Correspondència inèdita 
de Lluís Companys, Pau
Casals i altres personalitats catalanes  
(Fons Jaume Creus i Ventura)

Transcripció carta Trueta

<-- Tornar a "Les 2 cartes de Josep Trueta a Jaume Creus"

From Dr. J. Trueta

Telephone 61178

27 de gener de 1945

OVERMEAD

Jack Straw’s Lane

Headington Hill

Oxford

 

Sr. En Jaume Creus.

Estimat amic,

Per mitjà del vostre cosí-germà A. Martí, he tingut la satisfacció de conèixer la vostra adreça a França. L’aprofito per tal d’enviar-vos aquestes lletres de salutació amb el desig de que us arribin aviat i us trobin bé a tots.

Suposo que esteu al corrent dels esdeveniments, particularment dels que ens interessen més a tots nosaltres. Durant aquests anys que heu passat sota l’ocupació alemanya, els compatricis -o la majoria- que hem pogut viure en països lliures ens hem anat articulant, no sense dificultats és ben cert, i a hores d’ara posseïm ja un bon element per mitjà del qual podem actuar com a ciutadans d’un poble. Carles Pi i Sunyer, amb un sentit de dignitat nacional i de clarividència, rebutjà allunyar-se de Londres quan tan fàcil l’hi era de fer-ho, en les hores tràgiques de 1940. Amb la seva actitud de fermesa i moderació ha conseguit que al volt seu es montés l’organització coneguda amb el nom de “Consell Nacional Català” on, apart de quatre companys que també ens quedarem ací, s’hi ha relligat totes les “Comunitats” de catalans d’Amèrica i els partits polítics que tenen la seu a Amèrica, com els socialistes, l’Esquerra, Acció Catalana, Estat Català i -fins ara- el moviment nacional català residenciat a Catalunya, el Front Nacional. Heu vist la Declaració feta. Ha sortit ja el tiratge d’impremta amb totes les signatures; crec que fa de bon veure. Miraré d’enviar-vos-en una còpia.

S’ha fet un honest esforç per tal de donar a conèixer ací i als E.U., la nostra tragèdia. Estem en íntim contacte amb els bascs i gallecs i en bones relacions amb tots els sectors constructius de l’emigració espanyola. Pi,[1] i amb ell tota la organització catalana, propugna per la Federació Ibèrica, sistema que sembla cridat a imperar a tots els estats pluri-nacionals, com ja impera al British Commonwealth, Estats Units, URSS i ara a Iugoslàvia. Si de cor ens ho proposem, crec que ho conseguirem. Ens cal, -solament!- que estiguem units en el mateix propòsit tots els catalans. Els que tingueren responsabilitat política en el passat, haurien de comprendre que la millor garantia per llur perdó, si és que el necessiten, és ajudar aquest moviment de redreç.  Els que veieren el franquisme com una garantia contra la brutalitat i el desordre, ara ja veuen el pa que s’hi dóna i sembla que no seran obstacle a un sistema que els hi garanteixi la llibertat i la seguretat.

He vist fa dos dies, que ha sortit a França un manifest que signen entre altres Terradelles, Nicolau i Sola Conizares i que em sembla força tímit i dubtós[2]. M’interessaria que em donguessiu la vostra opinió sobre les possibilitats futures i el sentiment de la majoria dels catalans a França. Ja sé que molts encara desconeixen tot el camí recorregut i fins pot ser ignoren l’existència del moviment de renovació iniciat per Pi i Sunyer. Sabeu res de l’estat d’ànim a Catalunya?. Nosaltres en tenim dades, però sempre és interessant apropar nous angles. La vostra posició social i l’ambient en què heu viscut, fan molt interesant el que em digueu.

Esperant les vostres noves us saluda a tots el vostre amic,

Trueta

Sabeu aon saludar (?) Casals, Fabra, Rovira Virgili i altres catalans proeminents?

 

 

 


 

[1] Carles Pi i Sunyer

 

 

[2] Es refereix al manifest signat, entre altres polítics, per Josep Tarradellas, Nicolau d’Olwer (que en fou el redactor) i Felip Solà de Cañizares, que reclamava únicament el restabliment de la legalitat republicana i el de l’Estatut de 1932, si bé en un altre paràgraf s’afirmava que calia cercar més endavant una fórmula democrática que permetés reformar-lo.