Correspondència inèdita 
de Lluís Companys, Pau
Casals i altres personalitats catalanes  
(Fons Jaume Creus i Ventura)

28ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (28/9/1942). (Còpia)

<-- Tornar a "Reproducció de l’epistolari..."

 

El 28 Setembre 1942

 

                            Senyor Ventura GASSOL

Pension Alice

Saint Raphaël

 

Estimat amic:

 

Si no t’he escrit avans, com te vàreig prometre, era que me faltavan unes dades que he rebut avui, i t’escric tot seguit:

 

Josep-Lluís DALF MARTI.- En la seva carta d’avui, me diu lo següent:

 

“T’escric a correcuita: Avui l’Adjoint au Chef ha estat a la Prefectura de Mâcou (S- eytL.) per demanar la meva sortida de França. La Prefectura està disposta a extendre aquesta autorització sens data a fi i efecte d’entregarmela en el moment oportú, però diu que per establir-la necessita un document d’autorització d’entrada del país al qual vaig destinat, de lo contrari no pot establir-la, cosa que me sembla llògica.”

Què tinc que fer i aon tinc que anar? És això que te demano.

 

La seva adreça és: Groupe Departmental du S. et L. (Bureau) PONTANEVAUX (S. et L.)

 

Salvador MARTÍ VENTURA.- (Martí Ventura) Chez GORDO Pierre – 30, rue St. Nicolàs TOULOUSE (Hte. Gnne.) Amb la carta d’avui me diu:

 

“Passant al assumpte més esencial, que és Mèxic, t’haig de dir, que fins el moment he fet tots els passos necessaris. Des de fa dos mesos tinc demanada la sortida de França. Precisament fa dues setmanes que vàreig anar al Bureaux d’Etragers, per si tenian la sortida, i em digueren que ja me passarien avís quan ho rebin de Vichy.”

 

Ja sé que tots els que són en aquest Departament pateixen amb aquest ditxós paper. Què li tinc que aconsellar? Se pot enviar-li també cap document desde aquí?

 

Seguint la llògica, tot això requereix una contesta ràpida; donant-me instruccions sobres què tinc que fer i a qui tinc que anar a trobar, i això és lo que tu no faràs. Esperar que tornis a Marsella, que pot ésser d’aquí un mes, i allevores telefonejar-me, compendràs amic Ventura, que jo no puc esperar, ni tinc calma per fer-ho. Per això te agreiré que me facis dir lo més ràpit possible el que tinc que dir els meus cosins.

 

Crec que aquí hi ha En Falguera i té que tornar després a Marsella.

 

Si me vols telefonejar per quelcom, la millor hora és de 19’30 a 21 o més tart si vols, però allevores els meus parents ja són el llit.

 

Recorda que me vares dir que tant l’un com l’altre eran admesos.

BENAVENT. – Continua greu. Aquest el viatge el farà cap un altre costat.... Un més que se quedarà en el exil.

 

Recorts a tots i mana d’aquest que és teu i de Catalunya