Correspondència inèdita 
de Lluís Companys, Pau
Casals i altres personalitats catalanes  
(Fons Jaume Creus i Ventura)

En aquest apartat us oferim 3 cartes de Josep Maria Batista i Roca adreçades a Jaume Creus i Ventura i 5 cartes de Jaume Creus a Batista i Roca. Totes són inèdites i van ser escrites entre el 1944 i el 1945.

Josep Maria Batista i Roca (Barcelona, 1895-1978) fou historiador, etnòleg i polític, fundador dels Minyons de Muntanya i de Palestra. Exiliat a Anglaterra, fou secretari del Consell Nacional de Catalunya a Londres, organisme presidit per Carles Pi i Sunyer i del qual també en formava part Josep Trueta. Posteriorment, fou el principal promotor del Consell Nacional Català, sorgit de la I Conferència Nacional Catalana que se celebrà a Mèxic el 1953. Al llarg de la seva vida, Batista i Roca contribuí a donar a conèixer internacionalment el fet nacional català. Tornà de l’exili el 1976.

A l’epistolari entre Jaume Creus i Batista i Roca es parla del present i futur de Catalunya. Batista i Roca afirma clarament que la posició del Consell Nacional de Catalunya en aquell moment havia de ser el d’”impulsar la marxa progressiva del nostre poble” i reivindicar “el dret a l’autodeterminació de les nacionalitats ibèriques per crear una Confederació d’estats lliures” i no pas reclamar cap Estatut. Batista i Roca també opinava que calia mirar el futur i que el passat tan convuls que havia viscut el país havia de servir de lliçó per no repetir errors: “La gent a Catalunya té avui encara un record vivíssim, i un gran horror, de tot el q. passà durant la Guerra Civil, sobretot durant els primers temps –assassinats, saqueigs de cases particulars, incendis, incautacions, col·lectivitzacions, etc.−. Qui vulgui governar ha de donar al nostre poble una ferma garantia de q. això no es repetirà mai més”.

Cal la unió de tots els catalans

Batista i Roca informa a Jaume Creus que Carles Pi i Sunyer ja ha sondejat les diferents forces polítiques per a la formació del govern i del viatge que vol fer a França per entrevistar-se amb el president Irla. També afirma que: “El nostre desig, repeteixo, és obtenir la unió de tots els catalans”.

Batista també demana a Creus què en sap de l’opinió dels catalans de l’interior: “Què sabeu de Barcelona? La clau de tot és el q. digui la nostra gent. Convindria molt q. mantinguéssiu amb els de l’interior tots els contactes que poguéssiu”.

Convençut que Gran Bretanya no faria caure Franco

Batista i Roca, l’agost del 1945, estava convençut que els països aliats, guanyadors de la Segona Guerra Mundial, no farien caure Franco: “Fóra bo q. ningú no es fes il·lusions esperant q. la Gran Bretanya o els Aliats treguin a Franco. Ahir mateix el Ministre d’Afers Exteriors declarà al Parlament q. el règim d’Espanya l’han de decidir els espanyols i ‘q. la intervenció d’estats estrangers en els afers d’Espanya tindria l’efecte oposat del que hom desitja i serviria probablement per a enfortir la posició de Franco’”.

Un govern on no hi hagi Tarradellas

Al seu torn, Jaume Creus li explica els greus problemes que comporta la dispersió i aïllament dels catalans a l’exili: “hi ha una desorientació terrible que fa que sigui aprofitada per certs elements. No sabeu quin èxit fóra que hi hagués algú de vosaltres per aquesta regió fronteritza”. També li parla de la bona organització que té la CNT i de la situació de minoria en què es troba “l’element catalanista”, malgrat que creu que el “Front Nacional de Catalunya cada dia prendrà més força”.

En aquesta mateixa carta, datada el 19/9/1944, li informa del lloc on es troben alguns catalans exiliats: ”...amb el qui estic en més contacte és amb el Dr. Mestre-Puig, que també viu aquí, i Hilari Salvadó, que és a Béziers. A Montpeller hi ha un bon nucli, entre ells Rovira i Virgili i Martí Barrera, a Perpinyà també, i a Prades els mestres Fabra i Casals”.

Jaume Creus, el juliol de 1945, expressa a Batista i Roca la seva preocupació per la demora en la formació del govern català, fet que segons ell perjudica Catalunya i exigeix un “govern fort”, potenciar-hi la gent jove, deixar-ne al marge “moltes carcasses de prohoms” i “Sobretot que no hi posi cacatues, i molt menys Tarradellas; no vos podeu imaginar l’antipatia que té, només té al seu costat els estómacs agraïts. Ha sigut llest i en tots els grans nuclis en té uns quants”.  

També mostra la seva admiració per com s’estan movent els bascos a nivell internacional. El maig del 1945 escriu: “Les ràdi[o]s, Americana i Anglesa, van comunicar que: ‘Había llegado a América de paso para S. Francisco, en avión especial, el Presidente de la República Vasca Sr. Aguirre’. Això jo ho vaig sentir-ho. Què vos sembla? De nosaltres, ni existim”.

L’epistolari Josep Maria Batista i Roca-Jaume Creus i Ventura i la corresponent transcripció íntegra.

Les frases més significatives de les cartes.

D’on han sorgit aquests documents?.