Correspondència inèdita 
de Lluís Companys, Pau
Casals i altres personalitats catalanes  
(Fons Jaume Creus i Ventura)

En aquest apartat us oferim documentació inèdita de l’exconseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol escrita els primers anys d’exili: es tracta, en concret, de tres poesies, vuit cartes, cinc telegrames i una felicitació de Nadal que va enviar a Jaume Creus entre 1940 i 1943. Al seu torn, publiquem les còpies de 32 cartes que Creus envià a Gassol.

Ventura Gassol s’havia vist obligat a exiliar-se l’octubre de 1936 per haver salvat, durant els primers mesos de la guerra, moltes persones perseguides pels incontrolats. Residí a París, i més tard a prop de Saint-Martin-le-Beau, amb la seva esposa i els seus dos fills. L’ocupació de França pels nazis, el juny de 1940, els obligà a traslladar-se a Saint-Raphäel, al departament del Var (Provença), fet que possiblement li salvà la vida. Cal recordar que Lluís Companys fou detingut el 13 d’agost del mateix any i lliurat poc després a les autoritats franquistes, que l’afusellaren el 15 d’octubre.

L’octubre de 1941, Ventura Gassol, Josep Tarradellas i Carles Martí Feced, exconsellers que havien estat capturats –com Companys- pel triple agent espanyol Pedro Urraca Rendueles, foren empresonats a Ais-de-Provença. Aleshores Franco en sol·licità l’extradició a Pétain. En saber-se la notícia i alarmats pel precedent de l’afusellament de Companys, nombroses personalitats es mobilitzaren per evitar-ne l’extradició. Després d’uns tres mesos d’empresonament, finalment foren alliberats. Gassol i Tarradellas encara serien víctimes posteriorment d’una confiscació de joies i diners a càrrec del mateix Urraca. A finals de 1942 Ventura Gassol entrà clandestinament a Suïssa i es va establir definitivament a Lausana.

Tres poesies inèdites

De les tres poesies inèdites que donem a conèixer en aquest web, una no té data i les altres dues van ser escrites a Saint Raphaël, l’abril de 1941.

De les vuit cartes inèdites de Ventura Gassol n’hi ha dues sense data. Les altres van del setembre de 1940 al Nadal de 1942.

Els cinc telegrames enviats per Gassol a Creus són de 1941 i evidencien que els dos polítics no només s’escrivien, sinó que es veien sovint.

“És en moments difícils que un coneix els amics”

Una de les dues cartes sense data de Ventura Gassol és probable que faci referència a les gestions que Jaume Creus –com molta d’altra gent- féu per treure de la presó l’exconseller i impedir-ne l’extradició: “... ja no cal que et digui –escriu Gassol- com la teva sol·licitud m’ha arribat a l’ànima. La meva dona també em diu que et demostri el seu més gran agraïment. És en moments difícils que un coneix els amics i com un dels majors consols són l’amistat”.

L’amistat entre Ventura Gassol i Jaume Creus –malgrat alguna topada puntual- queda de manifesta en diversos moments de l’epistolari: “No vull anar-me’n de Marsella sense dir-te l’emoció i l’alegria que m’ha fet veure’t i retrobar en tu el mateix germà de sempre”, li diu el primer al segon, el setembre de 1940.

Al seu torn, Jaume Creus acaba la majoria de les cartes amb frases com “tu mana d’aquest que és teu i de Catalunya” o “rep de la meva part una fraternal abraçada d’aquest que és teu i més de la Pàtria”.

Nota manuscrita de Ventura Gassol

Entre la documentació conservada hi ha una nota manuscrita que Gassol va enviar a Creus quan aquest li va demanar els noms i cognoms de la seva esposa i fills, els càrrecs polítics que havia tingut i per què va sortir de Catalunya. Aquesta n’és la transcripció exacta:

Ventura Gassol i Rovira

Nat 6-10-1893 a Selva del Camp Catalunya

Conseller de Cu

Ministre de Cultura des del 1931 al 1936

Diputat a les Corts Constituents espanyoles

Diputat al Parlament de Catalunya

Sortí al tercer mes de guerra per haver anat contra topat amb anarquistes i comunistes a causa del salvament de persones i coses que havia dut a terme.

--------------------------

Esperança Galofré i Pujol

Nascuda 14-III-1898 a Barcelona

----------------------------

Abel Gassol, nat 23-III-1923 - Barcelona

Albert    “        “   24-IX-1924 - Barcelona

“Per Perpinyà corria el rumor que En Companys era mort, en saps res?”

En una carta datada l’octubre de 1940 Jaume Creus comenta a Ventura Gassol: “Per Perpinyà corria el rumor que En Companys era mort, en saps res?”. A l’epistolari no hi ha cap més referència a aquest tema per part dels dos protagonistes. Per tant, no sabem si fou el mateix Ventura Gassol qui li confirmà la notícia de l’afusellament de Lluís Companys, produït el 15 d’octubre.

“Ets l’únic que pots fer la unió”

Jaume Creus creia que en aquells moments Ventura Gassol havia de ser un home clau de la resistència catalana: “ets l’únic que pots fer la unió; si esperes que els altres la fagin, estem ben frescos i pobra Catalunya” –i deia el setembre de 1940- i “Tu ets dels pocs que pots ajudar [a] salvar la nostra estimada Pàtria però són aquests moments que té que fer-se el miracle, no convé perdre ni un moment, sinó fórem uns renegats i uns comediants”– li manifestava dos mesos més tard.

“Que se ens acabi aquest Calvari que estem passant nosaltres i la nostra estimada Pàtria”

L’enyorança del país i el desig de tornar de l’exili es fa present sobretot a les felicitacions del nou any. El 1941 Creus li diu a Gassol: “Verdaderament amic, que el nou any ens porti un xic més de pau i tranquilitat dintre els nostres esperits, i que se ens acabi aquest Calvari que estem passant nosaltres i la nostra estimada Pàtria”. Per la seva banda, Gassol li escriu a la vigília de Reis: “Que aquesta nit els Reis et duguin, si més no, l’esperança de la realizació del nostre somni de sempre”.

La mort de Daniel Cardona

En algunes cartes Jaume Creus suplica a Gassol que s’ajudi a Daniel Cardona i Civit, el polític d’Estat Català i del Front Nacional de Catalunya, ja que té “una situació econòmica dolentíssima”. Creus demana a Gassol que faci intervenir l’exconseller Antoni Maria Sbert, que segons ell “controla aquests subsidis i segons m’han dit depèn d’ell que la gent se morin de misèria o mengin”. Però els ajuts no arribaran. Poc temps després Creus haurà d’informar a Gassol de la mort de Daniel Cardona: “Te crec assabentat de la mort d’En Daniel[1], pobre amic... Almenys va tindre la satisfacció de morir a casa seva voltat dels seus fills i germana”.

En una altra carta expressa el sofriment d’altres exiliats: “BENAVENT. – Continua greu. Aquest el viatge el farà cap un altre costat.... Un més que se quedarà en el exil”.

La impossibilitat d’embarcar-se cap a Amèrica

També són diverses les peticions que Creus fa a Gassol perquè ajudi diferents catalans exiliats a aconseguir-los subsidis o papers que els permetin embarcar cap a Amèrica. Tanmateix, en una carta datada el 6/5/1942, és el mateix Creus que informa Gassol que “fa dos dies que per ordre de les autoritats d’ocupació, està prohibida la sortida de tot ciutadà de nació que ells tinguin ocupat. Avans d’ahir en feren desembarcar 62, que estaven a punt de marxa”.

Cal tenir present que impedir l’embarcament des de Marsella dels republicans va ser una de les activitats més remarcables de l’agent Pedro Urraca.

L’esposa de Ventura Gassol, Esperança Galofré, i els seus dos fills, Abel i Albert, havien pogut embarcar-se cap a Amèrica el 1941, cosa que no havia pogut fer l’exconseller per la seva situació processal. Gassol ja no veuria més la seva esposa, que va morir a Mèxic el 1944.

“Estic acabant una obra de teatre”

A l’epistolari, Ventura Gassol pràcticament no parla de les seves activitats culturals i literàries. Només hi fa una referència a la darrera carta, escrita ja a Lausana el desembre de 1942: “Ja torno ja a treballar com un home i és el treball que m’ajuda a servar la meva fe i la meva esperança. Estic acabant una obra de teatre”.

Ventura Gassol retornà de l’exili l’any 1977. Morí a Tarragona el 1980.

Les 3 poesies inèdites de Ventura Gassol

Reproducció de l’epistolari Ventura Gassol-Jaume Creus i corresponent transcripció íntegra

Les frases més significatives de les cartes

D’on han sorgit aquests documents?

[1]Daniel Cardona i Civit va morir al seu poble de Sant Just Desvern el març de 1943.