Correspondència inèdita 
de Lluís Companys, Pau
Casals i altres personalitats catalanes  
(Fons Jaume Creus i Ventura)

<-- Tornar a "2 cartes inèdites del doctor Josep Trueta" 

1ª Carta (27/1/1945)

“Durant aquests anys que heu passat sota l’ocupació alemanya, els compatricis -o la majoria- que hem pogut viure en països lliures ens hem anat articulant, no sense dificultats és ben cert, i a hores d’ara posseïm ja un bon element per mitjà del qual podem actuar com a ciutadans d’un poble. Carles Pi i Sunyer, amb un sentit de dignitat nacional i de clarividència, rebutjà allunyar-se de Londres quan tan fàcil l’hi era de fer-ho, en les hores tràgiques de 1940. Amb la seva actitud de fermesa i moderació ha conseguit que al volt seu es montés l’organització coneguda amb el nom de “Consell Nacional Català” on, apart de quatre companys que també ens quedarem ací, s’hi ha relligat totes les “Comunitats” de catalans d’Amèrica i els partits polítics que tenen la seu a Amèrica, com els socialistes, l’Esquerra, Acció Catalana, Estat Català i -fins ara- el moviment nacional català residenciat a Catalunya, el Front Nacional”.

“S’ha fet un honest esforç per tal de donar a conèixer ací i als E.U., la nostra tragèdia. Estem en íntim contacte amb els bascs i gallecs i en bones relacions amb tots els sectors constructius de l’emigració espanyola. Pi,[1] i amb ell tota la organització catalana, propugna per la Federació Ibèrica, sistema que sembla cridat a imperar a tots els estats pluri-nacionals, com ja impera al British Commonwealth, Estats Units, URSS i ara a Iugoslàvia. Si de cor ens ho proposem, crec que ho conseguirem. Ens cal, -solament!- que estiguem units en el mateix propòsit tots els catalans. Els que tingueren responsabilitat política en el passat, haurien de comprendre que la millor garantia per llur perdó, si és que el necessiten, és ajudar aquest moviment de redreç.  Els que veieren el franquisme com una garantia contra la brutalitat i el desordre, ara ja veuen el pa que s’hi dóna i sembla que no seran obstacle a un sistema que els hi garanteixi la llibertat i la seguretat”

“Sabeu res de l’estat d’ànim a Catalunya?. Nosaltres en tenim dades, però sempre és interessant apropar nous angles. La vostra posició social i l’ambient en què heu viscut, fan molt interesant el que em digueu”.

2ª Carta (22/10/1945)

 “El que en demaneu sobre Pi[2], preferiria no tenir que escriure-vos-ho. Sis anys de convivència estreta, perills i angoixes passats junts m’han fet aprendre a apreciar-lo. Però, com vós dieu, té una tara de caràcter que és prou coneguda dels seus antics companys i que suara han explotat, no pas en benefici de Catalunya sinó d’ells mateixos. Si bé Pi pot tenir un cert complexe  davant d’aquells senyors, jo no el sento pas. M’en vareix anar voluntàriament de casa a propagar pel món el que som nosaltres. Sóc independent i no estic lligat per cap passat, més que pels lligams de la fidelitat nacional. Per això –vivint com visc ben [il·legible] de com pensen ací- us dic que la solució (?) de la crisi política catalana ens ha fet un mal tan gran que temo no puguem ja rescabalar-nos. Aquest govern no representa gairebé ningú, a part de qui ara no  hauria de representar-nos. Els meus amics ací s’han mostrat estorats i a mi, personalment, m’ha fet molt de mal, tant més que vareix ésser jo el responsable de que es donguessin facilitats a Pi pel seu viatge.

Els dirigents de l’Esquerra, que ja [il·legible] es veu que encara han empitjorat. Quan la defensa de la vida Occidental és encarregada a tot arreu als socialistes democràtics nacionals, nosaltres els hi barrem el pas amb una maniobra de les que ens han llençat pel món sense prestigi”.

[1] Carles Pi i Sunyer

[2] Carles Pi i Sunyer