Correspondència inèdita 
de Lluís Companys, Pau
Casals i altres personalitats catalanes  
(Fons Jaume Creus i Ventura)

<-- Tornar a "3 cartes inèdites de Josep Maria Batista i Roca, del 1945"

De Josep Maria Batista i Roca a Jaume Creus

“No” a l’Estatut i “sí” al dret de l’autodeterminació

“La posició del Consell[1] és purament nacional i democràtica, mirant més al futur q. al passat. És a dir, amb més ganes d’impulsar la marxa progressiva del nostre poble q. de restar aturats per la lletra d’estatuts i constitucions. - Després de la crisi profunda q. hem sofert i totes les tragèdies passades en la revolució, la guerra civil, l’exili i les persecucions, el simple retorn al passat, com si res no hagués esdevingut, no sembla ésser un programa suficient per entusiasmar a la gent. El CNC sosté el dret d’autodeterminació de les nacionalitats ibèriques per crear una Confederació d’estats lliures”. (16/1/1945)

“Però no creiem q., després de les terribles convulsions q. Catalunya –i tot Europa− ha passat des de 1936, sigui cap solució el simple retorn a l’Estatut de 1931. Han passat moltes tragèdies i escarments i el nostre primer deure és aprofitar-nos de les tristes experiències passades i, almenys, procurar endegar les coses de tal manera q. no tornem a ensopegar allí on ja caiguérem”.  (16/3/1945)

“La gent a Catalunya té avui encara un record vivíssim, i un gran horror, de tot el q. passà durant la Guerra Civil, sobretot durant els primers temps –assassinats, saqueigs de cases particulars, incendis, incautacions, col·lectivitzacions, etc.−. Qui vulgui governar ha de donar al nostre poble una ferma garantia de q. això no es repetirà mai més”. (16/3/1945)

Cal la unió de tots els catalans

“Cal q. tot això sigui conegut a França per tal d’evitar errades interpretacions i us agrairia molt si vós i els vostres amics poguéssiu donar a aquestes dades la màxima difusió possible. (16/3/1945)

El nostre desig, repeteixo, és obtenir la unió de tots els catalans. És per això q. el CNC ha declarat q. reconeix el Sr. Irla com a símbol de la continuïtat històrica de les institucions de la democràcia catalana. I creiem q., sota la seva presidència, podrà crear-se el Consell definitiu q. representi tots els desitjos de renovació inclosos en el moviment de la Segona Renaixença Nacional, i q. més q. una perpetuació del legalisme del passat, sigui la força creadora del futur”. (16/3/1945)

Gran Bretanya no treurà Franco

Fóra bo q. ningú no es fes il·lusions esperant q. la Gran Bretanya o els Aliats treguin a Franco. Ahir mateix el Ministre d’Afers Exteriors declarà al Parlament q. el règim d’Espanya l’han de decidir els espanyols i “q. la intervenció d’estats estrangers en els afers d’Espanya tindria l’efecte oposat del que hom desitja i serviria probablement per a enfortir la posició de Franco”. Va afegir q. consideraran favorablement els passos que donguin els espanyols per a canviar llur règim, però el Govern Britànic no està disposat a donar cap pas q. pugui promoure o fomentar una guerra civil”. (21/8/1945)

La constitució del govern de la Generalitat es fa esperar

Pi Sunyer ja fa moltes setmanes q. té respostes de totes les forces q. invità a entrar al govern, però no vol formar-lo encara, a pesar de tots els precs i encoratjaments nostres. Diu q. primer vol tornar a França a consultar no sé què al Sr. Irla. Al pas que van les coses no crec q. hi hagi govern abans d’un mes com a mínim. (21/8/1945)

Què sabeu de Barcelona? La clau de tot és el q. digui la nostra gent. Convindria molt q. mantinguéssiu amb els de l’interior tots els contactes que poguéssiu. (21/8/1945)

De Jaume Creus a Josep Maria Batista i Roca

Els problemes de dispersió i aïllament dels catalans a l’exili

“Degut que aquí no hi ha res organitzat i de vosaltres no en sabem res, hi ha una desorientació terrible que fa que sigui aprofitada per certs elements. No sabeu quin èxit fóra que hi hagués algú de vosaltres per aquesta regió fronteritza”. (19/9/1944)

“Estic en bona relació amb tothom, però amb el qui estic en més contacte és amb el Dr. Mestre-Puig[2], que també viu aquí, i Hilari Salvadó, que és a Béziers. A Montpeller hi ha un bon nucli, entre ells Rovira i Virgili i Martí Barrera, a Perpinyà també, i a Prades els mestres Fabra i Casals. I, vos repeteixo, amb tothom estic bé per al que vos pugui convenir”. (19/9/1944)

La CNT, ben organitzada

“l’element catalanista estem en minoria grandiosa, tot és CNT i socialisme. De totes maneres, els Esquerrans no estan gens contents, i crec que el Front Nacional de Catalunya cada dia prendrà més força si no fa cap atzagaiada” (12/2/1945)

“Amb molta pena vos tinc de dir que no sé res políticament de casa nostra; aquí St. Girons és un pou i, si veig algú de l’altre costat, no saben res políticament, van pels seus afers “comercials” i prou. Qui té aquí una organització ben muntada és la CNT; aquests tenen els seus enllaços per Andorra i saben les coses al dia, casi podem dir. Se me diu que preparen alguna cosa”. (30/8/1945)

El president basc

“Ja veieu com l’Aguirre[3]troba totes les facilitats, cosa que molt m’alegro que aixins sigui; sort tindrem encara d’ells per resoldre el nostre problema! Com estan les vostres relacions amb ells? Més ben dit, amb Ell personalment?

Les ràdi[o]s, Americana i Anglesa, van comunicar que: “Había llegado a América de paso para S. Francisco, en avión especial, el Presidente de la República Vasca Sr. Aguirre”. Això jo ho vaig sentir-ho. Què vos sembla? De nosaltres, ni existim”. (25/5/1945)

La urgència d’un govern fort de Catalunya en el qual no hi hagi Tarradellas

“Crec que és el moment de posar un “ultimàtum” a Irla i... acceptarà. Convé que hi hagi un Govern fort de Catalunya, i sobretot que Delegui les seves atribucions; els únics que podeu fer-ho sou vosaltres, ajudats naturalment de bons elements, i sobretot d’elements joves, de pro-nois, deixant a racó moltes carcasses de prohoms, salvant rares excepcions, com el Mestre Fabra, i algun altre que potser trobaríem, però molt pocs”. (25/5/1945)

“Tothom té confiança amb el Govern que formarà Pi, que massa triga a ésser format, ja se comença a rumorejar. Sobretot que no hi posi cacatues, i molt menys Tarradellas; no vos podeu imaginar l’antipatia que té, només té al seu costat els estómacs agraïts. Ha sigut llest i en tots els grans nuclis en té uns quants”.  (19/7/1945)

Ens pensem que vós sereu en el Govern, convé que En Pi vos tingui a vós i [a] Trueta al seu costat per enfortir-lo; penseu, amic, que avui se necessita molt caràcter, amb febleses no anirem enlloc, ja ho sabem prou per experiència. (19/7/1945)

“En Pi[4] sempre serà Pi, té més de flema anglesa que no sang nostra. Tothom d’aquí creu que aquest govern català ja tindria que ésser fet, jo crec el mateix. El que m’estranya és que vós no sapigueu els motius [del] perquè [d’]aquesta demora que jo crec perjudica Catalunya”. (30/8/1945)

[1] Consell Nacional de Catalunya

[2] Josep Mestre Puig

[3] José Antonio de Aguirre y Lecube, president del govern basc

[4] Carles Pi i Sunyer