'ajut a totes les escoles de l'Estat, la difusió de la llengua i la cultura catalanes... en són un bon exemple" (Antoni Esteve i Subirana. Memòries)

 

La modernització de la ciutat i la cohesió social van guiar l'obra dels polítics manresans que governaren l'Ajuntament entre 1931 i 1936. Per això les seves realitzacions més importants es troben en els camps de l'ensenyament, la cultura i els serveis socials. Alguns d'aquests dirigents locals foren cridats posteriorment a exercir càrrecs de gran responsabilitat nacional.

Les obres públiques: el gran esforç de modernització

Es va impulsar un ambiciós programa d'obres públiques i reformes urbanístiques per millorar la fesomia de la ciutat i la qualitat dels serveis públics. El setembre de 1931 s'aprovà un emprèstit municipal de cinc milions de pessetes, amortitzables en 50 anys. Els republicans havien trobat les arques municipals amb un dèficit quantiós. Ara bé, no totes les obres es van poder executar, com fou el cas del pont de la Reforma o la reordenació de la façana sud de la ciutat.

Entre les obres realitzades, cal destacar:

- l'arranjament de diversos carrers i places i la millora de la xarxa de clavegueram
- l'edificació del Grup Escolar Renaixença
- la construcció de la piscina municipal
- l'habilitació d'un dispensari municipal
- la creació d'un pavelló antituberculós
- el parc de bombers
- la coberta d'un tram del torrent de Sant Ignasi

Només governaren durant 45 mesos

Entre l'abril de 1931 i el juliol de 1936, els regidors republicans només van ser realment en el poder durant 45 mesos, ja que durant el Bienni Negre (octubre 1934-febrer 1936) els ajuntaments democràtics van ser suspesos.

Fou massa poc temps per portar a terme tots els projectes que tenien pensats. Però algunes de les realitzacions de l’època republicana han perdurat fins ara i d’altres projectes s’anaren completant bastants anys després de l’acabament de la Guerra. Tot plegat demostra la necessitat que la ciutat tenia d’aquelles obres començades o planificades durant els anys 30.

 

"Una exemplar actuació mai vista a Manresa: al costat d'una honestedat indiscutible, podien demostrar que no s'havia perdut el temps" (Vicenç Prat, referint-se al primer ajuntament republicà en les seves Memòries)

"una política d'austeritat en les despeses generals però d'ambició en les grans obres que necessita Manresa" (Joan B. Claret, "El Dia", 13-4-1932).