Correspondència inèdita 
de Lluís Companys, Pau
Casals i altres personalitats catalanes  
(Fons Jaume Creus i Ventura)

Una carta descriu el primer cop que Pau Casals va tocar “El cant dels ocells” en públic (l'any 1941).

En aquest apartat us oferim 6 cartes inèdites de Joan Alavedra adreçades a Jaume Creus i una altra que Joan Alavedra adreçà al que havia estat director artístic del Liceu, Rafel Moragas. i de la qual Alavedra va enviar una còpia a Jaume Creus (com en devia enviar també a altres personalitats).

Aquesta darrera carta és especialment significativa i té un gran valor històric. Joan Alavedra hi explica amb tot detall l’homenatge que l’Ajuntament de Prada va tributar al Mestre Pau Casals, l'any 1941: les negociacions prèvies de l’acte i d’un concert benèfic que oferiria Casals, els preparatius (inclosos la pintada de la façana de l’Ajuntament i la restauració del llibre d’honor), la recepció, el nomenament que va rebre de “Ciutadà d’honor de la Vila”... Tanmateix, un dels moments més rellevants de la carta és el que es refereix al discurs de Pau Casals quan, entre d’altres coses, comenta que  «dies enrere, mentre assajava pensant en aquell concert, s’havia trobat, sense voler-ho, sense ni adonar-se’n, tocant “El Cant dels Ocells”, una cançó popular catalana. "Com és que aquesta cançó tan nostra, tan vostra, també, mai tocada en aquell instrument, s’havia filtrat en un moment així? Per la mateixa atracció que va dur-me, no poguent viure a la meva terra, cap a aquesta terra vostra, tan nostra, també, prop del Canigó, que és una muntanya de Catalunya, ja que d’un costat i de l’altre hi ha les mateixes cançons, que vol dir la mateixa llengua i la mateixa raça...”».

Joan Alavedra explica que quan Pau Casals acabà el concert amb “El Cant dels Ocells”: “nosaltres ploràvem, tots, la pàtria momentàniament perduda”.

Segons Alavedra, la sala era plena de catalans, d’espanyols  i de gent de Perpinyà, de Mont-Lluís, de Font-Romeu, d’Illa, de Prada... “Va ser un acte magistral d’afirmació catalana pura –afirmava-, que serà perdurable en el cor de tots”.

Cal remarcar que aquest nomenament de ciutadà d’honor concedit a un exiliat “roig” i amb la bandera catalana presidint l’acte se celebrava a la França de Vichy i justament quan Catalunya era objecte d’un intent de genocidi cultural per part de la dictadura franquista. Alavedra, en el seu escrit, vol ressaltar que en aquells moments difícils aquest fou un acte d'afirmació catalana, més que catalanista i que, fins i tot en un Ajuntament tant oficialista (de "dretes", diu) com aquell de la França ocupada, el sentiment de catalanitat fou transversal i es produí una gran complicitat sentimental dels catalans del nord, per damunt dels oficialismes francès i espanyol i dels respectius crits d'obligat ritual. Alavedra aprofita per criticar el sectarisme de la política catalana anterior i la manca d'unitat en temes transcendents per al país.

Cal destacar també la simpatia de Pau Casals per Alfons XIII –que, malgrat el seu republicanisme, mai no va amagar- i que el portà a tocar en els funerals que se celebraren a Perpinyà.

Aquest document és una font primària magnífica per conèixer una època i un personatge; per apropar-nos a la seva extraordinària personalitat i a les seves fermes conviccions; per donar compte d'una figura mundial com Pau Casals que, podent viure a qualsevol gran ciutat del món, trià Prada de Conflent, per estar a prop de Catalunya. La carta també és un testimoni directe del magnetisme i del carisma que suscitava Pau Casals. 

En l’epistolari entre Jaume Creus i Joan Alavedra es poden veure les felicitacions que ambdós  s’enviaven per Nadal i cap d’any en què es desitjaven cada vegada que aquell any fos el del retorn a Catalunya. També s’hi pot llegir com Joan Alavedra, el 1945, no veia cap polític que pogués substituir la figura del president Macià, tornava a criticar el sectarisme polític (“tothom està ficat fins a les orelles dintre el fang dels partits”) i pregonava que Catalunya tornés a afirmar de manera decidida els seus drets sobirans. Alavedra també explica una emotiva manifestació catalanista celebrada a Perpinyà i el discurs que ell pronuncià a l’Ajuntament en què recordava a les potències aliades –que acabaven de derrotar Hitler- que Catalunya havia estat la primera en lluitar contra el feixisme. 

La carta de Joan Alavedra a Rafael Moragas sobre l’homenatge a Pau Casals a Prada (1941).

Reproducció de l’epistolari Joan Alavedra-Jaume Creus i la seva transcripció íntegra.

Les frases més significatives de les cartes de Joan Alavedra i de Jaume Creus.

D’on han sorgit aquests documents?