Correspondència inèdita 
de Lluís Companys, Pau
Casals i altres personalitats catalanes  
(Fons Jaume Creus i Ventura)

En aquest apartat podem veure 3 cartes i una targeta de Joan Casanovas, que havia estat president del Parlament de Catalunya entre els anys 1933 i 1938 i una carta del president de la Generalitat Josep Irla a Jaume Creus. El destinatari de tota la documentació era Jaume Creus i Ventura, del qual aquí mostrem una carta que va enviar a Josep Irla, 5 dies després de l’afusellament de Lluís Companys.  També incloem un document que Joan Casanovas va enviar a Jaume Creus titulat “Resum de la conversa CASANOVAS-IRLA, dies 6 i 7 de novembre del 1940”, que recull les opinions dels dos polítics sobre quina era l’actuació que calia seguir en aquell moment crític per a Catalunya, tres setmanes després de l’execució de Companys. Tots els documents són inèdits, tret d’aquest últim, que es va publicar al llibre Joan Casanovas i Maristany, president del Parlament de Catalunya[1]. Finalment, s’hi poden veure 9 fotografies de l’enterrament de Joan Casanovas, que tingué lloc a Perpinyà el 9 de juliol de 1942.  

Joan Casanovas, el juliol de 1936, en esclatar la guerra, fou nomenat conseller primer i presidí els dos primers governs, però el setembre dimití. Exiliat a París, intentà declarar la neutralitat de Catalunya i posar-la sota la protecció de França i Anglaterra.

Les 3 cartes de Joan Casanovas tenen un gran interès històric, especialment les 2 primeres que són molt extenses. Estan escrites el juliol, l’agost i el setembre del 1939. Justament, el 23 d’abril d’aquell any Joan Casanovas havia fet públic un manifest on criticava amb duresa la política del president Companys i advocava clarament per la independència de Catalunya. En les cartes enviades a Jaume Creus –posteriors a l’esmentat manifest-, Joan Casanovas es referma en aquesta idea, bo i afirmant que no és fruit de les circumstàncies del moment sinó de les seves conviccions de sempre i recalcant: “mai com en aquests instants aquest camí ve imposat pel dret imprescriptible de la pròpia existència de Catalunya”. I encara: “l’afany que sempre hem tingut per la nostra independència ja no ens el pot discutir ni condicionar ningú”.

Perquè Macià va renunciar a la República Catalana

En un altre moment de la carta, Joan Casanovas explica a Jaume Creus el motiu pel qual ell creu que Francesc Macià renuncià a la República Catalana del 14 d’abril de 1931 i acceptà la proposta de Madrid d’un govern provisional de la Generalitat i l’elaboració d’un Estatut. Casanovas repeteix a Creus el que ja havia escrit en el manifest de Sant Jordi de l’any 1937, que Macià va cedir per evitar una guerra[2]: “Tinc motius per a creure que Macià, en el pregon del seu amor a Catalunya, no volgué originar el drama. Els redemptors, com ell ho fou, redimeixen amb el seu sacrifici personal el poble escollit. -¿Qui gosaria fer un retret d’aquest punt al nostre primer President, quan tu i jo, entre altres, som testimonis que ho feu amb un gran dolor incontingut per tal d’estalviar, si més no, una guerra a Catalunya? – Una guerra sempre és un tràgic present i un interrogant indesxifrable, i no convenia a Catalunya en un moment en que no estava preparada. Fou l’acte d’un gran patriota i d’un gran governant que pel camí de la pau elevava la categoria del seu poble vers l’alliberament. Car l’Estatut mai no va considerar-se com una fita. Dins el ritme de les relacions peninsulars era com un nou assaig en vies polítiques de pau. Pacifisme que desgraciadament no han consolidat ni els fets ni les circumstàncies europees. Per això ens és permès avui als catalans, de repetir el que tinc dit públicament durant la darrera lluita: “que la guerra ens ha vingut de terra endins”.

Catalunya i la Guerra Civil

Casanovas també replica els qui criticaven el paper de Catalunya durant els darrers mesos de la Guerra Civil: “Quan us planyeu de la fugida sense resistència de les anomenades defenses de Catalunya jutgeu, crec, damunt d’un malentès malhauradament esdevingut massa general. Catalunya es defensà al començament, quan es sentí agredida per la rebel·lió militar, i vencé. Justament perquè Catalunya vencé, els agressors no reeixiren el cop. Després les coses s’enterboliren. Catalunya ha estat durant tot aquest temps el sac dels cops. Estava desfesomiada.[...] Catalunya no podia defensar-se, estava exhaurida. Sofria entre un exèrcit d’ocupació i el que estava a punt d’entrar per a reemplaçar-lo. Per això vaig aconsellar la pau, car en aquest plet, ja feia temps que no es debatia res nostre i sí tot contra nosaltres. Quan això es vagi explicant amb la claredat que cal, la veritat farà el seu camí i refarem davant del món el crèdit a què tenim dret, deformat per causes no catalanes...”

Crítiques al president Companys i crida a la unitat

Joan Casanovas també aprofita per criticar Lluís Companys: “els homes que es mouen al costat de Negrín o de Companys i també els partits, no fan altra cosa que continuar la política del desastre”. I sobre qui hauria de ser el futur president de Catalunya escriu això:  “Ignoro qui serà l’home del demà o del demà passat, però no seré jo qui vagi pels Camps [de concentració] en viatje “electorer”. – Crec que, per escollir-lo, Catalunya tindrà encert. I pensarà en els que foren del desastre i en els que tingueren una visió menys catastròfica de la situació. Catalunya és en els Camps i a Catalunya mateix. Pels informes que tinc no vol sentir parlar dels del desastre, ni d’extremismes més o menys forasters. Tampoc dels “germans d’Ibèria”, que tant malament ens han tractat. Com que crec en Catalunya, crec que el seu instint vital li farà despreciar als “estadistes de via estreta”, que tant mal ens han fet. Jo no lluito pel poder. Si em vingués, tampoc en defugiria la responsabilitat. Em veig amb coratje per això i molt més. Lluito per a contribuir a la rehabilitació del país, que és l’únic camí per la seva independència”.

Casanovas critica que malparlin d’ell i que li hagin fet el “pacte de la fam”: “Si no comptés amb assistències de les meves relacions franceses, i d’algun antic amic català, estiraria el platet –i que n’hi hagi!– a la porta d’una caserna”. També aposta per la unitat en aquells moments terriblement durs per al país.

Hitler, “el boig germànic”

La darrera carta, la més breu, està escrita pocs dies després de l’inici de la Segona Guerra Mundial. Casanovas hi expressa la seves esperances: “Per fi el “boig germànic” ha imposat l’estat de guerra a Europa, situació que crec que haurà de pagar molt cara. Les democràcies han reaccionat molt bé i el poble francès –que simbolitza com sempre la rehabilitació dels homes i dels pobles lliures- comensa a extendre els preludis de la victòria, que mereix i espera”.

“L’assassinat del President Companys vos ha portat al alt càrrec de la Presidència de Catalunya”.

Així és com comença la carta de Jaume Creus a Josep Irla, escrita 5 dies després de l’afusellament de Lluís Companys. “La meva obligació de Català –afegeix- és posar-me a les vostres ordres per tot el que convingui a la nostra estimada Pàtria. Per això maneu”.