Correspondència inèdita
de Lluís Companys, Pau
Casals i altres personalitats catalanes
(Fons Jaume Creus i Ventura)
Les frases més significatives de l’epistolari Ventura Gassol-Jaume Creus
Ventura Gassol a Jaume Creus. (Sense data)
Estimat germà, Hem rebut les teves dues lletres i ja no cal que et digui com la teva sol·licitud m’ha arribat a l’ànima. La meva dona també em diu que et demostri el seu més gran agraïment. És en moments difícils que un coneix els amics i com un dels majors consols són l’amistat.
Ventura Gassol a Jaume Creus. Setembre 940
No vull anar-me’n de Marsella sense dir-te l’emoció i l’alegria que m’ha fet veure’t i retrobar en tu el mateix germà de sempre.
Quan retorni, que crec que serà aviat, si Déu vol, t’avisaré i em plaurà molt parlar més llargament i al volt de la taula. És al volt de la taula on es produeixen les grans evocacions.
Jaume Creus a Ventura Gassol. 18/9/1940
[...] ets l’únic que pots fer la unió; si esperes que els altres la fagin, estem ben frescos i pobra Catalunya.
Jaume Creus a Ventura Gassol. Octubre 1940
Per Perpinyà corria el rumor que En Companys era mort, en saps res?
Jaume Creus a Ventura Gassol. 19/11/1940
A Perpinyà parlàrem llargament amb En Daniel[1] i de resultes d’aquestes conversacions és que te vui parlar. Tu ets dels pocs que pots ajudar [a] salvar la nostra estimada Pàtria però són aquests moments que té que fer-se el miracle, no convé perdre ni un moment, sinó fórem uns renegats i uns comediants [...]
Els meus respectes a la teva muller, recorts els teus fills i tu mana d’aquest que és teu i de Catalunya
Jaume Creus a Ventura Gassol. 2/1/1941
Verdaderament amic, que el nou any ens porti un xic més de pau i tranquilitat dintre els nostres esperits, i que se ens acabi aquest Calvari que estem passant nosaltres i la nostra estimada Pàtria [...]
Ventura Gassol a Jaume Creus. 5/1/1941
Que aquesta nit els Reis et duguin, si més no, l’esperança de la realizació del nostre somni de sempre.
Jaume Creus a Ventura Gassol. 14/1/1941
Segons me va dir fa uns 10 dies que va escriure al Ministre de Mèxic a Vichy, demanen un subsidi, puix la seva situació econòmica és dolentíssima. Tots sabem que qui no té padrins no el bateijan, i també sabem que En Daniel no té caràcter per demanar recomendacions; per això jo t’escric, ja que és el Sbert[2] qui controla aquests subsidis i segons m’han dit depèn d’ell que la gent se morin de misèria o mengin i tu hi deus estar en perfecta bona relació; t’agreiré que facis aquesta bona obra per aquest gran patriota i te serveixis a recomanar al Sbert, el nostre bon amic, ESTIC CONVENÇUT QUE HO FARÀS. Gràcies. Me va donar molts recorts per tu.
Jaume Creus a Ventura Gassol. 20/1/1941
He rebut en pocs dies dos cartes del nostre bon amic Daniel[3] en la que me diu que la seva situació econòmica és dificilíssima. Avui, en aquest moment acabo de rebre una altre que me demana ajut, faré el que podré que ben poca cosa serà, puix jo visc però res més que visc i amb molt sentiment meu no me permet enviar-li el que jo voldria i es mereix.
Te dic això perquè convé QUE TORNIS A PARLAR del seu afer a qui sigui, però en caràcter urgent.
Jaume Creus a Ventura Gassol. 8/3/1941
Acabo de rebre carta de Maria Macià[4] en la que me diu que arriba demà diumenge a la nit i me cita per dilluns després de dinar al Hotel Corona.
Te ho dic perquè interessa moltíssim que vinguessis per arreglar-ho tot de una vegada; fes els possibles.
Jaume Creus a Ventura Gassol. 7/7/1941
DANIEL[5].- És tot una tragèdia, jo ja no sé què fer. Te n’has preocupat del seu afer? Només ha cobrat una vegada de Vichy i prou.
Jaume Creus a Ventura Gassol. 16/9/1941
Aquesta tarda he rebut el teu telegrama que junt amb Tarradelles[6] heu tingut l’atenció d’enviar-me. Te tinc que dir estimat amic, que tots hem fet el que hem pogut. En Daniel[7] a Perpinyà, En Masot[8] va anar més dret i va fer-ho directament a Vichy i jo ací. El dia que vinguis ja ho llegiràs i veuràs que igualment demanaba per en Terra. Tot ha sortit bé i almenys que aquesta sigui l’última aventura que us veieu embolicats. No podríeu ara que tot està fresc el pas per l’Àfrica, per anar a Amèrica? Penseu-hi que me sembla que ara pot ésser tot.
Jaume Creus a Ventura Gassol. 4/1/1942
Aquesta tarda he rebut del amic Cardona[9], còpia de la instància que ha cursat cap [a] l’ambaixada de Mèxic, perquè li aumentin el subsidi. T’inclueixo una còpia que he fet, perquè per el teu costat, facis tot el que bonament puguis, recomanala per què li sigui aumentat, i pugui acabar de moment aquestes angúnies [...]
Jaume Creus a Ventura Gassol. 6/5/1942
M’escriu en Pere PASCUAL perquè te parli d’ell. També vol embarcar-se i me diu que amb l’únic que ell té confiança és amb tu i en ningú més. No sé si t’ha escrit, però fes per aquest bon amic tot el que bonament puguis, perquè s’ho mereix. Un altre que deixarà els ossos per aquest exil [...]
[...] Per el teu govern te diré que fa dos dies que per ordre de les autoritats d’ocupació, està prohibida la sortida de tot ciutadà de nació que ells tinguin ocupat. Avans d’ahir en feren desembarcar 62, que estaven a punt de marxa.
Jaume Creus a Ventura Gassol. 23/5/1942
[...] l’han informat (pensa que fa de secretari del xef) que potse[r] la seva companyia anirà a la z.o.- i molt a la vora d’allà aon hi hauran gran clatellades, que faci tots els possibles perquè sigui incluït en la pròxima llista d’embarc. Me diu que casi tot el Grup [ha] demanat els papers per tornar a “espanya”, al devant d’aquesta prespectiva. Per això, volgut amic, pren tot l’interès, perquè els seus desitjos siguin reals; creu-me que és un gran català i que s’ho mareix. Ja me diràs quelcom, oi?
Jaume Creus a Ventura Gassol. 9/6/1942
Mal amic Ventura: Si jo hagués rebut de tu, una postal com la que te vàreig escriure el dia 31, te hauria telefonejat per sapiguer el que passaba i tu tan tranquil com [si] res. Te vàreig fer postal, per si, dat el cas que fossis fora, En Font m’hagués dit quelcom i sé que ha estat ací i res m’ha dit tampoc. No cal que t’amoïnis a contestar-me, que En Creus no val la pena. A la fi, dels dos afers que te tenia que parlar era més important el teu que el meu.
Jaume Creus a Ventura Gassol. 22/7/1942
Te crec enterat del enterrement a Perpinyà del nostre amic[10]. Lo de la Catedral va ésser un acte que difícilment se ens olvidarà. Com varem entrar, l’orga ens toca “La Mort de l’Escolà” al ofertori “L’Emigrant”, quin “Emigrant”. Després “El Virolai” i “Montanyes Regalades”. Vàrem sortir pots pensar de quina manera. Després només ens faltaba el discurs dramàtic d’En Borrell[11] al Cementiri. Se deia que degut aquest enterrament, treient el Cònsul d’allí.
Jaume Creus a Ventura Gassol. 28/9/1942
BENAVENT. – Continua greu. Aquest el viatge el farà cap un altre costat.... Un més que se quedarà en el exil.
Ventura Gassol a Jaume Creus a. 21/12/1942
Ja torno ja a treballar com un home i és el treball que m’ajuda a servar la meva fe i la meva esperança. Estic acabant una obra de teatre.
[...] i tu rep aquella abraçada de sempre del germà que t’estima.
Jaume Creus a Ventura Gassol. 23/3/1943
Jo crec que la teva salut aviat se posarà bé del tot, i tornaràs a ésser el germà de sempre...
[...] rep de la meva part una fraternal abraçada d’aquest que és teu i més de la Pàtria.
Jaume Creus a Ventura Gassol. 22/12/1943
[...] que el nou any ens porti la tranquilitat i normalitat que tant i tant desitjem i crec que ens mareixem; encara que tinc els meus dubtes que això ens arribi dintre el 44.
Te crec assabentat de la mort d’En Daniel[12], pobre amic... Almenys va tindre la satisfacció de morir a casa seva voltat dels seus fills i germana.
[...] i tu mana del teu amic que saps t’aprecia i no espera contesta
[1]Probablement es refereix a Daniel Cardona i Civit
[2]Antoni Maria Sbert i Massanet
[3]Daniel Cardona i Civit
[4]Maria Macià, filla del president de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià.
[5]Daniel Cardona i Civit
